From Wikipedia, the free encyclopedia
Parmenides d'Elèa (en grèc ancian: Παρμενίδης / Parmenídês) es un filosòf grèc presocratic, pitagorician, puèi escòla eleatica, nascuda a Elèa a la fin del sègle VI AbC e mòrt a la mitat del sègle V AbC[1]. Celèbre per un poèma en vèrs, De la natura, qu’aguèt una influéncia notabla sus la pensada de son epòca. Sas descobèrtas intellectualas, subretot l'introduccion de la logica dins la pensada ellenica, a costat de l’escòla milesiana de la natura e de las teorias aritmeticas de Pitagòras, fan de Parmenides un dels filosòfs mai considerables dins l'istòria de la filosofia grèga[2]. Platon consacrèt un dialòg que pòrta son nom, Parmenides, per tractar de la question de l'Èsser, que Parmenides de contunh reptava qu'es, alara que lo Non-Èsser es pas.
Parmenides | |
---|---|
Naissença | Fin del sègle VI AbC. a Elèa |
Decès | Mitat del sègle V AbC |
País: | Elèu, Campània |
Escòla o tradicion: | escòla eleatica - |
Idèas remarcablas: | Èsser e Non-Èsser |
Influéncias: | Xenofan |
Las datas de naiss ença e de mòrt de Parmenides son pas conegudas amb exactitud. Nasquèt a Elèa a la fin del sègle VI AbC e morís a la mitat de V AbC. Auriá agut 65 ans d’edat quand venguèt a Atenas, ont auriá encontrat lo jove Socrates, benlèu de mens de 20 ans d’edat, atal sa naissença se situa vèrs -520/-510 se se plaça lo dialòg platonician vèrs -450/-448. Segon lo Parmenides de Platon[3], Parmenides es un « vielh onorable ». Segon Sinesios de Cirèna, Socrates auriá agut 25 ans d’edat a l’epòca, atal Parmenides seriá nascut vèrs 510. Aquestas donadas son pauc seguras; segon Diogènes Laèrci[4], son acme se situa dins la 69a Olimpiada (-504--500), mas d'autres fonts la plaçan dins la 79a. Atal, Parmenides se plaça amb Eraclites e Empèdocles d'Agrigent, o amb Democrites, Gorgias o encora Prodicos de Ceos.
Parmenides èra lo filh de Pirès. Es eissit d'una familha rica e poderosa. Teofrast declara dins Opinions dels Filosòfs que Parmenides es discípol d'Anaximandre, e qu'es lo primièr de nomenar « Mond » l'« Univèrs »[5]. Procle dins sos Comentaris sul Parmenides lo dich pitagorician, e son biais de viure èra considerada coma pitagorician. Se liguèt d'en primièr amb los pitagoricians: es Aminias que lo mena a la vida filosofica[6],[7]. Aristòtel[8] es mens emparaulat sus la question, mas Parmenides es pròche de Xenofanes, que ven lo discípol, segon Clemenç d'Alexàndria[9] e Sext Empiric[10]. Demora que Parmenides e Xenofanes ambedos visquèron a Elèa, e que se pòt supausar que se coneissavan. Atal, al subjècte de las influéncias filosoficas de Parmenides, sembla possible d'afirmar que, coma Empedòcles, viviá al biais pitagorician sens n’adoptar las idèas, e que seguèt Xenofanes sus aqueste punt. Auriá fondat una escòla comparabla als escòlas pitagoricianas. Auriá estat tanben discípol d'Anaximenes segon Suïda, mas aqueste entresenha sembla degut a una error de tèxte. Aguèt per successors Empèdocles e Zenon d'Elèa. Benlèu foguèt legislator dins sa vila natala[4]; los Eleats devián cada annada far un jurament novèl per obeïr a las leis. Demora de fragments de son poèma De la Natura, que la primièra partida tracta de la vertat e la segonda de l'opinion.
Parmenides escriguèt en vèrs un tractat De la natura (Περί Φύσεως) que demora 152 vèrses (escampilhats sus 18 fragments) que s'apond un grop de 6 vèrses eissits d'una traduccion latina del tèxte de Parmenides per Cèli Aurelian (sègle V ApC). Segon l'enciclopedia grèga, Suïda, Parmenides auriá tanben escrich d’òbras en pròsa, mas lo subjècte es controversiat.
