versió resumida de “a la manera catalana” From Wikipedia, the free encyclopedia
L'expressió “a la catalana” és la versió resumida de “a la manera catalana”, tracta temes heterogenis referents a Catalunya. Els adjectius catalana i català qualifiquen diversos conceptes que poden anar des de receptes de cuina fins a entitats socials o polítiques, passant per les armes medievals o l'organització d'una galera medieval.
 |
L'exactitud de la informació d'este article és discutida. |
 |
La Viquipèdia no és un manual, un compendi, un receptari o una guia. El projecte apropiat per a això és Viquillibres |
Catalana, català i a la catalana no sempre tenen una connotació positiva però, en la majoria de casos sí que és així. Un article com el present hauria de permetre conèixer alguns casos poc divulgats de l'ús dels termes indicats i precisar-ne el seu abast.
Els mèrits i demèrits associats als catalans cal, en molts casos, compartir-los amb mallorquins, valencians i aragonesos. Especialment en l'època dels papes Borja.
Malgrat que el gest no té nom propi en castellà,[4] a alguns països com l'Argentina o l'Uruguai l'anomenen “pito catalán”, com a fruit d'exportació cultural d'aquest «gest típic català» donat per immigrants catalans a aquests països.[nota 1]
Tot i el que puguin dir altres articles, la venjança catalana dels almogàvers cal reduir-la a dos fets puntuals:
Sense ignorar els probables abusos dels exèrcits conqueridors de l'època, els almogàvers no podien matar indiscriminadament a la gent que els donava de menjar. N'hi havia prou amb tenir-los sotmesos i atemorits amb l'escarment fet a Rodostó.
 |
Els termes Catalunya, catalana i català (en llengües i grafies diverses) figuren alguns refranys derivats d'accions puntuals o de sentiments generalitzats per part d'un sector significatiu d'una determinada població. Els aforismes o les frases lapidàries poden ser encertades o desencertades, veritables o falses, permanents en el temps o efímeres. El fet és que moltes dites famoses sovint són esgrimides de forma literal, sense tenir en compte el seu significat autèntic ni el veritable abast temporal original. A continuació una petita mostra dels aforismes esmentats.
| « | “La giustizia catalana mangia la pecora e la lana”. Proverbio nato nei tempi del governo spagnuolo. | » |
| — Racolta di proverbi toscani.[11] | ||
També sobre la venjança temible dels catalans hi ha frases de diferents regions pertanyents a l'actual Itàlia, que tenien un status polític diferent quan es va originar la frase.“Che ti raggiunga la vendetta dei catalani”.[12]
És notòria la frase de Jeroni Pujades: "Puix parla català, Déu li'n do glòria".[13]
Una frase laudatòria i relativament coneguda exagera la capacitat dels catalans de treure fruit de terres molt pobres: "Los catalanes de las piedras sacan panes".[14] L'origen d'aquesta dita diuen que fou un poema de Francisco Gregorio de Salas.[15]
Algunes veus apunten que la guitarra va néixer a Catalunya. Per exemple, el 1487, el teòric musical flamenc Johannes Tinctoris va dir: “[...] aquest instrument inventat pels catalans que uns anomenen guitarra i altres, guiterna”. Tot i que l'instrument que descrivia s'assemblava més a un llaüt petit o a una guitarra morisca, que no pas a la guitarra que coneixem avui.[17][18][19][20]
Segons algunes proves sembla versemblant que el fundador de la dinastia Amati era català i es deia Amat.[21][22]
Hi ha referències molt antigues dels corders de viola mallorquins i catalans. A València també n'hi havia, sens dubte. Cordes elaborades a partir de budells de xai i pèl de cuca. Malgrat que pugui semblar un producte senzill la fabricació de cordes musicals de materials orgànics implica una tecnologia molt sofisticada. La denominació anglesa de "catlins" (catalanes), es relaciona amb les cordes de llaüt més gruixudes, les més difícils de produir. L'exportació de cordes musicals fou molt important.
Tot i que l'article principal ofereix una bona mostra del tema, no és inútil recordar els millors elogis i les pitjors qualificacions de dos escriptors en castellà.
