From Wikipedia, the free encyclopedia
Su Cussìgiu de Europa est un'organizatzione internatzionale criada in Strasbourg cun su Tratadu de Londra, de su 5 de maju de su 1949.[1] Su Cussìgiu de Europa promovet sa democratzia, s'istadu de deretu e is deretos umanos,[2] aici comente traballat pro afortiare s'identidade europea intre totu is tzitadinos de Europa. Non cheret confùndidu cun su Cussìgiu Europeu (formadu dae is cabos de Istadu e de Guvernu de s'Unione Europea, prus su presidente de sa Cummissione Europea) nen cun su Cussìgiu de s'Unione Europea (istitutzione chi apartenet a s'Unione Europea).[3]
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
campidanesu · logudoresu · nugoresu
| Cussìgiu de Europa | |
|---|---|
.svg) Mapa de is Istados membros | |
| Fundatzione | 5 de maju de su 1949 |
| Limbas ufitziales | Frantzesu, Inglesu |
| Membros | 46
 Albania Andorra Armènia Àustria Azerbaigiàn.svg){kind=small} Bèlgiu Bielorùssia Bòsnia e Erzegòvina Bulgaria Croàtzia Danimarca Estònia Finlàndia Frantza Geòrgia Germània Grètzia Repùblica de s'Irlanda Islanda Islovàchia Islovènia Ispagna Isvètzia Isvìtzera Itàlia Letònia Liechtenstein Lituània Lussemburgu Malta Matzedònia de su Norte Moldàvia Mònaco Montenegro Norvegia Paisos Bàscios Polònia Portogallu Rennu Unidu Repùblica Tzeca Romania Santu Marinu Sèrbia Tzipru Ucraina Ungheria |
| Ex-membros | 1
|
Su Cussìgiu de Europa fiat fundadu dae is rapresentantes de deghe istados (Bèlgiu, Danimarca, Frantza, Regnu Unidu, Irlanda, Itàlia, Lussemburgu, Paisos Bàscios, Norvègia e Isvètzia),[4] in die de oe contat 47 paisos (28 de is cales sunt membros de s'Unione Europea), e 6 istados a osservadores (su Vaticanu, Istados Unidos, Cànada, Giapone, Israele, Mèssicu).[5][6] Sa Giordània, Kazachistan e su Marrocu coòperant a sa firma de unas cantos cumbènnidos.[7][8][9] Sa sede s'agatat in Strasbourg, a sa frontera intre Frantza e Germània e sa bandera est sa matessi de s'Unione Europea. Nde podet èssere membru cale si siat istadu europeu chi atzetet is printzìpios de sa lege e chi afiantzat is deretos umanos fundamentales e sa libertade de is tzitadinos.
Su Cussìgiu de Europa est istadu sa prima organizatzione de intregatzione europea, criada in antis meda de s'Unione Europea e in antis fintzas de is antigas Comunidades Europeas (CECA, CEE e CEEA), cun s'intentu de favorèssere is relatziones paghiosas e de amistade intre sos istados europeos diferentes, a pustis chi giai totu su continente s'agataiat fatu a rogos a s'acabu de sa Segunda Gherra Mundiale.
In su mese de martzu de su 2022, durante s'invasione russa de Ucraina, sa Rùssia at annuntziadu a in antis de sa segreteria generale de su Cussìgiu de Europa s'abbandonu deretu de s'organismu, a pustis de èssere istada suspèndida temporalmente in su mese de freàrgiu se su matessi annu pro neghe de is atziones militares. Aici sa Rùssia s'est portada a in antis respetu a sa sentada istraordinària cunvocada dae s'organizatzione pro tratare sa bogadura dae s'organizatzione.[10] Giai a pustis de sa suspensione in freàrgiu, s'ex-presidente russu Dmitrij Medvedev aiat cunsideradu sa detzisione comente una «oportunidade» de torrare a impònnere sa pena de morte, proibida pro is Istados miembros de sa organizatzione.[11][12] Sa Bielorùssia, chi comente si siat no est istada mai membru, pedesset oe in die penas astringhidoras pro s'èssere imboligada cun sa Rùssia in invasione de s'Ucraina.[13]
Is istados membros sunt 46, de is cales 27 sunt parte de s'Unione Europea: is paisos chi ant criadu a comintzu su Cussìgiu de Europa sunt 10, mentras unos àteros 37 istados ant adillidu a pustis. Is istados geograficamente europeos chi non faghent parte de su Cussìgiu de Europa sunt duos: sa su Vaticanu (chi, comente si siat, pro voluntade pròpia pigat parte a is fainas de s'Ente cun istatus de osservadore)[14] e sa Bielorùssia (a chi est istada denegada s'intrada pro farta de democratzia). Chimbe istados membros de su Cussìgiu non sunt parte de s'Europa geogràfica: Geòrgia, Armènia, Azerbaigiàn, Tzipru, Turchia. Sa Rùssia est istada membru dae su 1996 a su 16 de martzu de su 2022, cando si nch'est retirada.
| Istados | Intrada |
|---|---|
  - Bèlgiu - Danimarca - Frantza - Irlanda - Isvètzia - Itàlia - Lussemburgu - Paisos Bàscios - Regnu Unidu |
5 de maju de su 1949 |
| - Grètzia
|
9 de austu de su 1949 |
| - Islanda |
7 de martzu de su 1950 |
| - Germània ovest |
13 de trìulas de su 1950 |
| - Àustria |
16 de martzu de su 1956 |
| - Tzipru |
24 de maju de su 1961 |
| - Isvìtzera |
6 de maju de su 1963 |
| - Malta |
29 de abrile de su 1965 |
| - Portugallu |
22 de cabudanni de su 1976 |
| - Ispagna |
24 de onniasantu de su 1977 |
| - Liechtenstein |
23 de onniasantu de u 1978 |
| - San Marino |
16 de onniasantu de su 1988 |
| - Finlàndia |
5 de maju de su 1989 |
| - Ungheria |
6 de onniasantu de su 1990 |
| - Polònia |
29 de onniasantu de su 1991 |
| - Bulgaria |
7 de maju de su 1992 |
| - Estònia
|
14 de maju de su 1993 |
| - Islovàchia
|
30 de làmpadas de su 1993 |
| - Romania |
7 de santugaine de su 1993 |
| - Andorra |
10 de santugaine de su 1994 |
| - Letònia |
10 de freàrgiu de su 1995 |
| - Albania
|
13 de trìulas de su 1995 |
| - Matzedònia de su Norte
|
9 de onniasantu de su 1995 |
| - Croàtzia |
6 de onniasantu de su 1996 |
| - Geòrgia |
27 de abrile de su 1999 |
| - Armènia
|
25 de ghennàrgiu de su 2001 |
| - Bòsnia e Erzegòvina |
24 de abrile de su 2002 |
| - Sèrbia |
3 de abrile de su 2003 |
| - Mònaco |
5 de santugaine de su 2004 |
| - Montenegro |
11 de maju de su 2007 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
