L'Aeropuertu de Marsella Provenza (en francés Aéroport de Marseille Provence) (IATA: MRS, OACI: LFML) ye un aeropuertu alcontráu al noroeste de Marsella, dientro del territoriu de la comuña de Marignane, dambes llocalidaes pertenecientes al departamentu de Boques del Ródano, na rexón francesa de Provenza-Alpes-Costa Azul. Tamién ye conocíu pol nome de Aeropuertu de Marsella-Marignane. Les instalaciones inaugurar en 1922, y dende 1934 son alministraes pola Cámara de Comerciu ya Industria de Marsella Provenza (CCI).
Aeropuertu de Marsella Provenza | |
---|---|
Monumentu históricu | |
Aéroport de Marseille Provence | |
aeropuertu internacional, aeropuertu y aeródromu de tráficu comercial | |
![]() | |
![]() | |
![]() | |
Llocalización | |
País | Francia |
Organización territorial | Francia metropolitana |
Rexón | Provenza-Alpes-Costa Azul |
Departamentu | Bocas del Ródano (es) |
Comuña | Marignane |
Coordenaes | 43°26′12″N 5°12′54″E |
Altitú | 21 m |
Historia y usu | |
Apertura | 1922 |
Xestión | Q115580077 |
Orixe del nome |
Marsella Provenza |
Aeropuertu | |
Ciudá a la que sirve | Marsella |
Patrimoniu | |
Mérimée ID | ACR0001337 |
Web oficial | |
L'aeropuertu asítiase na vera oriental del Estanque de Berre. Falta 27 quilómetros de Marsella, dando serviciu a les llocalidaes de les aglomeraciones de Marsella, Aix-en-Provence, Arles, Salon-de-Provence y Istres.
Los dos terminales del aeropuertu son accesibles a cuerpu la una dende la otra. Trátase del tercer aeropuertu francés, escluyendo los de París, por tráficu de pasaxeros, por detrás de los de Niza y Lyon, y el segundu por carga de tráficu. Pol aeropuertu pasaron 8.295.479 pasaxeros en 2012, l'aeropuertu tuvo'l cuartu mayor crecedera n'Europa anguaño.[1]
En setiembre de 2006 abrióse la nueva terminal, llamada mp², dedicada a aereollinies de baxu costu.
Enantes conocíu como Aeropuertu de Marsella–Marignane, foi xestionáu dende 1934 pola Cámara de Comerciu ya Industria (CCI) de Marsella-Provenza.[2]
En setiembre de 2006, l'aeropuertu abrió la so nueva terminal MP2 p'aereollinies de baxu costu.
Nel branu de 2014, l'aeropuertu opera a 132 destinos d'una manera regular, la mayor ufierta de destinos de Francia tres los aeropuertos parisinos.[3]
Aereollinies | Destinos | Terminal |
---|---|---|
Aegean Airlines | Atenes Estacional: Heraclión Chárter estacionales: Corfú, Rodas | 1 |
Aer Lingus | Estacional: Dublín | 1 |
Aigle Azur | Arxel, Annaba, Bejaia, Chlef, Constantina, Orán, Setif, Tlemcen | 1 |
Air Algérie | Arxel, Annaba, Batna, Bejaia, Chlef, Constantina, Orán | 1 |
Air France | Arxel, Marrakech, Moscú-Sheremetyevo, Tel Aviv-Ben Gurion, Túnez Estacional: Beirut, Istambul-Atatürk | 1 |
Air France | Ámsterdam, Atenes, Berlín-Tegel, Praga, Venecia-Marco Polo | 3 |
Air France | Burdeos, Biarritz, Lille, Nantes, París-Charles de Gaulle, París-Orly, Rennes Estacional: Brest | 4 |
Air France operáu por Air Corsica | Ajaccio, Bastia, Calvi, Figari | 3 |
Air France operáu por HOP! | Milán-Malpensa | 3 |