Pel seu paper de fidel del comte d'Olivares, Quevedo va prendre clarament posicions contra la política catalana de la seva època, sobretot al final de la seva vida. Així alguns autors i crítics han considerat que era anticatalanista, arran de frases com: En tanto que en Cataluña quedase algun solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra..[25] Per la seva defensa alguns altres argumenten que aquesta frase pertany a la seva darrera obra, La rebelión de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero, que va escriure des de la presó per complaure Felipe IV i el Comte Duc d'Olivares, a fi d'adular-los i que l'alliberessin.
Els productes vegetals que inclouen termes geogràfics -concrets o genèrics- relacionats amb els Països Catalans són molt nombrosos. També són nombrosos els productes que, sense cap referència geografica directa en la denominació, són originaris del territori esmentat i que impliquen un reconeixement indirecte (per exemple: les olives arbequines, les ametlles llarguetes o marcones, el raïm Macabeu…etc).
A continuació s'ofereix una llista de productes vegetals comestibles.
.jpg)
La confecció dels teixits és un tema molt extens i relacionat amb altres temes significatius. Qualsevol exposició només és un esborrany resumit. El resum podria començar a la Tarraconense en època romana. Plini el Vell parlava de la qualitat local dels teixits de lli.[65] Una passada ràpida parlant de les robes de llana, de seda, de fil, de cotó, de cànem i d'espart dels temps anteriors a la Revolució Industrial a Catalunya exigiria esmentar dotzenes de termes i dedicar molt d'espai per a explicar-los una mica. Des d'aquell període, exposar breument la indústria tèxtil consolidada (amb fàbriques, telers mecànics i obrers) tampoc no seria gens fàcil.
En aquest apartat es presenten únicament alguns exemple puntuals, recollits de forma aleatòria.
En l'obra "El vell i el mar", Ernest Miller Hemingway parla del "...bon cordill català...". La cita elogia, de forma implícita, la indústria catalana dels corders i cordillers. També indica l'ús del cordill com a llinya a l'illa de Cuba.[88]
| « | Ad fonticum etiam Januensium venimus et valde pretiosam et magnam capellam ibi invenimus, in qua Deum laudavimus. Post illa in domum et fonticum Cataloniorum, ubi nostrum erat hospitium, ingressi etiam capellam visitavimus, et finem processioni illi fecimus et ad prandium sumendum accessimus...Convertimus ergo nos primo ad considerandum merces et dispositionem fontici nostri Cataloniorum, sed illo tempore nec merces nec mercatores ibi erant, nisi pauci. Est tamen fonticus curia grandis, cum multis habitaculis per circuitum, sicut monasterium. | » |
| — Fratris Felicis Fabri Evagatorium in Terræ Sanctæ, Arabiæ et Egypti . | ||
| « | Da man sinistra vi è la Loggia della nazione catalana. Questa è una grandissima stanza, serrata con quattro gran grade di ferro, che serrano quattro archi voltati sopra colonne di marmo ed eminenti. Vì si ascende per quattro scalini, d'onde si signoreggia la Loggia dei Genovesi. È coperta, e vi è dentro un cortile con sedile ed alberi di naranzi, ed una fonte di marmo. Quivi tengono i signori Catalani molte sedie, per sedere essi ed altri negozianti, con decoro di detta nazione. | » |
| — STORIA DEI BANCHI DELLA SICILIA. VITO CUSUMANO. Roma 1887.[99] | ||
Aquest edifici de Bolonya era d'una família Catalani.[100][101]
En documents oficials era anomenada "Chiesa di Santa Eulalia della nazione Catalana".[103][104]
L'any 1340 hi havia un centre comercial català. Probablement amb un responsable (cònsol) i un conjunt d'edificis comercials (alfòndec, hostal…). Parlant de Jaume Fredera, el document diu: “ ...habitatore de Sent luqar de berramida, que ospes(sic) est dicti loci Catalanorum”.[105]
Per a unes justes "d'estaferm", organitzades a Valladolid l'any 1606, s'importaren llances de Barcelona.[112]
| « | Más de dos meses duraron los ensayos para la fiesta del estafermo y el aderezar y aparejar lo necesario; habiendo enviado á Barcelona por lanzas, en razón de hacerse allí mejores que en ninguna otra parte. | » |
| — Noticia de un precioso códice de la Biblioteca Columbina. Pàgina 31. | ||
La designació genèrica moderna "galeres de la Corona d'Aragó" és inexacta i poc descriptiva de la realitat medieval. Fins a Ferran el Catòlic, les galeres de la Corona d'Aragó eren catalanes, valencianes o mallorquines. Sovint eren propietat de les institucions locals (Generalitat, municipis...). A vegades eren de propietaris particulars. Es posaven al servei del rei, però aquest no n'era el propietari. Durant una època prou llarga la fama de les galeres catalanes fou reconeguda per molts.
