From Wikipedia, the free encyclopedia
La feixoa[1] (Acca sellowiana) ye una especie botánica arbustiva, ramificada, qu'algama 4 m d'altor. Ye orixinariu de les tierres altes del sur de Brasil, Uruguái y cultivada comercialmente en dellos países dende Nueva Zelanda y Colombia a Méxicu y USA . Aguanta'l fríu, anque non per debaxo de los -12 °C. Ye sensible a les temperatures bien elevaes y al escesivu secañu del aire.
Acca sellowiana feixoa | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Subclas: | Rosidae | |
Orde: | Myrtales | |
Familia: | Myrtaceae | |
Subfamilia: | Myrtoideae | |
Tribu: | Myrteae | |
Xéneru: | Acca | |
Especie: |
A. sellowiana (Berg. 1855) Burret 1941 | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Feijoa, raw | ||
---|---|---|
Feijoas entera y en corte tresversal | ||
Tamañu de porción | ||
Enerxía 55 kcal 230 kJ | ||
Carbohidratos | 12.92 g | |
• Zucres | 8.2 g | |
• Fibra alimentaria | 6.4 g | |
Grases | 0.6 g | |
Proteínes | 0.98 g | |
Tiamina (vit. B1) | 0.006 mg (0%) | |
Riboflavina (vit. B2) | 0.018 mg (1%) | |
Niacina (vit. B3) | 0.295 mg (2%) | |
Ácidu pantoténicu (vit. B5) | 0.233 mg (5%) | |
Vitamina B6 | 0.067 mg (5%) | |
Ácidu fólicu (vit. B9) | 23 μg (6%) | |
Vitamina C | 32.9 mg (55%) | |
Vitamina E | 0.16 mg (1%) | |
Vitamina K | 3.5 μg (3%) | |
Calciu | 17 mg (2%) | |
Fierro | 0.14 mg (1%) | |
Magnesiu | 8 mg (2%) | |
Manganesu | 0.084 mg (4%) | |
Fósforu | 19 mg (3%) | |
Potasiu | 172 mg (4%) | |
Sodiu | 3 mg (0%) | |
Cinc | 0.06 mg (1%) | |
% de la cantidá diaria encamentada p'adultos. | ||
Fonte: Feijoa, raw na base de datos de nutrientes del USDA. | ||
[editar datos en Wikidata] |
Tien corteza de color gris maciu, aspra o daqué escamosa. Xamasca persistente y ramillas ríxides. Fueyes simples, opuestes, peciolaes, con peciolos de 4 a 8 mm, ovoides o elíptiques, verde escuru y brillantes nel fexe, ablancazaes nel viesu. Flores solitaries con 4 sépalos y 4 pétalos de color blancu-róseos; estames numberosos con anteres de color mariellu intensu o colloráu, ornamentales. La polinización ye realizada por páxaros y por inseutos, especialmente les abeyes.
El frutu ye una baga oblonga de 4 a 7 cm × 3 a 5 cm, verde escuru nel maduror, con arumes prestosos propios. La fructificación rique clima frescu. La magaya del frutu ye carnosa, blancucia o amarellentada, y fragante. Ye comestible, rica en vitamina C y con ella prepárense bebíes, auries, xelaos y mermelaes.
El frutu de la feijoa emplegar pol so usu: Dermatolóxicu, dixestivu y cardiovascular.[ensin referencies]
Acca sellowiana describióse por (Berg. 1855) Burret 1941 y espublizóse en Repertorium Specierum Novarum Regni Vegetabilis 50(1231–1235): 59. 1941.[2]
El botánicu alemán Otto Karl Berg nomar feijoa n'honor a João da Silva Feijó (sieglu XVIII), direutor del Museu de História Natural de S. Sebastião, en Brasil.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.