Son d'erbacèas, tendent a se lignificar, non epinosas, de calici doblar d'un calicul, avent un fals fruch carnós, que se nomena fraga. Dotadas d'un rizòma, se desvolopan doas menas de tijas fulhadas: lo còr, tija amb entrenoses fòrça corts eissida del borron terminal e l'estolon, tija rebalanta als dos primièrs entrenoses fòrça longs.
D'entre la espècia, i a lo Fragaria vesca, lo fraguièr fèr que lo fruch (fragon) son fòrça soborosas e l'ibrid Fragaria ×ananassa. que son eissits gaireben totes lo fasièrs cultivats.
Las espècias adòptan diferentas portadas:
las fuèlhas son peludas e sedosas sus las doas fàcias, lo calici es quilhat e placa contre lo fruch, la tija passa de pauc las fuèlha. per ex., Fragaria viridis.
las fuèlhas son pas sedosas al dejós, lo calici es pas quilhat contre lo fruch
la tija passa de pauc las fuèlhas, coma pel fraguièr fèr, Fragaria vesca.
la tija passa plan las fuèlhas, coma pelFragaria moschata.
Las Fragaria an un nombre cromosomic de basa n=7.
Diploíds (2n=2x=14)
Fragaria bucharica Losinsk. - Imalaias oèst - Autosterila. Semblant fòrça a Fragaria nubicola mas estolons simpodials
subsp. bucharica
subsp. darvasica
Fragaria chinensis Losinsk. - Benlèu aujòl de Fragaria corymbosa e moupinensis
Fragaria daltoniana J.Gay - Imalaias (3 000-5 000m) - Autofertila, fruch blanc, ròse o roge brilhant sens sabor. Estolons simpodials
Fragaria gracilis Losinsk. - Chinq nòrd - Autosterila
Fragaria hayatae Makino - Taïwan - Fruch ròse e roge amb carn blanc crèma. Totas las partidas de la planta los fruchs tanben son plan rics en antocian. A vegaga vist coma una sosespècia de nilgerrensis
Fragaria iinumae Makino - Còsta oèst de Hokkaido e Honshu - Autofertila, fruch pauc perfumat, fòrça resistent al freg. Unes carctèris exepcionals del genre: fuèlha plan glaucas, flors amb 6 a 9 petals, fuèlhas desapreissent en ivèrn
Fragaria mandschurica Staudt - èst du Baïcal fins en Mongolia, China, Corèa - Ermafrodita autosterila. Fruch fòrça acid. Benlèu aujòl de Fragaria orientalis. Estolons simpodials
Fragaria nilgerrensis Schltdl. ex J.Gay - Asia sud e sud-èst - Autofertila, fruch ròse sens sabor veire desagradabla, fòrça resistent a las malautiás foliàrias a las afidas. Benlèu aujòl de moupinensis
var. mairei (H. Lév.) Hand.-Mazz.
var. nilgerrensis - Asia sud-èst tropical - Fruch blanc crèma
Fragaria nipponica Makino - Faciada èst del Japon, de las illas Corilas e de Sacalina - Autosterila, fòrça resistent al freg
subsp. chejuensis Staudt & Olbricht - illa de Cheju-do
subsp. nipponica H.Hara - Honshu, Hokkaido, Sakhaline, Kouriles - Autofertila, fruch de sabor desagradabla. Pròche de Fragaria moschata
subsp. yakusimensis (Masam.) Staudt & Olbricht - ila de Yakushima - Cultivada al Japon.
Fragaria nubicola (Hook.f.) Lindl. ex Lacaita - Imalaia penjal sud ( 1 500-4 000m)- Autosterila. Forma de foliòlas suplementàrias amb l'edat. Fruch semblable a Fragaria vesca o fòrça a Fragaria bucharica mas estolons monopodials
Fragaria pentaphylla Losinsk. - China nòrd - Autosterila, fruch roge brilhant pauc perfumat, resistís a las malautiás foliàrias. Pròche e benlèu aujòl de tibetica. Preseta de foliòlas suplementàrias. Estolons monopodials
f. alba Staudt & Dickoré - gòrja del Tsangpo al Tibèt - Fruch blanc.