Air France operáu por HOP! | Lyon, Estrasburgu, Toulouse | 4 |
Air Madagascar | Antananarivo, Moroni, Nosy Be | 1 |
Air Malta | Malta | 1 |
Air Transat | Estacional: Montréal-Trudeau, Toronto–Pearson | 1 |
Alitalia | Roma-Fiumicino (retómase'l 26 d'ochobre de 2014)[4] | TBD |
British Airways | Londres-Heathrow | 1 |
Brussels Airlines | Bruxeles | 1 |
easyJet | Londres-Gatwick, Roma-Fiumicino Estacional: Brístol | 2 |
El Al | Tel Aviv-Ben Gurion | 1 |
Freebird Airlines | Estacional: Antalya, Aeropuertu d'Istambul-Ataturk | 1 |
Iberia operáu por Air Nostrum | Madrid Estacional: Eivissa, Menorca | 1 |
Jetairfly | Agadir, Casablanca, Marrakech | 2 |
Lufthansa | Frankfurt del Main | 1 |
Lufthansa Rexonal operáu por Lufthansa CityLine | Múnich | 1 |
Norwegian Air Shuttle | Copenḥague | 1 |
Scandinavian Airlines | Estacional: Ḥélsinki | 1 |
Pegasus Airlines | Istambul-Sabiha Gokcen | 2 |
Royal Air Maroc | Casablanca, Marrakech, Uchda | 1 |
Ryanair | Burdeos, Brest, Catania, Charleroi, Eindhoven, Esauira, Fez, Lille, Lisboa,[5] Londres-Stansted, Madrid, Malta, Marrakech, Nador, Nantes, Uxda, Palermo, Porto, Rabat, Roma-Ciampino, Sevilla, Tánger, Tours Estacional: Agadir, Cagliari, Chania, Dublín, Edimburgu, Ciudá de Gotemburgu, Eivissa, Málaga, Palma de Mallorca, Estocolmu-Skavsta, Valencia, Varsovia-Modlin, Zadar | 2 |
Syphax Airlines | Sfax | 1 |
TAP Portugal | Lisboa | 1 |
Tunisair | Yerba, Monastir, Túnez | 1 |
Turkish Airlines | Istambul-Atatürk | 1 |
Twin Jet | Basilea/Mulhouse, Xinebra, Metz/Nancy, Milán-Malpensa, Pau | 4 |
Volotea | Estrasburgu, Aeropuertu de Faro, Alicante, Viena , Split, Nápoles, Venecia, Rennes, Fuerteventura (Empecipia'l 23 d'Avientu de 2018), Lanzarote (Empecipia'l 22 d'Avientu de 2018) | 2 |
Vueling | Barcelona, Palma de Mallorca, Roma-Fiumicino, Málaga | 1 |
XL Airways France | Dzaoudzi, Saint-Denis de la Xunta Estacional: Nueva York-JFK, Punta Cana | 1 |
Aereollinies | Destinos
|
---|---|
DHL Aviation | Niza, Malta, Leipzig, Bruxeles |
FedEx Feeder operáu por Air Contractors | París-Charles de Gaulle |
TNT Airways operáu por Icelandair | París-Charles de Gaulle |
Dende 2013 l'aeropuertu propunxo una nueva ufierta comercial, con trenta nueves tiendes y restoranes, según el primer llocal de Burger King en Francia dende 1997.[9][10] L'aeropuertu de Marignane ye tamién la base principal de proteición civil del serviciu d'estinción aereu (dependiente del Ministeriu del Interior de Francia).[11] La sede principal d'Eurocopter ta allugada en terrenes del aeropuertu.[12]
Nes décades de los 1920s y 1930s, Marignane foi unu de los focos principales en Francia d'operación d'hidroaviones. Llegando inclusive a sirvir de volao como terminal pa los hidroaviones Clipper de la PanAm.[13] Dellos otros operadores de hidroplanos fueron Aéropostale y Air Union, la postrera en treslladase dende Antibes en 1931. Marignane foi tamién el llugar escoyíu pa la fabricación d'hidroaviones por Lioré et Olivier.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.