Óptica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La óptica ye la parte de la física que trata de la lluz y de los fenómenos lluminosos.
Na Edá Antigua conocíase l'espardimientu rectilliniu de la lluz, la reflexón y refraición. Dellos filósofos y matemáticos griegos escribieron trataos sobre óptica. Ente ellos: Empédocles y Euclides.
Yá na Edá Moderna René Descartes consideraba la lluz como una onda de presión tresmitida al traviés d'un mediu elásticu perfectu (l'éter) qu'enllenaba l'espaciu. Atribuyó los distintos colores a movimientos rotatorios de distintes velocidaes de les partícules nel mediu.
La llei de la refraición foi afayada esperimentalmente en 1621 por Willebrord Snell. En 1657 Pierre de Fermat anunció'l principiu del tiempu mínimu y a partir d'él dedució la llei de la refraición.
Na refraición el rayu de lluz que se traviesa d'un mediu tresparente a otru, denominar rayu incidente; el rayu de lluz que s'esvia al ingresar al segundu mediu tresparente denominar rayu refractado; l'ángulu en que'l rayu incidente, al ingresar al segundu mediu, forma cola perpendicular al mesmu, denominar ángulu d'incidencia; l'ángulu que'l rayu incidente forma col rayu refractado, al esviase, denominar ángulu de refraición o ángulu indetermináu. Esti postreru varia direutamente en rellación a la diferencia ente los índices de refraición de dambes superficies (dependientes de la mesma de la diferencia de la velocidá de la lluz al traviés de distintos materiales).