Stocólma

From Wikipedia, the free encyclopedia

Stocólma

Stocólma (svedéxe: Stockholm [stɔkːɔlm]) ła xe ła cavedal de ła Svezia. Ła xe ła séde de Governo e Parlamento, oltre che łógo de rexidénsa del cavo del stato, el re Carlo Gustavo XVI.

Info velòsi Stockholm (sv), Epònemo ...
Stocólma
Stockholm (sv)
Thumb Thumb
Thumb


Epònemotronco e isolotto (it)
Pozision

Thumb

59°21′N 18°04′E

ContinenteEoropa
StatoSvèsia
Contee de la Sveziacontea di Stoccolma (it)
Munisìpio svedezocomune di Stoccolma (it)
Cavedałe de
Svèsia (1436–)
contea di Stoccolma (it) (1634–)
Svèsia-Norveja (1814–1905)
città di Stoccolma (it) (1863–1970)
comune di Stoccolma (it) (1971–)
Popołasion
Totałe984 748 (2022)
Densità5 261,53 hab./km²
Idiomasvedezo
Zeografia
Àrea187,16 km²
Bagnà daSaltsjön e Mälaren
Dati istòreghi
Avegnimento ciave
Dì festivo
Festa patronałe(18 de majo)
PatronoErik IX de Svèsia
Organizasion pułìtega
Cao de goernoKarin Wanngård (en) (17 de otobre del 2022)
Menbro de
Còdazi de identifegasion
Còdaze postałe100 00–200 00
Fuzo oràrio
Prefiso tełefònego08

Sito webstart.stockholm

Sara

Co na popołasion de 788 269 abitanti (30-06-2007) [2], ła xe ła sità pì popołóxa sia de ła Svezia che de ła Scandinavia. Co na popołasion de 1.932.763 [2][3], l'àrea metropułitana di Stocólma xe ła pì grande de ła Scandinavia.

Aministrativaménte ła xe dividésta in ùndexe munisipałità. El séntro e ła gran parte dei sobórghi ad éło pi visini i xe conpréxi inte ła Munisipałità de Stocólma (750 000 abitanti).

Zeografia

Ła sità ła xe tacada su quatòrdexe ìxołe e su ła riva de l'arsipèłago onde che el łago Mälaren el sfóxa inte el Mar Bàltego. El séntro de ła sità el xe situà virtualménte inte l'acqua. Propio par ste só caraterìstiche, ła sità ła xe ciamada ła "Venesia del Nord".

Łe só coordinae łe xe: 59°21'N, 18°4'E.

Clima

El clima de Stocólma el xe estremaménte vario da stajon a stajon a càusa de ła só latitùdene bastansa setentrionale Inte el sostisio de inverno el dì el dura ca. 6 ore méntre durante el sostisio de istà el pol durarghine anca 18. I inverni quindi i xe tanto frédi, scuri e nevóxi méntre łe istà mite e piovóxe. Ła tenperadura pi basa rejistrada ła xe stada -32 °C invése ła pi alta 36°.

Referenze

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.