Aeropuertu de Marsella-Provenza

From Wikipedia, the free encyclopedia

Aeropuertu de Marsella-Provenzamap

L'Aeropuertu de Marsella Provenza (en francés Aéroport de Marseille Provence) (IATA: MRS, OACI: LFML) ye un aeropuertu alcontráu al noroeste de Marsella, dientro del territoriu de la comuña de Marignane, dambes llocalidaes pertenecientes al departamentu de Boques del Ródano, na rexón francesa de Provenza-Alpes-Costa Azul. Tamién ye conocíu pol nome de Aeropuertu de Marsella-Marignane. Les instalaciones inaugurar en 1922, y dende 1934 son alministraes pola Cámara de Comerciu ya Industria de Marsella Provenza (CCI).

Thumb
Llocalización del aeropuertu, na oriella sureste del Estanque de Berre.
Datos rápidos Llocalización, Coordenaes ...
Aeropuertu de Marsella Provenza
 Monumentu históricu
Aéroport de Marseille Provence
aeropuertu internacional, aeropuertu y aeródromu de tráficu comercial
Thumb
Thumb
Terminal mp²IATA: MRS  OACI: LFML
Thumb
Llocalización
País Francia
Organización territorial Francia metropolitana
Rexón Provenza-Alpes-Costa Azul
Departamentu Bocas del Ródano (es)
Comuña Marignane
Coordenaes 43°26′12″N 5°12′54″E
Thumb
Aeropuertu de Marsella-Provenza
Aeropuertu de Marsella-Provenza (Francia)
Altitú 21 m
Historia y usu
Apertura1922
Xestión Q115580077
Orixe del nome Marsella
Provenza
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve Marsella
Patrimoniu
Mérimée ID ACR0001337
Web oficial
Zarrar

L'aeropuertu asítiase na vera oriental del Estanque de Berre. Falta 27 quilómetros de Marsella, dando serviciu a les llocalidaes de les aglomeraciones de Marsella, Aix-en-Provence, Arles, Salon-de-Provence y Istres.

Los dos terminales del aeropuertu son accesibles a cuerpu la una dende la otra. Trátase del tercer aeropuertu francés, escluyendo los de París, por tráficu de pasaxeros, por detrás de los de Niza y Lyon, y el segundu por carga de tráficu. Pol aeropuertu pasaron 8.295.479 pasaxeros en 2012, l'aeropuertu tuvo'l cuartu mayor crecedera n'Europa anguaño.[1]

En setiembre de 2006 abrióse la nueva terminal, llamada mp², dedicada a aereollinies de baxu costu.

Historia

Enantes conocíu como Aeropuertu de Marsella–Marignane, foi xestionáu dende 1934 pola Cámara de Comerciu ya Industria (CCI) de Marsella-Provenza.[2]

En setiembre de 2006, l'aeropuertu abrió la so nueva terminal MP2 p'aereollinies de baxu costu.

Aereollinies y destinos

Nel branu de 2014, l'aeropuertu opera a 132 destinos d'una manera regular, la mayor ufierta de destinos de Francia tres los aeropuertos parisinos.[3]

Thumb
Entrada a la terminal del aeropuertu de Marsella.
Thumb
Vista esterna de la terminal y de la torre de control.
Thumb
Vista interna de la Terminal 1.

