Alfabetu cirílicu
sistema d'escritura / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'alfabetu cirílicu o azbuka ye un sistema d'escritura alfabéticu. Ta basáu nel alfabetu cirílicu primitivu, que se desendolcó nel Primer Imperiu Búlgaru, pel sieglu X na Escuela Lliteraria de Preslav.[2][3] Ye la base de los diferentes alfabetos qu'usen delles llingües, anguaño y nel pasáu, en zones de los Balkanes y oriente européu, especialmente les d'orixe eslavu o bien les llingües influyenciaes pol rusu. Al rodiu de 252 millones de persones n'Europa y n'Asia úsenlu como alfabetu oficial de les sos respeutives llingües. Cerca la metada correspuenden a falantes de Rusia (de rusu o d'otres llingües).[4] L'alfabetu cirílicu ye ún de los sistemes escritos más usaos nel mundu.
Tipos | sistema d'escritura, alfabetu, alfabeto bicameral (es) y sistema d'escritura natural |
---|---|
Llingües | alfabetu cirílicu |
Creador | Clemente de Ohrid (es) , Naum de Preslav (es) y Constantino de Preslav (es) |
Dates | sieglu IX |
Basáu en | alfabetu griegu |
Eponimu | Cirilo (es) |
ISO 15924 | Cyrl (220) |
Direición del testu | d'izquierda a derecha |
Estaya Unicode | U+0400-04FF[1], U+0500-052F[1], U+1C80-1C8F[1], U+2DE0-2DFF[1] y U+A640-A69F[1] |
Mapa de distribución | |
El cirílicu derívase de la escritura uncial griega, enanchada con lligadures y consonantes provenientes del antiguu alfabetu glagolíticu y del eslavu antiguu eclesiásticu pa representar consonantes y soníos que nun tenía la llingua griega. Denomóse n'honor a los dos misioneros bizantinos hermanos San Cirilu y San Metodiu, que crearen enantes l'alfabetu glagolíticu. Los investigadores actuales pescuden que'l cirílicu lu desendolcaron y formalizaron los discípulos d'ellos.
Les normes de trescripción del cirílicu al alfabetu llatín son diferentes según la llingua d'orixe y la llingua de destín. Asina, por exemplu, l'apellíu rusu Меньшов pue trescribise como Menxov (asturianu, gallegu, catalán), Menchov (portugués, francés), Menshov (inglés, español), Menschow (alemán), Mensjov (neerlandés) o Menșov (rumanu). Per otru llau, la treslliteración del cirílicu al llatín suel siguir unes normes estándares internacionales.
L'alfabetu ye oficial en delles organizaciones. Cola adhesión de Bulgaria a la Xunión Europea l'1 de xineru de 2007, el cirílicu convirtióse nel tercer alfabetu oficial de la XE, xunto col llatín y col griegu.