26 de juliol

El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs. Queden 158 dies per finalitzar l'any.

<<	Juliol 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1r	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1719 - Reus, Camp de Tarragona: Carrasclet i els seus hòmens intenten entrar a la ciutat.
• 1909 - Barcelona: hi comença la revolta popular contra les autoritats coneguda com a la "Setmana Tràgica".^[1]
• 1975 - Canet de Mar, Maresme: comença el primer Festival Canet Rock, «dotze hores de música i follia».

Resta del món

• 1139 - Alfons I de Portugal s'autoproclama primer Rei de Portugal i des d'aquest moment Portugal es considera independent del Regne de Lleó.
• 1581 - Anvers/La Haia - Els Estats Generals dels Països Baixos destitueixen Felip II d'Espanya amb el decret Plakkaat van Verlatinghe, i es declaren independents de fet.
• 1609 - Thomas Harriot dibuixa per primer cop el relleu de la Lluna.
• 1758 - Louisbourg (Nova Escòcia, Canadà): la derrota francesa al Setge de Louisbourg va representar el final del seu domini a Amèrica del Nord durant la Guerra Franco-Índia.
• 1759 - Youngstown (Nova York) (EUA): els francesos rendeixen la fortalesa al final de la batalla de Fort Niagara en el context de la Guerra Franco-Índia.
• 1887 - Varsòvia: es publica el llibre en què el doctor Ludwik Lejzer Zamenhof, amb el pseudònim Dr Esperanto, dona a conèixer la seva proposta de llengua internacional, que des de llavors és coneguda amb el nom d'esperanto.
• 1953 - Santiago, Cuba: 165 jóvens encapçalats per Fidel Castro assalten el quarter de Moncada (Revolució Cubana).
• 1992 - Madrid, Espanya: El Guernica és traslladat per última vegada al Museu Reina Sofia.
• 2004 - Mountain View, Califòrnia, Estats Units: Google anuncia el preu amb què les seves accions cotitzaran a borsa i simultàniament un virus en col·lapsa el cercador en diferents punts del planeta.
• 2005 - Cap Canaveral, Florida, Estats Units: S'enlaira el primer transbordador espacial després de l'accident del Columbia, esdevingut el primer de febrer del 2003.

Naixements

Països Catalans

• 1921 - Barcelonaː Victòria Pujolar Amat, republicana i activista, primera veu en català de la clandestina Radio Pirenaica (m. 2017).^[2]
• 1927 - Barcelona: Joan Reventós i Carner, polític català, un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya.
• 1925 - Barcelona: Ana María Matute Ausejo, novel·lista catalana en llengua castellana (m. 2014).^[3]
• 1931 - Barcelona: Isabel Bas i Amat, il·lustradora i guionista catalana (m. 2023).^[4]
• 1935 - Girona: Francesc Ferrer i Gironès, polític i escriptor en català (m. 2006).
• 1941 - Barcelonaː Maria Josep Ragué Arias, crítica teatral i assagista (m. 2019).^[5]
• 1947:
  • Barcelona: Maria Teresa Ocaña i Gomà, conservadora de museus, ha dirigit el Museu Picasso i el MNAC.^[6]
  • Barcelona: Jordi Sierra i Fabra, escriptor català.^[7]
• 1957 - Sant Celoni: Santi Santamaria, cuiner català (m. 2011).
• 1966 - Montblanc: Montserrat Martín Moncusí, arquera catalana.^[8]
• 1968 - els Alamús: Anna Simó i Castelló, filòloga i política catalana, ha estat consellera de la Generalitat de Catalunya.^[9]

Resta del món

• 1724 - Xia'n, Xina: Ji Yun, polític i escriptor xinès (m. 1805).^[10]