Fragaria vesca L. - Fraguièr fèr. Emisfèr nòrd - Ermafrodita autofertila, fruch roge brilhant fòrça perfumat, resistent a las malautiás, fòrça resistent al freg, adaptacion climatica a la calor e a la secada. Seriá lo taxon mai destriat dels Fragaria. Estolons simpodials
subsp. americana (Porter) Staudt - America del Nòrd - Mai pichona que las autras sodespècias
subsp. bracteata (A. Heller) Staudt - Sud e oèst dels EUA - Ginodioïca. Flors mai grandas que las autras sosespècias
f. albida Staudt
f. bracteata (A. Heller) Staudt - a vegada ginodioïca
f. helleri (Holz.) Staudt
subsp. californica (Cham. & Schltdl.) Staudt - EUA còsta pacifica sud - Foliòlas mai redondas e dentadas. Pau resistenta al freg
subsp. vesca - Eurasia
f. alba (Ehrh.) Staudt
f. roseiflora (Boulay) Staudt - Flors ròsas geneticament dominantas sul caractèr a flors blancas
f. semperflorens (Duchesne) Staudt - Fruchd fòrça perfumats, forma cultivada de florason de contunh tant que la temperatura o permet.
f. vesca
...
Fragaria viridis Weston -. Euròpa, Asia centrala - Dioïca. Una de las raras espècias naturalas florissent dos còps l'an. Fruch ne se destacant pas del calici pichon e acid mas aromatic, exterior roge, centre verd-jaune. Originari dels Alps. Es termoxerocalcicòla: tolerant los sols alcalins, la secada e la calor e es tanben resistent a las malautiás foliàrias. Estolons monopodials
subsp. campestris (Steven) Pawl.
subsp. viridis
Diploíds ibrids
Fragaria ×hagenbachiana Láng ex W. D. J. Koch (syn. Fragaria ×bifera Duchesne)- Fragaria vesca × viridis. Euròpa - Calcicòla. Ibrid natural espontanèu a vegada triploíd amb dos genòmas de viridis e un de vesca. Un ibrid fuguèt cultivat find 1850 mas seriá atudat. Caractèrs intermediairis entre los parents. L'ibrid invèrse Fragaria viridis × vesca seriá esteril.
Fragaria bucharica - (mandschurica, vesca, viridis) - Caracteristica de bucharica dominanta dins los dos sens d'ibridacion
Fragaria bucharica × nipponica - Planta nana
Fragaria daltoniana × (iinumae, nilgerrensis, nipponica) - Morfologia intermediària entre los parents
Fragaria nilgerrensis × viridis -
Fragaria nubicola × vesca - Esteril
Fragaria vesca f. alba × Fragaria virginiana - obtengut per E. M. East
Fragaria vesca × nilgerrensis - Ibride de pichon desvolopament
Fragaria vesca × nubicola
Triploíds ibrids (2n=3x=21)
vejatz Fragaria vesca f. alba × Fragaria virginiana dins los ibrids diploíds
Tetraploíds (2n=4x=28)
Fragaria corymbosa Losinsk. - China nòrd - Dioíc. Benlèu descendent de chinensis
Fragaria gracilis Losinsk. - China
Fragaria moupinensis (Franch.) Cardot - Yunnan, Sichuan, Tibèt - Dioíc, fruch roge-irange pauc perfumat, paréis a Fragaria nilgerrensis e benlèu descendent d'aquel o de chinensis
Fragaria orientalis Losinsk. - Siberia - Dioíc o Trioic, fruch mòl pauc perfumat, resisténcia a la calor e a la secada. Benlèu descendent de mandschurica
Fragaria tibetica Staudt & Dickoré - Imalaias centre e sud, Yunnan, Sichuan - Forma de foliòlas suplementàrias amb l'edat. Pròche e benlèu descendant de pentaphylla. Estolons monopodials
Fragaria tibetica f. alba - Fruch blanc
Tetraploíds brids
[Fragaria ×intermedia] Bach - Ibrid moschata - vesca - Resultat similar dins los dos sens. Paréis fòrça a moschata e complètament fertila.
