Òs
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo tèrme òs (var. ues[1]) designa o ben un teissut conjontiu solidificat o ben una de sas estructuras individualas, o ben los organs, ont son formats, e que possedisson fòrça animals.
Pels articles omonims, vejatz Òs (omonimia). |
Cal melhorar l'escritura d'aquel article. |
L'ensemble dels òsses d'un animal forma lo sistèma ossós o l'esqueleta (o l'ossamenta).
Mercé a lor estructura, los òsses son a l'encòp leugièrs, soples e solides. Aqueles dels aucèls son encara aleugierats e contenon d'aire.
Dins lo reialme animal, las evolucions alternativas dins la constitucion de l'esqueleta en respècte a l'òs son la cauquilha e l'exossamenta de quitina. Per qualques animals (per exemple, las tartugas), los òsses que foguèron intèrnes venguèron extèrnes en se transformant en clòsc.