• 1791 - Viena, Àustria: Franz Xaver Wolfgang Mozart, compositor, director d'orquestra i professor de música (m. 1844).
• 1796 - París (França): Jean-Baptiste Camille Corot, pintor realista francès (m. 1875).^[11]
• 1801 - Estocolm, Suècia: Maria Röhl, pintora retratista sueca (m. 1875).^[12]
• 1810 - Kingston-upon-Thames, Anglaterra: Henry Christy, etnòleg anglès (m. 1865).
• 1829 - Oostende, Flandes, Bèlgica: Auguste Beernaert, advocat i polític flamenc, Premi Nobel de la Pau (1909) (m. 1912).^[13]
• 1842 - Bermondsey, Londres, Anglaterra: Alfred Marshall, economista anglès (m. 1924).
• 1856 -
  • Gant, Flandes, Bèlgica: Edward Anseele, polític belga flamenc, cofundador del Partit Obrer Belga.
  • Dublín, Irlanda: George Bernard Shaw, escriptor i dramaturg irlandès.
• 1859 - Courrièresː Virginie Demont-Breton, pintora francesa (m. 1935).^[14]
• 1870 - Eibar, Espanya: Ignacio Zuloaga Zabaleta, pintor basc (m. 1945).^[15]
• 1874 - Vixni Volotxok, Rússia: Serguei Aleksàndrovitx Kussevitski, en rus: Сергей Александрович Кусевицкий, conegut habitualment com a Serge Koussevitzky, contrabaixista, compositor i director d'orquestra rus, nacionalitzat estatunidenc (m. 1951).^[16]
• 1875 - Kessewil, Suïssa: Carl Gustav Jung, psicòleg suís inventor de la idea d'inconscient col·lectiu.
• 1875 - Sevilla, Espanya: Antonio Machado, poeta espanyol de la Generació del 98.^[17]
• 1893 - Berlín, Alemanya,George Grosz, pintor alemany (m. 1959).
• 1894 - Godalming, Regne Unit: Aldous Huxley, escriptor anglès.
• 1919 - Letchworth, Regne Unit: James Lovelock, científic britànic.
• 1922 - Tulsa, Oklahoma, Estats Units: Blake Edwards, director de cinema, guionista i productor estatunidenc.
• 1928 -
  • Bronx, Nova York, Estats Units: Stanley Kubrick, director de cinema estatunidenc (m. 1999).
  • Grodzisk Mazowiecki (Polònia): Tadeusz Baird, compositor polonès (m. 1981).^[16]
  • Sàsser, Sardenya, Itàlia: Francesco Cossiga, polític, jurista i professor italià (m. 2010).
  • Pequín (Xina): Zong Pu (xinès: 宗璞), nom de ploma de l'escriptora xinesa Feng Zhongpu((冯钟璞). Guanyadora del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2005.^[18]
• 1929 - Sofia, Bulgària: Alexis Weissenberg, pianista búlgar (m. 2012).
• 1931 - Seattle, Washington: Patti Bown, pianista, compositora i cantant de jazz estatunidenca (m. 2008).^[19]
• 1933 - Evanston, Illinois, Estats Units: Edmund S. Phelps, economista estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 2006.^[20]
• 1939 - Sydney, Nova Gal·les del Sud, Austràlia: John Winston Howard, polític australià i antic Primer ministre d'Austràlia.
• 1943 - Dartford, Kent, Anglaterra, Regne Unit: Michael Philip Jagger, conegut com a Mick Jagger, cantant de rock anglès, component de The Rolling Stones.
• 1945 - Chiswick, Anglaterra, Regne Unit: Helen Mirren, actriu anglesa de teatre, cinema i televisió.^[21]
• 1947 - Avezzano, Itàlia: Ada Gentile, és una compositora italiana d'obres orquestrals, de cambra i vocals.^[22]
• 1949
  • San Kamphaeng, Província de Chiang Mai, Tailàndia: Thaksin Shinawatra, empresari i polític tailandès, Primer Ministre de Tailàndia entre 2001 i 2006
  • Dersingham, Regne Unit: Roger Taylor, músic britànic, bateria de Queen.^[23]
• 1955 - Karachi, Pakistan: Asif Ali Zardari, President del Pakistan entre 2008 i 2013.
• 1957 - Trad, Tailàndia: Araya Rasdjarmrearnsook, artista tai que fa escultures, instal·lacions i vídeos.^[24]
• 1959 - South Orange, Nova Jersey, Estats Units: Kevin Spacey, actor, director, guionista, productor i cantant estatunidenc
• 1964 - Manassas, Virgínia, Estats Units: Sandra Bullock, actriu estatunidenca.
• 1965 - Oviedo: Ana García-Siñeriz, periodista, presentadora i escriptora espanyola.^[25]
• 1966 - Cassano delle Murge, Pulla, Itàlia: Anna Rita del Piano, actriu italiana i també directora teatral i de curts.^[26]
• 1967 - Derbyshire, Londres, Anglaterra, Regne Unit: Jason Statham, actor de cinema britànic.
• 1973 - Londres, Anglaterra, Kate Beckinsale, actriu anglesa.
• 1979 - Zeberio, Biscaia: Txema Añibarro, futbolista basc que jugava com a migcampista.
• 1980 - Hamilton, Nova Zelanda: Jacinda Ardern, política neozelandesa, Primera ministra des d'octubre de 2017.^[27]
• 1981 - Novo Hamburgo, Brasil: Maicon Douglas Sisenando, futbolista brasiler
• 1993 - Saint Louis, Missouri, Estats Units: Taylor Momsen, cantant, actriu i model estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

