Xurde V del Reinu Xuníu
From Wikipedia, the free encyclopedia
Xurde V del Reinu Xuníu (George Frederick Ernest Albert) (3 de xunu de 1865, Marlborough House – 20 de xineru de 1936, Sandringham House) foi rei del Reinu Xuníu y los dominios de la Mancomunidá Británica y emperador de la India del 6 de mayu de 1910 hasta la so muerte en 1936.
Xurde V del Reinu Xuníu | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Voz | |||||||||||||||||||
1931 - 20 xineru 1936 ← ensin valor - Eduardo VIII del Reinu Xuníu →
12 abril 1927 - 20 xineru 1936 ← ensin valor - Eduardo VIII del Reinu Xuníu →
6 mayu 1910 - 20 xineru 1936 ← Eduardo VII del Reinu Uníu - Eduardo VIII del Reinu Xuníu →
6 mayu 1910 - 20 xineru 1936 ← Eduardo VII del Reinu Uníu - Eduardo VIII del Reinu Xuníu →
6 mayu 1910 - 12 abril 1927 ← Eduardo VII del Reinu Uníu - ensin valor →
24 mayu 1892 - 6 mayu 1910
| |||||||||||||||||||
Vida | |||||||||||||||||||
Nacimientu | Marlborough House, 3 de xunu de 1865[1] | ||||||||||||||||||
Nacionalidá |
Reinu Xuníu [2] Raj británicu | ||||||||||||||||||
Llingua materna | inglés británicu | ||||||||||||||||||
Muerte | Sandringham House[3], 20 de xineru de 1936[1] (70 años) | ||||||||||||||||||
Sepultura |
capiella de San Xurde[4] Castiellu de Windsor | ||||||||||||||||||
Causa de la muerte | bronquitis crónica (es) | ||||||||||||||||||
Familia | |||||||||||||||||||
Padre | Eduardo VII del Reinu Uníu | ||||||||||||||||||
Madre | Alexandra de Dinamarca | ||||||||||||||||||
Casáu con | María de Teck (1893 – m. 1936)[5] | ||||||||||||||||||
Fíos/es |
Eduardo VIII del Reinu Xuníu[6] Xurde VI del Reinu Xuníu[6] María del Reino Unido (es) Enrique de Gloucester (es) Jorge de Kent Juan del Reino Unido (es) | ||||||||||||||||||
Hermanos/es |
Albertu Víctor de Clarence[6] Luisa del Reino Unido (es) [6] Victoria del Reino Unido (es) Maud de Gales (es) Prince Alexander John (es) | ||||||||||||||||||
Familia | |||||||||||||||||||
Pueblu |
Casa de Windsor (es) Casa de Saxonia-Coburgu y Gotha | ||||||||||||||||||
Estudios | |||||||||||||||||||
Estudios | Trinity College (es) | ||||||||||||||||||
Llingües falaes | inglés | ||||||||||||||||||
Alumnu de | John Neale Dalton | ||||||||||||||||||
Oficiu | filatelista, políticu, monarca, aristócrata | ||||||||||||||||||
Trabayos destacaos | The Cruise of Her Majesty's Ship “Bacchante” (en) | ||||||||||||||||||
Premios |
ver
| ||||||||||||||||||
Miembru de | Royal Society | ||||||||||||||||||
Serviciu militar | |||||||||||||||||||
Cuerpu militar |
Exércitu Británicu Royal Navy | ||||||||||||||||||
Graduación |
field marshal (es) Captain General Royal Marines (en) | ||||||||||||||||||
Creencies | |||||||||||||||||||
Relixón | Ilesia d'Inglaterra | ||||||||||||||||||
IMDb | nm0454376 | ||||||||||||||||||
Como segundu fíu d'Alberto Eduardo, príncipe de Gales, y nietu del monarca reinante británica, la reina Victoria, al momentu de la so nacencia yera terceru na llinia de socesión, detrás del so padre y el so hermanu mayor, el príncipe Alberto Víctor, duque de Clarence y Avondale. Sirvió na Royal Navy de 1877 a 1891, hasta qu'en xineru de 1892, l'inesperáu fallecimientu del so hermanu asitiar direutamente na llinia de socesión al tronu. A la muerte de Victoria en 1901, Alberto Eduardo convertir nel rei Eduardu VII y Xurde foi nomáu príncipe de Gales. Tres la muerte del so padre en 1910, Xurde asoceder como rei emperador del Imperiu británicu. Foi l'únicu emperador de la India n'asistir a la so propia Delhi Durbar.
Como resultáu de la Primer Guerra Mundial, cayeron los imperios de los sos primos, el zar Nicolás II de Rusia y el káiser Guillermu II d'Alemaña, mientres el británicu espandir a la so máxima estensión. En 1917, Xurde convertir nel primer monarca de la casa de Windsor, nome col que rebautizó a la casa de Saxonia-Coburgu-Gotha a consecuencia del antigermanismo imperante. El so reináu vio'l surdimientu del socialismu, comunismu, fascismu, republicanismu irlandés y el movimientu d'independencia de la India, que camudaron radicalmente'l panorama políticu. La llei del Parllamentu de 1911 estableció la supremacía de la Cámara de los Comunes —que los sos miembros son electos democráticamente— sobre la Cámara de los Lores —que los sos miembros nun tienen que pasar por eleición. En 1924, designó per vegada primera un primer ministru llaborista y en 1931, l'estatutu de Westminster reconoció los dominios del Imperiu como reinos independientes dientro de la Mancomunidá Británica de Naciones. Viose afeutáu por distintes enfermedaes a lo llargo de la última parte del so reináu y dempués de la so muerte foi asocedíu pol so fíu mayor, Eduardu VIII.