Darryl F. Zanuck

From Wikipedia, the free encyclopedia

Darryl F. Zanuck

Darryl Francis Zanuck (5 de setiembre de 1902, Wahoo (es) Traducir  22 d'avientu de 1979, Palm Springs) foi un productor, guionista, actor y direutor de cine d'Estaos Xuníos. Zanuck ye unu de los productores más conocíos de la edá d'oru de Hollywood.

Datos rápidos Vida, Nacimientu ...
Darryl F. Zanuck
Thumb
Vida
Nacimientu Wahoo (es) , 5 de setiembre de 1902[1]
Nacionalidá Estaos Xuníos
Llingua materna inglés
Muerte Palm Springs[2], 22 d'avientu de 1979[1] (77 años)
Sepultura Cementeriu Westwood Village Memorial Park
Causa de la muerte cáncanu
Familia
Casáu con Virginia Fox (1924 – 1979)
Fíos/es Richard D. Zanuck
Estudios
Llingües falaes inglés
Oficiu guionista, productor de cine, actor, direutor de cine
Emplegadores Universidá del Sur de California
Premios
Nominaciones
Seudónimos Gregory Rogers
Serviciu militar
Lluchó en Primer Guerra Mundial
Segunda Guerra Mundial
IMDb nm0953123
Zarrar

Biografía

Zanuck nació en Wahoo (Nebraska), fíu de Louise Torpin y Frank Zanuck, un hoteleru d'orixe alemán. A los seis años, la so familia treslladóse a Los Angeles por cuenta de un meyor clima pa la salú de Darryl. A los ocho años, yá sabría lo que ye'l mundu del cine intrrvniendo d'extra nuna película.

En 1917, apuntar nel exércitu d'Estaos Xuníos pa lluchar na Primer Guerra Mundial en Francia. De vuelta al país, atopa dellos trabayos mientres se internta faer un buecu como escritor. Zanuck consigue vender el so primer guión al actor William Russell en 1922 y el segundu a Irving Thalberg. A partir d'ende y hasta 1929, trabayó con Mack Sennett na Warner Brothers onde escribíría hestories pa Rin Tin Tin baxu pseudónimu.

En 1931, empieza a trabayar como productor y en 1933 dexa la Warner pa ponese al serviciu de la Twentieth Century Pictures con Joseph Schenck y William Goetz. En 1935, da un golpe d'efeutu maxistral al mercar la Fox y fundar la 20th Century Fox. Zanuck sería los vicepresidente d'esti nuevu estudiu y tomó un rol claramente intervencionista, onde controlaba tol procesu de producción, rodaxe y montaxe de caúna de les películes. Según cuntaría Staiger:

«Zanuck supervisaba más de la metá de la producción con distintos graos de dominiu sobre la mesma. Zanuck tomaba les decisiones de compra d'hestories, controlaba les decisiones de les xuntes p'aldericar hestories, escoyía a los actores principales y aceptaba la opinión del direutor de seleición de repartu no referente a papeles secundarios. Pero anque esti control rescamplaba na etapa previa al rodaxe, polo xeneral dexaba a los realizadores solos nel plató. Acordies col so ayudante, dellos direutores teníen llibertá pa rodar como meyor paeciéra-yos mientres otros teníen que siguir el guión o consultar col productor. Zanuck volvía entrar en xuegu mientres la producción posterior al rodaxe. Mientres revisaba les primeres pruebes, daba instrucciones al montador, dictaba comentarios al direutor y escoyía tomar y la so disposición. »

Pero lo que destaca de Zanuck yera'l sestu sentíu que tenía pa conocer qué películes podíen ser un ésitu de taquilla y cuálos non. Asina y sol so tutela, llegaron ésitos como The Mark of Zorro (1940), How Green Was My Valley (1941), The Grapes of Wrath (1940) (con Zanuck consultando con John Steinbeck y reescribiendo munches escenes clave de la obra de John Ford).

Na Segunda Guerra Mundial, sirvió como supervisor de la Signal Corps filmando de la invasión del Norte d'África, cosa pola que foi condecoráu cola Lexón del Méritu. Dempués de la cayida alemana, realizó documentales nel Pacíficu.

Dempués de sirviría na guerra, vuelve ponese al frente del estudiu sustituyendo a William Goetz. Y ye que mientres la so ausencia, la compañía viera como los grandes ésitos llevar les compañíes rivales. Zanuck nel intre devolvió a la productora pola sienda del ésitu col so estraordinariu sentíu pa conocer el gustu del públicu, con ésitos como La barrera invisible (1947), Pinky (1949) o All About Eve (1950).

Como la mayoría de los estudios, Zanuck y la Fox buscaron métodos pa intentar detener la entrada imparable de la televisión. Ye por ello que Zanuck promocionó'l sistema Cinemascope intentáu dar al públicu una nueva esperiencia visual. Pero tamién fizo que les producciones de les compañíes crecieren 25,000 dólares per película. Tamién nuna d'eses predicciones equivocaes de Zanuck sobre la televisión, dixo lo siguiente en 1946:

«La televisión nun va ser capaz de consiguir ningun mercáu dempués de los primeros seis meses. La xente va cansase rápido de ver acaldía la mesma caxa.»

Mientres la década de los 50, retirar del estudiu pa concentrase en producciones independientes n'Europa. Volvería coyer el control de la Fox en 1962, sustituyendo a Spyros Skouras, dempués de les diferecias que tendríen dambos productores por The Longest Day. Nesta película, Zannuck encargar de dirixir delles escenes según en Cleopatra (1963). Convirtió al so fíu Richard D. Zanuck en xefe de producción y dambos dirixeron l'estudiu con mano de fierro hasta 1969. En mayu de 1971 Zanuck finalmente retírase.