• 1623 - València: Gaspar Aguilar, escriptor valencià (n. 1561).
• 1930 - Barcelona: Narcís Oller i de Moragas, escriptor català (n. 1846).^[28]
• 1962 - Barcelona: Raquel Meller, cantant, cupletista (n. 1888).^[29]
• 1966 - Barcelona: Carme Montoriol i Puig, traductora, escriptora i pianista catalana.^[30]
• 1983 - Sant Pere de Ribes: Charlie Rivel, pallasso català (n. 1896).
• 2011 - Cornellà de Llobregat: Vicenç Badenes, periodista, activista social català, un dels pioners d'Internet a Catalunya i impulsor de la democratització de les noves tecnologies com a eina de desenvolupament social (n. 1957).
• 2015 - Girona: Natàlia Molero i Lloret, escriptora i gestora cultural catalana (n. 1959).^[31]
• 2017 - Ciutat de Mèxic: Ramon Xirau i Subias, és un filòsof i poeta mexicà d'origen català.
• 2024 - Sant Cugat del Vallèsː Jordi Font i Rodon, psiquiatre i religiós català (n. 1924).

Resta del món

• 1533 - Cajamarca (Perú): Atahualpa, emperador inca, és executat per Francisco Pizarro.
• 1684 - Pàduaː Elena Cornaro Piscopia, filòsofa veneciana, primera dona a assolir una titulació universitària (n. 1646).^[32]
• 1806 - Winkel: Karoline von Günderrode, escriptora romàntica alemanya (n. 1780).^[33]
• 1925 - Pont-Aven, Bretanya: Théodore Botrel, poeta i cançoner bretó.
• 1937 - El Escorial, Espanya: Gerda Taro, fotògrafa alemanya, corresponsal a Guerra Civil espanyola (n. 1910).^[34]
• 1959 - Itō Einosuke, escriptor japonès.
• 1950 - Lausana, Suïssa: Hans Lodeizen, poeta neerlandès.
• 1952 - Buenos Aires, Argentina: María Eva Duarte Ibarguren, coneguda com a Eva Perón, política argentina, primera dama del país (n. 1919).^[35]
• 1953 - Santiago de Cuba, Cuba: Abel Santamaría, líder del moviment revolucionari cubà (n. 1927).^[36]
• 1960 -
  • Hollywood, Califòrnia, Estats Units: Cedric Gibbons, director artístic irlandès de cinema.
  • Leamington: Maud Menten, metgessa canadenca, feu importants contribucions a la cinètica enzimàtica i la histologia (m. 1960).^[37]
• 1971 - Greenwich (Nova York)ː Diane Arbus, fotògrafa estatunidenca (n. 1923).^[38]
• 1999 - Oslo (Noruega): Trygve Haavelmo, economista noruec, Premi Nobel d'Economia de l'any 1989 (n. 1911).^[39]
• 2003 - Copenhagenː Hilde Levi, física alemanya-danesa (n. 1909).^[40]
• 2017 -
  • Leo Kinnunen, va ser un pilot de curses automobilístiques finès que va arribar a disputar curses de Fórmula 1.
  • Viena, Àustria: Paul Angerer és un compositor i director d'orquestra austríac.
• 2020 – París, França: Olivia de Havilland, actriu Japonesa-Estatunidenca (n. 1916).
• 2023 - Überlingen: Martin Walser, escriptor alemany (n. 1927).

