From Wikipedia, the free encyclopedia
Leida[2][3][4] (en catalán y oficialment: Lleida; en castellano: Lérida) ye un municipio y una ciudat catalana, capital d'a provincia de Leida y d'a comarca d'o Segrián (Catalunya).
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
Leida Lleida Lérida | |||
Municipio de Catalunya | |||
| |||
Entidat • Estau • Comunidat • Provincia • Comarca |
Municipio Espanya Catalunya Leida Segriá | ||
Superficie | 211,7 km² | ||
Población • Total |
143 094 hab. (2013) | ||
Altaria • Meyana |
155 m. | ||
Distancia • 130 km • 140 km |
enta Barcelona enta Zaragoza | ||
Alcalde | Miquel Pueyo i París | ||
Codigo postal | 25001–25008 | ||
Chentilicio | Leridano/a[1] | ||
Ríos | Río Segre | ||
Coordenadas | |||
Web oficial |
En 2009 a población d'a ciudat ye de 135.919 habitants, en una superficie de 211,70 km². A densidat de población ye de 642,04 hab/km².
Ye una ciudat con una destacata importancia historica, estando a capital d'o pueblo prerromano d'os ilerchez, y convertindo-se en un municipium de l'Imperio Romano mientres César Augusto. Conquerita por os musulmans en primerías d'o sieglo VIII, fue reconquerita por Remón Berenguer IV de Barcelona y Ermengol IV d'Urchel en 1149, ta convertir-se en una d'as prencipals ciudaz d'a Corona d'Aragón, fundando-ne-ie en 1297 por Chaime II d'Aragón o Estudio Cheneral de Leida, a primera universidat d'a Corona d'Aragón y una d'as primeras d'a peninsula iberica. Tamién estió puesto de luitas mientras a Guerra d'os Segadors, a Guerra de Succesión espanyola, a Guerra d'o Francés y a Guerra Civil espanyola.
A ciudat de Leida ye situata a 155 metros d'altaria sobre o livel d'a mar, a o canto d'o río Segre, a una distancia de 130 km d'a ciudat de Barcelona, a capital de Catalunya, y de 140 d'a ciudat de Zaragoza.
O suyo termin municipal muga con Alcarràs, Almacelles, Alpicat, Albatàrrec, Artesa de Lleida, Alcoletge, Els Alamús, Corbins, Gimenells i el Pla de la Font, Torrefarrera y Torre-serona.
A ciudat de Leida fue conquerita por as tropas cristianas de Remón Berenguer IV, conte de Barcelona y princeps d'Aragón, y d'Ermengol IV, conte d'Urchel, o 24 d'octubre de 1149. En agosto de 1150, se celebró en a ciudat (en o suyo castiello de La Suda) o matrimonio entre Peronella, heredera d'o Reino d'Aragón, y Remón Berenguer IV.
O 22 de chulio de 1203, en una ceremonia presidita por Pero III, rei d'Aragón, y Gombau de Camporrels, bispe de Leida, se pone a primera piedra d'a Seu Viella de Leida.
En octubre de 1707, en a Guerra de Succesión espanyola, Leida ye conquerita por as tropas castellanas de Felipe V. A ciudat medieval ye espullata, as ilesias se converten en cuartels, a Paeria (l'achuntamiento) ye disuelta y se cierra o Estudi General (a Universidat de Leida).
O 5 de noviembre de 1823 dentran en Leida as tropas de l'Exercito francés, os clamatos Cient Mil Fillos de Sant Loís.
En l'aragonés baixorribagorzán de Chuseu y Torres dicen Llèida. O exotoponimo aragonés sin L palatalizata lo podemos trobar en dos versions tardanas d'as Cronicas d'os Chudeces de Teruel referindose a lo escaicito en l'anyata chudicial 1485-1486:
En o lexico comercial aragonés d'o sieglo XV en Uesca s'escribiba Leyda (Draps mescla de Leyda)[5]
O nombre viene d'o latín ILERDA, d'o ibero ILTIRTA.[6]
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito |
Partiu | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 |
Partit dels Socialistes de Catalunya | 15 | |||||||
Convergència i Unió | 6 | |||||||
Partido Popular | 3 | |||||||
Esquerra Republicana de Catalunya | 2 | |||||||
Iniciativa per Catalunya | 1 | |||||||
Total | 27 |
Lechislatura | Nombre | Partiu politico |
---|---|---|
1979–1983 | Antoni Siurana i Zaragoza | Partit dels Socialistes de Catalunya |
1983–1987 | Antoni Siurana i Zaragoza | Partit dels Socialistes de Catalunya |
1987–1989 | Jaume Manel Oronich i Miravet | Convergència i Unió |
1989–1991 | Antoni Siurana i Zaragoza | Partit dels Socialistes de Catalunya |
1991–1995 | Antoni Siurana i Zaragoza | Partit dels Socialistes de Catalunya |
1995–1999 | Antoni Siurana i Zaragoza | Partit dels Socialistes de Catalunya |
1999–2003 | Antoni Siurana i Zaragoza | Partit dels Socialistes de Catalunya |
2003–2004 | Antoni Siurana i Zaragoza | Partit dels Socialistes de Catalunya |
2004–2007 | Àngel Ros i Domingo | Partit dels Socialistes de Catalunya |
2007–2011 | Àngel Ros i Domingo | Partit dels Socialistes de Catalunya |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.