Anwar el-Sadat
From Wikipedia, the free encyclopedia
Muḥammad Anuar as-Sādāt (n'árabe, محمد أنور السادات, trescritu frecuentemente como Anuar Sadat; Mit Abu l-Kum, 25 d'avientu de 1918-El Cairu, 6 d'ochobre de 1981) foi un políticu y militar exipciu qu'exerció los cargos de presidente y primer ministru d'Exiptu dende'l fallecimientu de Gamal Abdel Nasser en setiembre de 1970, y foi reelixíu n'eleiciones ensin oposición en 1974 y 1978, siendo esta la última eleición presidencial antes de la reintroducción del multipartidismu en 1979 (tamién mientres el so mandatu) calteniéndose nel cargu hasta'l so asesinatu'l 6 d'ochobre de 1981. Foi asocedíu por Hosni Mubarak, quien se caltendría nel poder hasta'l so derrocamientu en 2011.
Anwar el-Sadat | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Voz | |||||||||||||||||
15 mayu 1980 - 6 ochobre 1981 ← Mustafa Khalil (es) - Hosni Mubarak →
26 marzu 1973 - 25 setiembre 1974 ← Aziz Sedki - Abd El Aziz Muhammad Hegazi →
15 ochobre 1970 - 2 setiembre 1971
28 setiembre 1970 - 15 ochobre 1970
28 setiembre 1970 - 6 ochobre 1981 ← Gamal Abdel Nasser - Hosni Mubarak →
19 avientu 1969 - 14 ochobre 1970 ← Hussein el-Shafei (es) - Ali Sabri →
26 marzu 1964 - 12 payares 1968
21 xunetu 1960 - 27 setiembre 1961 | |||||||||||||||||
Vida | |||||||||||||||||
Nacimientu | Mit Abu al-Kum (en) , 25 d'avientu de 1918[1] | ||||||||||||||||
Nacionalidá |
Sultanatu d'Exiptu (1918 - 1922) Reinu d'Exiptu (1922 - 1953) República d'Exiptu (1953 - 1958) República Árabe Xunida (1958 - 1971) Exiptu (1971 - 1981) | ||||||||||||||||
Llingua materna | árabe | ||||||||||||||||
Muerte | El Cairu, 6 d'ochobre de 1981[1] (62 años) | ||||||||||||||||
Sepultura | Monumento al soldado desconocido (es) | ||||||||||||||||
Causa de la muerte |
mancada por arma de fueu desangramientu | ||||||||||||||||
Asesín | Khalid al-Islambuli (es) | ||||||||||||||||
Familia | |||||||||||||||||
Padre | Mohammed Sadati | ||||||||||||||||
Madre | Sitt-Al-Barrein | ||||||||||||||||
Casáu con |
Eqbal Madi (1940 – 1949) Jehan Sadat (es) (1949 – 1981) | ||||||||||||||||
Fíos/es | |||||||||||||||||
Hermanos/es | Atef Sadat (en) | ||||||||||||||||
Estudios | |||||||||||||||||
Estudios | Academia Militar Egipcia (es) | ||||||||||||||||
Llingües falaes |
inglés árabe[2] alemán | ||||||||||||||||
Oficiu | políticu, oficial, estadista, diplomáticu | ||||||||||||||||
Premios |
ver
| ||||||||||||||||
Miembru de | Movimiento de Oficiales Libres (es) | ||||||||||||||||
Serviciu militar | |||||||||||||||||
Cuerpu militar | Ejército de tierra de Egipto (es) | ||||||||||||||||
Graduación | Mariscal | ||||||||||||||||
Lluchó en |
revolución exipciana de 1952 guerra civil de Yemen del Norte (es) Guerra del Yom Kippur | ||||||||||||||||
Creencies | |||||||||||||||||
Relixón | Sunismu | ||||||||||||||||
Partíu políticu |
Partido Nacional Democrático (es) (de 1977 a 1981) Unión Árabe Socialista (es) (de 1962 a 1977) | ||||||||||||||||
IMDb | nm0755427 | ||||||||||||||||
anwarsadat.org | |||||||||||||||||
El 11 de payares de 1977, el primer ministru israelín Menájem Beguín convidó formalmente al-Sadat a visitar Xerusalén. A los nueve de la tarde del 19 de payares de 1977, el-Sadat aportó a Israel, convirtiéndose nel primer líder árabe en visitar dichu país. Sadat foi recibíu nuna ceremonia oficial, anque dambos países siguíen formalmente en guerra. El 20 de payares de 1977, el presidente el-Sadat dirixir al plenariu de la Kneset adquiriendo'l compromisu de reconocer al Estáu d'Israel so determinaes condiciones. En 1978, tuvo un nuevu alcuentru col primer ministru israelín pa preparar, por aciu del presidente d'Estaos Xuníos Jimmy Carter, la paz con Israel nos Alcuerdos de paz de Camp David, roblaos conxuntamente con Menájem Beguín.
En 1978, foi gallardoniáu xunto col primer ministru israelín Menájem Beguín col Premiu Nobel de la Paz polos alcuerdos de paz de Camp David, que dieron llugar a una paz negociada ente Exiptu ya Israel. Ye recordáu nel so país como l'héroe de la guerra y la paz.
N'ochobre de 1981, mientres un desfile militar, foi asesináu por soldaos del desfile que lu ametrallaron deliberadamente, anque otres versiones dicen qu'un camión del desfile dixebrar de la formación y de él salieron seis soldaos que llanzaron granaes escontra'l palcu presidencial de la que disparaben les sos armes automátiques. Otros cinco persones resultaron muertes, ente elles el xeneral Hassam Allan y trenta y ocho persones más resultaron mancaes, incluyendo a quien sería los so socesor, Hosni Mubarak.