Pasaxeros

Más información Aereollinies, Destinos ...
AereolliniesDestinosTerminal
Aegean AirlinesAtenes
Estacional: Heraclión
Chárter estacionales: Corfú, Rodes
1
Aer LingusEstacional: Dublín1
Aigle AzurArxel, Annaba, Bejaia, Chlef, Constantina, Orán, Setif, Tlemcen1
Air AlgérieArxel, Annaba, Batna, Bejaia, Chlef, Constantina, Orán1
Air FranceArxel, Marrakech, Moscú-Sheremetyevo, Tel Aviv-Ben Gurion, Túnez
Estacional: Beirut, Istambul-Atatürk
1
Air FranceÁmsterdam, Atenes, Berlín-Tegel, Praga, Venecia-Marco Polo3
Air FranceBurdeos, Biarritz, Lille, Nantes, París-Charles de Gaulle, París-Orly, Rennes
Estacional: Brest
4
Air France
operáu por Air Corsica
Ajaccio, Bastia, Calvi, Figari3
Air France
operáu por HOP!
Milán-Malpensa3
Air France
operáu por HOP!
Lyon, Estrasburgu, Toulouse4
Air MadagascarAntananarivo, Moroni, Nosy Be1
Air MaltaMalta1
Air TransatEstacional: Montréal-Trudeau, Toronto–Pearson1
AlitaliaRoma-Fiumicino (retómase'l 26 d'ochobre de 2014)[4]TBD
British AirwaysLondres-Heathrow1
Brussels AirlinesBruxeles1
easyJetLondres-Gatwick, Roma-Fiumicino
Estacional: Brístol
2
El AlTel Aviv-Ben Gurion1
Freebird AirlinesEstacional: Antalya, Aeropuertu d'Istambul-Ataturk1
Iberia
operáu por Air Nostrum
Madrid
Estacional: Eivissa, Menorca
1
JetairflyAgadir, Casablanca, Marrakech2
LufthansaFrankfurt del Main1
Lufthansa Regional
operáu por Lufthansa CityLine
Múnich1
Norwegian Air ShuttleCopenḥague1
Scandinavian AirlinesEstacional: Ḥélsinki1
Pegasus AirlinesIstambul-Sabiha Gokcen2
Royal Air MarocCasablanca, Marrakech, Uchda1
RyanairBurdeos, Brest, Catania, Charleroi, Eindhoven, Esauira, Fez, Lille, Lisboa,[5] Londres-Stansted, Madrid, Malta, Marrakech, Nador, Nantes, Uxda, Palermo, Porto, Rabat, Roma-Ciampino, Sevilla, Tánger, Tours
Estacional: Agadir, Cagliari, Chania, Dublín, Edimburgu, Ciudá de Gotemburgu, Eivissa, Málaga, Palma de Mallorca, Estocolmu-Skavsta, Valencia, Varsovia-Modlin, Zadar
2
Syphax AirlinesSfax1
TAP PortugalLisboa1
TunisairYerba, Monastir, Túnez1
Turkish AirlinesIstambul-Atatürk1
Twin JetBasilea/Mulhouse, Xinebra, Metz/Nancy, Milán-Malpensa, Pau4
VoloteaEstrasburgu, Aeropuertu de Faro, Alicante, Viena , Split, Nápoles, Venecia, Rennes, Fuerteventura (Empecipia'l 23 d'Avientu de 2018), Lanzarote (Empecipia'l 22 d'Avientu de 2018)2
VuelingBarcelona, Palma de Mallorca, Roma-Fiumicino, Málaga1
XL Airways FranceDzaoudzi, Saint-Denis de la Xunta
Estacional: Nueva York-JFK, Punta Cana
1
Zarrar

Carga

Más información Aereollinies, Destinos ...
AereolliniesDestinos
DHL AviationNiza, Malta, Leipzig, Bruxeles
FedEx Feeder
operáu por Air Contractors
París-Charles de Gaulle
TNT Airways
operáu por Icelandair
París-Charles de Gaulle
Zarrar

Estadístiques de tráficu

Más información Pasaxeros, Carga | ...
----
2006200720082009201020112012
Pasaxeros 6.155.154[6]6.963.0006.965.933[7]7.290.1197.522.1677.363.0688,295,479[8]
Carga | 53.01953.026
Zarrar

Otres instalaciones

Dende 2013 l'aeropuertu propunxo una nueva ufierta comercial, con trenta nueves tiendes y restoranes, según el primer llocal de Burger King en Francia dende 1997.[9][10] L'aeropuertu de Marignane ye tamién la base principal de proteición civil del serviciu d'estinción aereu (dependiente del Ministeriu del Interior de Francia).[11] La sede principal d'Eurocopter ta allugada en terrenes del aeropuertu.[12]

Base d'hidroaviones

Nes décades de los 1920s y 1930s, Marignane foi unu de los focos principales en Francia d'operación d'hidroaviones. Llegando inclusive a sirvir de volao como terminal pa los hidroaviones Clipper de la PanAm.[13] Dellos otros operadores de hidroplanos fueron Aéropostale y Air Union, la postrera en treslladase dende Antibes en 1931. Marignane foi tamién el llugar escoyíu pa la fabricación d'hidroaviones por Lioré et Olivier.

Accidentes ya incidentes

  • El 4 de febreru de 1948, el SNCASE Languedoc P/7 F-BATK d'Air France quedó estropiáu ensin posibilidá de recuperación.[14]
  • El 30 de xunetu de 1950, el SNCASE Languedoc P/7 F-BCUI de Air France quedó estropiáu ensin posibilidá de recuperación cuando'l so tren d'aterrizaxe principal romper mientres l'aterrizaxe.[15]
  • El 6 de febreru de 1989 el vuelu 3132 d'Inter Cargo Service, operáu pol Vickers Vanguard F-GEJE estrellar mientres el despegue. Trés tripulantes morrieron, nun tenía pasaxeros a bordu.[16]

Ver tamién

  • Vuelu 8969 de Air France

Referencies

Enllaces esternos

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.