Èrsa
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una èrsa, una ondada o una onda es una deformacion de la superfícia d'una massa d'aiga mai sovent causada pel vent. A l'interfàcia dels dos fluids màger de la Tèrra, l'agitacion de l'atmosfèra provòca sul oceans, mars e lacs, de movements de superfícia jos la forma de successions d'ondas, de mèsme anar mas diferentas. Los seïsmes màger, erupcions volcanicas o casudas de meteoritas crean tanben d'èrsas nomenadas tsunamis o onda de mar. La marèa es tanben a l'origina d'ondas plan particularas, nomenadas mascarets, que se produson dins las escasenças ont l'onda de marèa encontra un corrent opausat e de velocitat egala. Unes fenomèns meteorologics pòdon èsser a l'origin de tsunamis meteorologics, que l'èrsa pòt aver las mèsmas caracteristicas qu'aquesta d'un tsunami.
Los trins d'ondas provocats pel vent se propagan en se dispersant, las èrsas mai arcadas pòdon de rompre creant de turbuléncias e de corrents marins. S'agís d'ondas de gravetat, la fòrça de rampèl essent la pesantor: lor evolucion es determinada per las proprietats comunas a las ondas coma lo rebat, la refraccion e la difraccion.
La nautor de las èrsas varia d'unes centimètres fins 32,3 m per la mai nauta registrada per un instrument[1], veire mai de 34 m per la mai nauta observada visualament[2],[3] e 36 m de maxim extrapolats d'una mejana de 20,1 m pendent de la tempèsta Quirin en febrièr de 2011[4].
La descripcion mai elementària d'aqueste fenomèn complicat repausa sus la nocion de nautor significativa d'un estat de mar. Quand la nautor d'una èrsa individuala passa excepcionalament aquesta nautor se dich « èrsas gigantas » podent causar de domatges importants a las naus que'n son surpresas.