Hosni Mubarak
From Wikipedia, the free encyclopedia
Muḥammad Ḥusnī Sayyid Mubārak (محمد حسنى سيد مبارك n'árabe, pronunciáu mæˈħæmmæd ˈħosni ˈsæjjed moˈbɑːɾˤɑk), conocíu comúnmente como Hosni Mubarak (4 de mayu de 1928, Kafr el-Muṣīlḥa (en) – 25 de febreru de 2020, El Cairu), foi un políticu, militar y dictador exipciu qu'ocupó'l cargu de Presidente de la República Árabe d'Exiptu, exerciendo una dictadura que duró casi trenta años.
Hosni Mubarak | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
16 xunetu 2009 - 11 febreru 2011 ← Raúl Castro - Mohamed Hussein Tantawi →
28 xunu 1993 - 13 xunu 1994 ← Abdou Diouf - Zine El Abidine Ben Ali →
24 xunetu 1989 - 9 xunetu 1990 ← Moussa Traoré - Yoweri Museveni →
14 ochobre 1981 - 11 febreru 2011 ← Sufi Abu Taleb - Mohamed Hussein Tantawi →
7 ochobre 1981 - 2 xineru 1982 ← Anwar el-Sadat - Ahmad Fuad Mohieddin (es) →
16 abril 1975 - 14 ochobre 1981 ← Hussein el-Shafei (es) - Omar Suleiman → | |||||||||||||
Vida | |||||||||||||
Nacimientu | Kafr el-Muṣīlḥa (en) [1], 4 de mayu de 1928[2] | ||||||||||||
Nacionalidá |
Reinu d'Exiptu (1928 - 1952) República d'Exiptu (1953 - 1958) República Árabe Xunida (1958 - 1971) Exiptu (1971 - 2020) | ||||||||||||
Residencia | El Cairu | ||||||||||||
Llingua materna | árabe | ||||||||||||
Muerte | El Cairu[3], 25 de febreru de 2020[4] (91 años) | ||||||||||||
Sepultura | Heliópolis (El Cairo) (es) | ||||||||||||
Causa de la muerte | complicaciones quirúrxiques | ||||||||||||
Familia | |||||||||||||
Casáu con | Suzanne Mubarak (es) (1959 – m. 2020) | ||||||||||||
Fíos/es | |||||||||||||
Estudios | |||||||||||||
Estudios |
Academia Militar Egipcia (es) 1949) títulu de grau : Ciencia militar, Aviación Supreme Military Institute of the Armed Forces of the Kyrgyz Republic (en) Academia Militar del Estado Mayor de las Fuerzas Armadas de Rusia (es) Academia Militar Mijaíl V. Frunze (es) | ||||||||||||
Llingües falaes |
árabe[5] inglés | ||||||||||||
Oficiu | políticu, aviador, militar | ||||||||||||
Premios |
ver
| ||||||||||||
Serviciu militar | |||||||||||||
Cuerpu militar | Fuerza Aérea Egipcia (es) | ||||||||||||
Graduación | Air marshal (en) | ||||||||||||
Lluchó en |
Guerra del Sinaí guerra civil de Yemen del Norte (es) Guerra de los Seis Díes Guerra de Gastadura Guerra del Yom Kippur Guerra libio-egipcia (es) Guerra del Golfu | ||||||||||||
Creencies | |||||||||||||
Relixón | Sunismu | ||||||||||||
Partíu políticu |
Unión Árabe Socialista (es) Partido Nacional Democrático (es) | ||||||||||||
IMDb | nm0610804 | ||||||||||||
Asocedió al presidente interín Sufi Abu Taleb el 14 d'ochobre de 1981, tres l'asesinatu del anterior titular, Anwar el-Sadat el 6 d'ochobre del mesmu añu.[12] Debíu al asesinatu de Sadat, Mubarak caltuvo'l estáu d'emerxencia derogáu apocayá y que fuera declaráu en 1967, lo que-y dexó suprimir les actividaes opositores y aumentar el so poder.[13] Foi reelgido n'eleiciones como candidatu únicu en 1987,[14] 1993[15] y 1999.[16] En 2005 convertir nel primer presidente d'Exiptu n'enfrentar un oponente nes eleiciones, pero de toes formes ganó con un cuestionáu 88,6% de los votos.[17] El so llargu gobiernu foi'l segundu más llargu na historia d'Exiptu, convirtiéndose nel xefe d'estáu de dichu país con más tiempu nel cargu, siendo superáu namái pol Jedive Muhammad Ali, que gobernó dende 1805 hasta 1848, un reináu de cuarenta y trés años.[18]
En gobernando'l país per cerca de trenta años, Mubarak arrenunció al so cargu'l 11 de febreru de 2011 tres una serie de protestes multitudinaries.[19][20] Mubarak foi internáu'l 12 d'abril al sufrir una crisis cardiaca mientres un interrogatoriu.[21]
El día 13 d'abril de 2011 foi ordenada la so detención xunto cola de los sos fíos Alaa y Gamal, con cuenta d'esplorar nos posibles delitos que se-yos imputaben.[22] El día 2 de xunu de 2012 foi condergáu a cadena perpetua pola represión de les protestes mientres la Primavera Árabe, na que morrieron ente 239[23] y más de 800 persones según les distintes fontes.[24] Sicasí, una corte anuló'l xuiciu y ordenó la so repetición en 2013. En payares de 2014, Mubarak foi absueltu pola muerte de los manifestantes y amás foi declaráu inocente de corrupción y arriquecimientu ilícitu.[23]
Nun nuevu xuiciu, Mubarak y los sos fíos fueron condergaos el 9 de mayu de 2015, so cargos de corrupción.[25] De magar, Mubarak atopábase deteníu nun hospital militar, anque los sos fíos fueron lliberaos por una corte d'El Cairu el 12 d'ochobre de 2015.[26] Finalmente, Mubarak foi puestu en llibertá'l 24 de marzu de 2017, dempués de que la xusticia tornara les acusaciones más graves que pesaben contra él.[27]