Pax Británica
From Wikipedia, the free encyclopedia
Pax Britannica (en llatín "Paz británica", por semeyanza cola Pax Romana) ye un términu utilizáu pa referise al periodu de paz relativa qu'hebo nel mundu ente 1815 y 1914, nel que l'Imperiu británicu convirtióse nel poder global hexemónicu y adoptó'l rol de "policía mundial"[1].
El periodu 1815-1914 llámase tamién el sieglu imperial británicu, una y bones alredor de 26 millones de km² de territoriu[2] y 400 millones d'habitantes añadiéronse-y al Imperiu[3]. Tres de la victoria sobre la Francia napoleónica los ingleses quedaron ensin dengún otru gran enemigu d'importancia, quiciás sacante l'Imperiu rusu na rexón del Asia central. Los intentos rusos d'estender la so influyencia nos Balcanes a costa del Imperiu otomanu foron albortaos por ingleses y franceses na guerra de Crimea (1854-56).
La Royal Navy británica controló, nesta dómina, la mayoría de les principales rutes comerciales, y nun tenía rival dengún del so altor. Eso permitió-y a Gran Bretaña tener, amás del control formal de les sos propies colonies, el control del accesu marítimu -y, poro, de les rutes comerciales- a rexones como Asia o América Llatina. Los comerciantes, armadores y banqueros ingleses teníen una ventaxa tan grande sobro los sos posibles rivales que lo que se llamaba "imperiu informal" británicu estendíase per bona parte del planeta[4]