Parmenides divisava la coneissença en doas partidas, dos camins de pensada, plan opausadas, la vertat, (ἀλήθεια) e l'opinion (δόξα). Aqueste division es per el absoluda:
Parmenides parla de la « fòrça de la certitud », dins lo fragment 8, 12, e dins lo fragment citat par Diogènes Laèrci, qualifica lo còr de la vertat d’« inebranlable », alara que l'opinion es desprovesida de poder de conviccion. Opausa atal la logica a l'experiéncia: la rason es segon el lo critèri de la vertat. La pensada (identifica alma e intellècte), en seguent las règlas de la logica, establís atal que l’èsser es, e que cal li predicar d’atributs non-contradictòris: es intelligible, non-creat e intemporal, conten pas cap d’alteritat e es parfièchament continú. S’aquesta concepcion de l'èsser es de l'òrdre de la pensada, Parmenides lo representa tanben coma una realitat fisica, finida esferica. Aquest doctrina fa d’el lo pensaire de l'Èsser per excelléncia, e trenca per spn freg racional amb los autres pensaires grècs, un Empèdocles d'Agrigent per exemple. La doctrina de Parmenides dona pasmens pas d'explicacions relativas a las originas dels èssers.
En 2016 e 2017, Maurice Sachot fa del Poèma una lectura que fa una interpretacion totalament novèla[11],[12]. Segon el, Parmenides i prepausa en pur « fisician » una teoria generala que permeta a l’encòp de gardar e de conciliar la permanéncia del mond e lo cambiament non mens permanent de tot çò qu’es, problèma a que se tustavan sos davancièrs e contemporanèus. Expausa dins la primièra partida del Poèma las règlas epistemicas que tota coneissença del real deu se sometre per pretendre a una vertat quina que siá. Çò que fa d’el lo fondator de l’epistemologia. Dins la segonda partida, l’eleat presenta la sieuna concepcion del mond (sa doxa), en prepausant un modèl teoric d’interpretacion, que nomena diakosmos, « transmond », e que la metafòra clau es la reproduccion sexuada. Çò que fa tanben d’el lo paire de la sciéncia al sens modèrne del mot.
A la seguida d’aquestas deduccions abstrachas, desvolopa encara una fisica netament pitagoriciana[6].
Foguèt lo primièr d’afirmer que la Tèrra es esferica e situada al centre de l'univèrs[6]. Divisava las causas en dos elements: lo fuòc e la tèrra; tanben discutiguèt de las distàncias dels astres entre eles e al respècte de la Tèrra[13].
Segon Posidonios de Ròdes, foguèt lo primièr de prepausar la teoria de las zonas climaticas que divisa l’esfèra terrèstra en cinc zonas, doas zonas glaçadas donc inabitablas près dels pòls, e una zona torrida impassabla a caval sus l’Eqüator, separant las doas zonas temperadas, las solas susceptiblas d’èsser abitadas:
Parmenides inventèt pas sa fisica, e declare d’esprel qu'expausa d’opinions que son pas las sieunas. Paréis seguir sus unes punts Anaximandres e Anaximènas ; mas es al pitagorisme que fa los manlèus mai nombroses. La divinitat que govèrna lo mond correspond al fuòc central dels pitagoricians ; Parmenides concep, atal que l'avián fach, l'univèrs coma esferic e compausat de zonas concentricas; es encara a lor exemple qu'admet que l’efèra interiora e l’esfèra exteriora son formadas del mèsme element. L'opinion que tot resulta de la mèscla de dos elements contraris li ven, de segur, dels pitagoricians. Es donc pas sens rason qu’unes autors ancians fan de Parmenides un pitagorician. Mas aquò sufís pas per nos autorizar a pensar que seguèt, dins los detalhs de sa fisica, exactament los ancians pitagoricians, e a cercar dins sa doctrina dels entresenhes sus la lor. Es pas pus veraisemblable qu'aja estat exclusivament lor discípols. Se se podèt trobar de rason decisiva per probar que Parmenides Foguèt pas qu'un fisiològ, se saupriá n’invocar pas cap qu’establisca amb una verasemblança quina que siá, contra la tradicion, que foguèt pas, primièr, lo discípol de Xenofant.
Lo sofista Gorgias escriguèt un tracat, Sul non-essent, que remanda lo tractat de Parmenides Sus l'essent. Parmenides dich que l'Essent es non engendrat (fragment 8), Gorgias respond qu'es ni engendrat ni non engendrat (§ 2), de biais qu'es ni èsser ni non-èsser[16], e donc pas èsser; Parmenides escrich que « l'Essent es » (τ΄ἐὸν ἔμμεναι, fragment 6) e Gorgias, el, « dich qu'es pas res » (Οὐκ εἶναί φησιν οὐδέν, § 1).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.