Fragaria moschata × nipponica
Fragaria ×neglecta Lindem. - Fragaria moschata × viridis - Paréis fòrça a moschata e complètament fertila.
Fragaria viridis - moschata - paréis a moschata dins los dos sens d'ibridacion
Fragaria nipponica nipponica × moschata -
Fragaria nubicola - moschata -
Fragaria vesca f. bracteata × f. rosea - Vigorós e fertil, fuèlhas mai espessas, grandas e dentelhat que los parents.
Fragaria vesca tetraploïda
Fragaria vesca × virginiana
Fragaria viridis × vesca - paréis fòrça a Fragaria orientalis benlèu a l'origina ibrida naturala d'aquel darrièr.
Pentaploíds ibrids (2n=5x=35)
Fragaria ×bringhurstii Staudt - Fragaria chiloensis × Fragaria vesca californica. Còsta de Califòrnia - Dioíc, ibrid natural de granda vigor vegetativa mas fòrça flac fertilitat, mai sovent esteril e se reprodusent per via vegetativa.
Fragaria orientalis × moschata - realizat en 1930.
Fragaria vesca subsp. americana × F. glauca - Esteril
Fragaria vesca f. bracteata × F. virginiana - Esteril
Fragaria vesca tétraploïde × F. virginiana, chiloensis, ×ananassa
Exaploíds (2n=6x=42)
Fragaria moschata Weston -. Eurpa nòrd e centre - Trioíc. Fruch ma gròs que vesca, roge de carn blanc-jaune, a l'aròma muscat. Tolerant a l'ombre al freg e als sols umids, fòrça resistent a las mamautiás foliàrias. Estolons simpodials
Fragaria moschata × chiloensis - Realizat per Antoine Nicolas Duchesne al sègle XVIII dins l'encastre de las primièras recercas d'ibridacion dels fraguièrs.
Octoploíds (2n=8x=56)
Fragaria chiloensis (L.) Mill. - Fraguièr del Chili. America de l'oèst - Trioíc, fruch aromatic rouge-brun de carn blanca, adaptable als diferents sols e climas, resistent a las malautiás.
subsp. chiloensis (L.) Mill.
f. chiloensis - Chili, Peró, Eqüator - Cultivat pels Amerindians precolombians. Fruchs blancs
f. patagonica - Argentine, Chili - Fruchs roge
subsp. lucida (E. Vilm. ex Gay) Staudt - Còsta oèst America del Nòrd - Buta dins lo sable de las plajas
subsp. pacifica Staudt - Còsta oèst America del Nòrd
subsp. sandwicensis (Decne) Staudt - Hawaii, Maui
Fragaria ovalis - oèst de l'America del Nòrd - Fruchs perfumas
Fragaria virginiana Mill. -
subsp. glauca (S. Watson) Staudt -
subsp. grayana (Vilm. ex J. Gay) Staudt -
subsp. platypetala (Rydb.) Staudt - glauques. Parfois introgressé par glauca.
Segon d'analisis mai recents los espècias deurián puslèu èsser gropats en tres clads X, Y e Z
grop X (C): F. daltoniana, F. nilgerrensis, F. nipponica, F. nubicola, F. pentaphylla, (F. bucharica?)
grop Y (A): F. mandschurica, F. vesca, F. viridis, (F. bucharica?)
grop Z (B): F. iinumae
La plaça de F. bucharica dins lo grop X o Y mòstran benlèu son origina ibrida.
Aquel novèl modèl genomic dels Fragaria octoploíds es indicat YYY′Y′ZZZZ/YYYYZZZZ (Rousseau-Gueutin et al., 2009). (AAA′A′ BBB′B′/A′A′A′A′ BBBB (Bringhurst, 1990) dins l'anciana notacion)