Lo pellet o granulat de lenha, es un pichon bastonet cilindric de combustible compactat. Ven subretot del compactatge dels rèstes de ressèc coma lo ressegum e ribans eissits dirèctemant de la silvicultura.
PelletsCopa dessenhada d'una caudièra de granulats.
Subretot utilizats coma font d'energia pel caufatge, los granulat de lenha snt tanben utilizat per far de palhats animals.
Aquestes granulats an classicament une section de 6mm2 o un diamètre de 6mm e una longor de 10 a 30 mm. ven que:
lo fornet o la caudièra de pellet pòdon foncionar de biais entièrament automatic amb a un provesiment en combustible mecanizat; amb un reglatge permetent teoricament de minimizar melhor los largatges de compausats organics volatils (COV), quitran e dioxina (al respècte del socs);
Es mai aisit de gerir sa consomacion de lenha amb de caudièras de pellets que versan automaticament los pellets segon la calor desirada.
la sèrva es mai aisida perque la densitat energetica dels pellets es nauta, e lo condicionament se fa mai sovent per sacas;
Pòdon èsser distribuits per camion cistèrna adaptat (lo combustible es bufat dins lo silò en unas minutas amb un tudèl d'aire comprimit) - o per paletas fins a una tona (una saca pesant près de 15kg).
Se la lenha es pas polluïda (pintura, plastic, etc.), sas cendres pòdon èsser utilizadas coma aboniment al jardin.
La filièra fustièra es una economia locala.
La combustion dels pellets larga de CO2 d'origina atmosferica captat pendent la creissença de l'arbre al contrari de petròli que la combustion larga de CO2 d'origina sosterranha. Aquò fa que globalament lo bilanç carbòni de la lenha es pro fèble que de CO2 atmosferic es servat e tornat dins l'atmosfèra (mas l'impacte es pasmens pas neutre, que lo transpòrt e la transformacion en son tanben emetors).
La flama es mai prima qu’aquesta del fornet tradicional.
Los fornets individuals fan sovent un bruch periodic, provocat pel motor fasent mòure vitz szns fin que provesís lo fuòc en pellets.
L'aparelh demanda un entreten sovent annal e un netejatge reguliar (al minim cada dos meses (cendres) pels sistèmas automatics, fins a dos còps per setmana pels sistèmas mai rustics, çò qu’es puslèu mendre que per una chiminèa o un fornet produsent un caufatge equivalent).
Lo bilanç environamental es melhor qu’aqueste del carbon, petròli e gas, mas leugièrament mens bon qu’aquste de soc (s’es possible que se brutle amb mèsme), que la produccion (e le condicionament en sacas de plastic) dels pellets pren mai d'energia qu’aqueste d'un soc, aquò essent ponderat pel fach que lo pellets pòdon « valorizar » los degalhs de fusta que serián que que siá produchs,[1].
Gaireben sempre demanda d'èsser alimentat en electricitat per fonciona.
Los pellets demandan d’èsser servats a l'abric complet de l'umidita. Una umiditat tròp importanta (mai de 10%), fa de problèmas de combustion.
La produccion de pellets es a l'origina de fòrça accidents industrials a causa de la posca de fusta flotant dins las usinas, podet s'abrandar quin que siá moment.
Poder calorific: > 4,7kWh/kg (segon la qualitat)
2kg de pellet equival a 1L de masot
Diamètre: 5mm
Longor max.: 60mm
Taus max. en aiga: < 10%
Taus max. en poscas: < 10%
Taus de cendres: mens de 0,5% (DIN+) o 0,7% (NF)
Densitat energetica (kJ/m3 o kWh/m3) a respècte de las broquetas bosquièras: quatre còp superiora, çò que los fa interessantas per de projèctes de caudièra individualas que las poténcias son compresas entre 10 e 30kW.
Certificacions e qualitat
Las certificacions mai utilizadas per la comercializacion de pelllet a Euròpa son:
Euròpa: EN ISO 17225-2.