| « | Galea vogia III hommini per bancho ogi, et have XXVIII et XXVIIII banchi. Le fuste vogano dui remi per bancho, et queste sonno de più qualitate de longeçe, ad beneplacitum XII, XVI, XX, XXIIII etc... Et realmente quisto modo de galee ando aptissimamente la nation Catallana et sondo aptissimi allo governo de quelle, perché le altre nationi armano solamente alli bisogni, et li Catalani al continuo fando lo misterio, et ciascheduno ne sa in parte et li Catallani in totum. | » |
| — De navigatione. Benedetto Cotrugli. | ||
| « | Y assí hallamos que, en galeras, los catalanes han hecho más cosas buenas que ningunas otras nasciones, por donde resulta el refrán: “Que si en galera se haze cosa buena, el capitán á de ser catalán”. | » |
| — Martí de Viciana: Libro tercero de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia. | ||
Estocada mortal. Vegeu Miquelot de Prades.[123][124][125][126]
| « | “... m'envoyerent dire qu'ils voyoient un homme dans le grand chemin de Barcelonne à Gironne, qui avoit la mine d'estre quelque chose, & à qui l'on voyoit une gispe sur l'épaule, qui est une espece de fusil, mais beaucoup meilleur & plus juste.”. …m'enviaren a dir que veien un home al camí ral de Barcelona a Girona, que tenia tota la pinta de ser algú important, i que duia una “xispa” penjada a l'espatlla, que és una mena de fusell, però millor i més precís… |
» |
| — Relation de ce qui s'est passe en Catalogne. -Paris, G. Quinet 1678
Per..... de Caissel. | ||
| « | “...Encara portava .CC. mília magranes de coure plenes pólvora, e com hi metien foch fien gran remor, e, com se trenquaven los troços, fien tant de mal que metien per terra a quants toquaven...”. | » |
| — Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim . | ||
La llibertat de comerciar sense traves especials amb Amèrica va permetre una expansió molt important de la marina mercant catalana. Segons Laborde (1827) hi havia catalans i barques catalanes en molts indrets del món. I no eren rars els viatges d'aquelles barques cap a Amèrica.[141] Les barques catalanes podien ser contemplades i comparades amb altres embarcacions semblants o diferents. Velocitat, solidesa, qualitats marineres… I molts testimonis foren favorables a les embarcacions catalanes i als pilots catalans.[142][143]
Les primeres diligències dels Països Catalans apareixen el 1815 per a comunicar Reus i Barcelona,[150][151] a iniciativa del comerciant Josep Brunet. El 1840 es fundà la Societat de Diligències i Missatgers de Catalunya. Realitzaven el servei de transport de persones i del correu. El cotxe tenia una capacitat de vuit persones. Malgrat la competència del ferrocarril, les diligències continuaren el seu camí durant tot el segle xix realitzant les rutes per on no passava el tren. Cal tenir en compte que la primera línia de ferrocarril que s'instal·là als Països Catalans fou el 1848 per unir Barcelona i Mataró.
| « | “ El establecimiento de diligencias y mensagerias de Cataluña principió en Barcelona en 16 de junio de 1818, fundando una compañía de Catalanes, en virtud de real permiso de 5 de abril anterior, una diligencia dos veces por semana de ida y vuelta de Valencia; y en julio del mismo año le fue confiada la conducción de la correspondencia pública. En octubre de 1819 empezó á admitir asientos para continuar desde Valencia á Madrid, con la diligencia que empezó á corres en aquel trecho.
A principios del año 1819, la compañía estableció carruages de carguío llamados mensagerias de la diligencia, para el trasporte de géneros y viajeros desde Barcelona a Valencia y více-versa”. |
» |
| — Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España. Pascual Madoz . | ||
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