Festes i commemoracions

• Cuba: Dia de la rebel·lió nacional, en commemoració de l'assalt de la caserna de Moncada (Santiago de Cuba)
• Sant Crist d'Alcúdia-Mallorca (cada tres anys, el darrer 2007)
• Tercer dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa)

Santoral^[41]

Església Catòlica^[42]

• Sants al Martirologi romà (2011): Sant Joaquim i santa Anna, pares de la Mare de Déu; sants Erast de Paneas, un dels Setanta deixebles; Evangelista i Pelegrí de Verona (segles vii i viii); Simeó de Polirone, monjo eremita (1016); Austind d'Aush, bisbe (1068); Hug d'Actis, monjo (1250); Camilla Gentili, màrtir (segles xiv i xv); Bartolomea Maria Capitanio, fundadora (1833); Ġorġ Preca, prevere fundador (1962).
  • Beats: John Ingram, George Swallowell, màrtirs (1594); Edward Thwing, Robert Nutter, màrtirs (1600); William Webster, prevere màrtir (1641); Andreu de Phu Yen, protomàrtir del Vietnam (1644); Marcel-Gauquier Labigne de Reignefort i Pierre-Joseph Le Groing de La Romagère, màrtirs (1794); Marie-Marguerite Bonnet i 4 companyes màrtirs (1794); Vicente Pinilla, Manuel Martín Sierra, preveres màrtirs (1936); Tito Brandsma, màrtir (1942).
• Sants: Cristiana de Termonde, verge (s. VIII); Benigne i Car de Malcesine, eremites (s. VIII-IX)
• Beats: Jori d'Armènia
• Venerables: Sança Alfons de Lleó, religiosa
• Servent de Déu Baldiri Xiberta i Roqueta, carmelita
• Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Juan Iraizos, màrtir (1629)

Església Copta

• 19 Abib: Bedoba, Andaros i Cristòsol d'Esna, màrtirs (284); Sant Pantaleó, metge i màrtir; Joan X d'Alexandria, patriarca (1369)

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 8 d'agost del calendari gregorià

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 13 de juliol del calendari julià

• Sants: Gabriel arcàngel; Serapió, màrtir (193); Marcià d'Icònium, màrtir (258); Julià de Le Mans, bisbe (358); Eugeni de Cartago, bisbe (505); Sara l'Eremita, abadessa; Heliofot, Epafrodit i 32 eremites màrtirs de Xipre; Maria de Pèrsia (s. VI); Esteve de Sant Saba, monjo (794); Antoni de Leokhovo, monjo (1611); Kornilii de Pereiaslavl', monjo (1693).

