![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Conservatoire_%25C3%25A9chantillonage_d%2527ocres.jpg/640px-Conservatoire_%25C3%25A9chantillonage_d%2527ocres.jpg&w=640&q=50)
Òcra
From Wikipedia, the free encyclopedia
L’òcra (f.) o òcre (m.),[1][2] del grèc ancian ὤχρα / ốkhra, es una ròca ferrica compausada d'argila pura colorada per un pigment d'origina minerala (un idroxid de fèrre: l’ematita per l'òcra roja, la limonita per la bruna e goetita per la jauna). Aquela argila colorada es amalgamada amb de grums de sabla (qüars) e las òcras se tròban dins lo sol jos forma de sablas ocrosas compausadas amb mai de 80 % de qüars.
![]() | |
![]() | |
Coordenadas de color | |
---|---|
RVB (r, v, b) | (204, 119, 34) |
Triplet exadecimal | #CC7722 |
CMJN (c, m, j, n) | (0, 85%, 170%, 50) |
TSL (t, s, l) | (30°, 83%, 80%) |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Bruoux_Galerie.jpg/640px-Bruoux_Galerie.jpg)
S'excava per exemple dins los Monts de Vauclusa, las òcras de Rustrèu o a Rossilhon. La darrièra peirièra encara en activitat es situada a Gargaç (Société des Ocres de France) que lo sèti social es a Ate.
L'òcra naturala es utilizada coma pigment dempuèi la Preïstòria, coma a Las Caus. Es totjorn estimada per sa non toxicitat e sa granda longevitat pels ornaments, bèlas arts e maçonariá.