Zanuck morrería de neumonía en Palm Springs a la edá de 77 años, siendo soterráu nel Campusantu Westwood Village Memorial Park de Los Angeles.

Zanuck consiguió 3 Oscars como productor y trés 3 gallardones en memoria de Irving G. Thalberg pola so aportación al mundu del cine. Zanuck tien una estrella nel Paséu de la Fama de Hollywood asitiada nel 6336 Hollywood Boulevard.

Filmografía parcial

Como productor:

  • Hampa dorada (1930) (Little Caesar), de Mervyn LeRoy.
  • The Public Enemy (1931) (The Public Enemy), de William A. Wellman.
  • La cai 42 (1933) (42nd Street), de Lloyd Bacon.
  • Llocures d'estudiantes (1936) (Pigskin Parade), de David Butler.
  • The Prisoner of Shark Island (1936) (The Prisoner of Shark Island), de John Ford.
  • The Road to Glory (1936) (The Road to Glory), de Howard Hawks.
  • La pequeña vigía (1936) (Captain January), de David Butler.
  • Chicago (1937) (In Old Chicago) de Henry King.
  • On the avenue (1937) (On the Avenue), de Roy Del Ruth.
  • La mascota del reximientu (1937) (Wee Willie Winkie), de John Ford.
  • El séptimu cielu (1937) (Seventh Heaven), de Henry King.
  • Submarine Patrol (1938) (Submarine Patrol) de John Ford.
  • La princesina (1939) (The Little Princess), de Walter Lang.
  • Drums Along the Mohawk (1939) (Drums Along the Mohawk) de John Ford.
  • Jesse James (1939) (Jesse James), de Henry King.
  • Young Mr. Lincoln (1939) (Young Mr. Lincoln), de John Ford.
  • Down Argentine Way (1940) (Down Argentine Way). d'Irving Cummings.
  • Johnny Apollo (1940) (Johnny Apollo), de Henry Hathaway.
  • The great profile (1940) (The Great Profile) de Walter Lang.
  • The Return of Frank James (1940) (The Return of Frank James'), de Fritz Lang.
  • The Grapes of Wrath (1940) (The Grapes of Wrath), de John Ford.
  • The man I Married (1940) (The Man I Married), d'Irving Pichel.
  • The Mask of Zorro (1940) (The Mask of the Foín), de Rouben Mamoulian.
  • Hudson's Bay (1940) (Hudson's Bay), de Irving Pichel.
  • Aquella Nueche en Rio (1941) (That Night in Rio), de Irving Cummings.
  • How Green Was My Valley (1941) (How Green Was My Valley), de John Ford.
  • Blood and Sand (1941) (Blood and Sand), de Rouben Mamoulian.
  • Sé fiel a ti mesmu (1942) (This Above All) d'Anatole Litvak.
  • Son of Fury (1942) (Son of Fury), de John Cromwell.
  • Wilson (1944) (Wilson), de Henry King.
  • The Razor's Edge (1946) (The Razor's Edge), d'Edmund Goulding.
  • El castiellu de Dragonwyck (1946) (Dragonwyck), de Joseph L. Mankiewicz.
  • My Darling Clementine (1946) (My Darling Clementine), de John Ford.
  • La barrera invisible (1947) (Gentleman's Agreement), d'Elia Kazan.
  • Twelve O'Clock High (1949) (Twelve O'Clock High), de Henry King.
  • All About Eve (1950) (All About Eve), de Joseph L. Mankiewicz.
  • Un rayu de lluz (1950) (No Way Out), de Joseph L. Mankiewicz.
  • David and Bathsheba (1951) (David and Bathsheba), de Henry King.
  • Murmurios na ciudá (1951) (People Will Talk), de Joseph L. Mankiewicz.
  • The Snows of Kilimanjaro (1952) (The Snows of Kilimanjaro), de Henry King.
  • ¡Viva Zapata! (1952) (Viva Zapata!), de Elia Kazan.
  • Sinuhé, l'exipciu (1954) (The Egyptian), de Michael Curtiz.
  • The Man in the Gray Flannel Suit (1956) (The Man in the Gray Flannel Suit), de Nunnally Johnson.
  • Fiesta (1957) (The Sun Also Rises), de Henry King.
  • Una isla al sol (1957) (Island in the Sun), de Robert Rossen.
  • The Roots of Heaven (1958) (The Roots of Heaven), de John Huston.
  • The Chapman Report (1962) (The Chapman Report), de George Cukor.
  • The Longest Day (1962) (The Longest Day), de Ken Annakin.

Reconocencies

Thumb
Zannuck recoyendo'l Oscar por La barrera invisible.

Oscars

Más información Añu, Categoría ...
AñuCategoríaPelículaResultáu
1937Óscar a la meyor películaChicagoCandidatu
1938Óscar a la meyor películaAlexander's Ragtime BandCandidatu
1940Óscar a la meyor películaThe Grapes of WrathCandidatu
1941Óscar a la meyor películaHow Green Was My ValleyGanador
1946Óscar a la meyor películaWilsonCandidatu
1946Óscar a la meyor películaThe Razor's EdgeCandidatu
1947Óscar a la meyor películaLa barrera invisibleGanador
1949Óscar a la meyor películaTwelve O'Clock HighCandidatu
1950Óscar a la meyor películaAll About EveGanador
1962Óscar a la meyor películaThe Longest DayCandidatu
Zarrar

Referencies

  • Thackrey Jr., Thomas. (December 23, 1979). "Darryl F. Zanuck, Last of Movie Moguls, Dies at 77". Los Angeles Times, p. 1.
  • Staiger, J.: “La manera de producción en Hollywood, 1930-1960”, en ob. cit., páx. 364.

Referencies

Enllaces esternos

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.