Església Evangèlica d'Alemanya

• Luise Scheppler, benefactora (1837)

Esglésies anglicanes

• Sant Joaquim i santa Anna, pares de la Mare de Déu

Referències

1. Història mundial de Catalunya. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 2018. ISBN 978-84-297-7728-4.
2. «100 anys del naixement de Victòria Pujolar Amat (2021). Orígens». Institut Català de les Dones. Gencat, 2021. [Consulta: 1r maig 2022].
3. «Anna Maria Matute i Ausejo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
4. Boix, Arnau. «Isabel Bas, dibuixant, il·lustradora i guionista de la revista d'humor gràfic ‘TBO'», 29-12-2023. [Consulta: 29 desembre 2023].
5. «Biografia Maria Josep Ragué». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 2 maig 2024].
6. «La ampliación del MNAC es una utopía» (en castellà). El País, 28-07-2011. [Consulta: 29 juliol 2011].
7. «Cronología de Jordi Sierra i Fabra». Cervantes Virtual. [Consulta: 1r gener 2022].
8. «26 de juliol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
9. «Anna Simó i Castelló | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 maig 2023].
10. Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
11. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean-Baptiste Camille Corot» (en francès). [Consulta: 29 juliol 2020].
12. «Maria Röhl». Nationalmuseum (Museu Nacional de Belles Arts d'Estocolm). [Consulta: 30 maig 2020].
13. «The Nobel Peace Prize 1909» (en anglès americà). [Consulta: 22 juliol 2020].
14. «Mujeres Pintoras: Virginie Demont-Breton» (en francès). Trianarts, actualizació 10 gener 2024. [Consulta: 15 maig 2024].
15. «Ignacio Zuloaga y Zabaleta» (en castellà). Fundación Zuloaga. [Consulta: 2 maig 2020].
16. Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
17. «Antonio Machado Ruiz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
18. Ying, Li-hua,. The A to Z of modern Chinese literature. ISBN 978-1-4617-3187-0.
19. «Patti Bown lectures at the University of Connecticut» (en anglès). UConn Archives & Special Collections. University of Connecticut Library. UCONN Library. [Consulta: 19 gener 2023].
20. «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2006» (en anglès americà). [Consulta: 22 juliol 2020].
21. «Helen Mirren» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 maig 2020].
22. «Ada Gentile». The Living Composers Project, 02-01-2017. [Consulta: 30 maig 2020].
23. «Roger Taylor-Discography». Discogs.
24. «Artist: Araya Rasdjarmrearnsook» (en anglès). Rama IX Art Museum Foundation. [Consulta: 30 maig 2020].
25. «Ana García-Siñeriz» (en castellà). Planeta de Libros. Grupo Planeta. [Consulta: 30 maig 2020].
26. «Anna Rita Del Piano» (en castellà). Fandango. [Consulta: 30 maig 2020].
27. Vived, Adela «Jacinda Ardern, la primera ministra que rompe moldes en Nueva Zelanda». La Vanguardia, 23-01-2018.
28. «Narcís Oller i Moragas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juny 2020].
29. «Raquel Meller | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 març 2020].
30. «Carme Montoriol i Puig | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
31. «Natàlia Molero i Lloret | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
32. Thieling, Sarah. «Elena Lucrezia Cornaro Piscopia». Agnes Scott College. [Consulta: 8 abril 2021].
33. Duda, Sibylle. «Karoline von Günderrode». Fembio. Frauen. Biographieforschung. [Consulta: febrer 2020].
34. «Gerda Taro | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
35. Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
36. «'To Die Is Much Easier'» (en anglès). The Washington Post, 21-03-1977. [Consulta: 20 setembre 2022].
37. Rogers, Kara. «Maud Leonora Menten». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 març 2020].
38. «Diane Arbus». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 març 2020].
39. «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1989» (en anglès americà). [Consulta: 22 juliol 2020].
40. Vogt, Annette B. «Hilde Levi». Jewish Women's Archive. [Consulta: 1r març 2003].
41. Schäfer, Joachim. «Kalender - 26. Juli» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
42. Santi, beati e testimoni.