Àustria: ÖNORM M 7135 – fusta o escorça comprimida en estat natural. Pellets e broquetas.
Suècia: Norma sueca SS 18 71 20.
Alemanha: DIN 51731 e DIN plus
Itàlia: CTI.R 04/5.
La nòrma europèa EN ISO 17225-2 es la mai utilizada, e classifica los pellets en tres categorias, caduna amb sas especificacions:
Classa A1: procedent de fusta verge del tronc o rèstes fustièrs no tractats quimicament, amb un contingut bas en cendres e nitrogèn. Poder calorífic net: 4,6-5,3 kWh/kg.
Classa A2: procedent d'arbres entièrs sens raices, rèste de talh, escorça o rèste fustièr no tractat quimicament, per o amb un contingut en cendres e nitrogèn leugièrament superior. Poder calorífic net: 4,5-5,3 kWh/kg.
Classe B: subproductes e residus de fusta tractada quimicament, o fusta reciclada non tractada quimicament. Poder calorific net: 4,4-5,3 kWh/kg. Contingut en cendres inferior a 3%
La nòrma ISO 17225-6 s'utiliza pels pellets non lenhosos, inclosissent aquestes fach amb mescla de biomassa venent de plantas erbacèas, aquaticas o fruchs, amb doas categorias màger:
Pellets de classes A e B produchs a partir de biomassa erbacèa e fruchs, e mesclas.
Pellets fach amb de palha, Miscanthus o Phalaris arundinacea.
Los pellets no lenhoses tenen un naut contingut en cendres, clòr, nitrogèn e sofre, que se recomanda l’satge sonque dins de caudièras especialament dessenhadas per aqueste tipe de pellet, qu’es màger lo risc de corrosion.
Fornets automatics par caufar una pèça o un estatge é(l’alucatge e l'arrèst se fa pas que per pression d’un bouton)
Aquestes fornet son programables, possedisson una telecomanda (aviar/arrèst, reglatge de poténcia e subretot oraris de foncionament). La sèrva integrada correspond a una autonomia d'un jorn gaireben de consomacion segon la poténcia en kW. Aquestes fornets caufan mai sovent per buf frontala. L'installatcion d'un fornet de pellet es pro simple, quitament sens bornèl de chimenèia.
Caudièra de pellet per caufar los ostals entièrs, bastits collectius e industrials.
Aquestas caudièras son entièrament automaticas amb de servcis comparables a las caudièras de fiol o de gas. La sèrva dona una autonomia d'una annada de caufatge (caufatge e aiga cauda sanitària). La sèrva es pauc voluminosa, en mejana 5m2 au sol, a causa de la fòrta densitat del granulat.
Caudièra combinada amb una generatriça electrica amb motor Stirling.
La matèria primièra (ressegum e ribans venent dels ressècs) es comprimida en bastonets d’unes millimètres de diamètre jos nauta pression sens apond d’aglomerant.
L'energia necessària a la produccion depend del taus d’umiditat de la matèria primièra. Se situís entre 1,3% e 2,7% del poder calorific.
Amb l’aument de la demanda sufís pas lo ressegum, transforman de fusta de pichon diamètres (resinoses) de còst final mai naut e sovent mens aisit de’n levar la rusca pausant de problèmas de qualitat e auçant la quantitat l'energie grisa uitilizada per lo produire.
De biais marginale, unes productors realizan de granulats combustibles substituables a aquestes de la fusta amb d'autras matèrias primièras, coma:
Lo vitz
La raca de cafè, secada, compactada, que dona un poder calorific un pauc superior a aqueste de la lenha.
Mai d'informacions País, Quantitat de pelletsutilizada en 2006 (milions de tonas) ...
País
Quantitat de pellets utilizada en 2006 (milions de tonas)[2]
S’utiliza tanben los pellets coma palhat pels animals, (cavals o de cats). En efièch, los pellets presentan una fòrta capacitat d'absorpcion a causa de lor granda porositat. S’utiliza tanben aussi los pellets dins la confeccion de panèls aglomerats.
