From Wikipedia, the free encyclopedia
Una espècia menaçada ò espècia en perilh es una espècia animala ò vegetala aguent un risc averat de disparicion a tèrme cort ò mejan. Lei critèris permetent de'n establir la lista pòdon variar e existís donc de classificacions nombrosas adaptadas ai nivèus internacionau, nacionau e locau. Dos sistèmas son pasmens mondialament reconeguts e utilizats :
Tre la fin dau sègle XIX, de naturalistas s'interessèron a l'estudi deis espècias disparegudas a l'escala regionala coma, per exemple, James Edmund Harting (1841-1928) que mencionèt en 1880 lei cas dau lop e de l'ors dins leis Illas Britanicas[1]. Pasmens, l'idèa de'n defenir una lista mondiala apareguèt pas avans 1949. Foguèt l'òbra de l'Union internacionala per la conservacion de la natura (UICN), organizacion fondada en 1948 per protegir la natura en gropant estats e ONG. Comportava 14 mamifèrs e 13 aucèus e lo nombre d'espècias i figurant aumentèt lentament. En 1958, solament 26 mamifèrs i èran inscrichs[2].
Per faciar aqueu limit, lo president dau Comitat per la sauvagàrdia deis espècias (CSE), lo coronèu Leofric Boyle (1899-1999), prepausèt en 1959 una classificacion ont èra atribuït a cada espècia un estat de conservacion definissent lo nivèu de dangier relatiu a sa subrevida. Cinc ans pus tard, en 1964, aquò menèt a la creacion de la lista roja deis espècias menaçadas que foguèt establida a partir dei donadas dau CSE publicadas per l'UICN. Aquela lista es uei un otís fòrça utilizat per descriure l'estat de la fauna e de la flòra regionala e mondiala en prepausant un inventari exaustiu dins mai d'un domeni. Referéncia majora, es mesa a jorn per un consòrci gropant l'UICN, lo CSE e d'organizacions coma la Zoological Society of London, BirdLife, la WWF ò Ocean Conservancy.
Dins aquò, la lista roja a ges de caractèr juridic e permet pas de luchar còntra lei causas de la disparicion deis espècias. La definicion d'un tau quadre es definit per la Convencion sus lo comèrci internacionau deis espècias de fauna e de flòra fèras menaçadas d'extinction (CITES) que foguèt adoptada per 80 estats reünits en 1973 a Washington. Eissit de la comprenença de la menaça representada per l'òme, aqueu tèxte a per objectius de regular lo comèrci deis espècias menaçadas e d'empedir sa subresplecha. De mai, de linhas de conduchas son prepausats per assegurar la proteccion deis espècias menaçadas e tres annèxs permetèron de'n establir una lista oficiala. En 2016, 183 estats avián signat aqueu tractat.
La lista roja de l'UICN es un sistèma d'evaluacion exaustiva de totei leis espècias conegudas. Per aquò, un dei sèt estatuts de conservacion es atribuït a cada espècia. Permet d'evaluar l'amplor dau risc d'extinction de l'espècia a un instant donat.
Estatut (traduch) | Icòna | Còdi | Tèrme originau | Descripcion |
---|---|---|---|---|
Estench | Modèl:Icône UICN | EX | Extinct | Ges d'individú en vida es conegut |
Estench a l'estat fèr | Modèl:Icône UICN | EW | Extinct in the Wild | Individús en vida coneguts unicament en captivitat ò vivent en fòra de son airau d'origina |
En perilh critic | Modèl:Icône UICN | CR | Critically Endangered | Risc d'extincion dins la natura fòrça important |
En perilh | Modèl:Icône UICN | EN | Endangered | Risc d'extincion important dins la natura |
Vulnerable | Modèl:Icône UICN | VU | Vulnerable | Risc de mesa en perilh |
Quasi menaçat | Modèl:Icône UICN | NT | Near Threatened | Probabilitat d'èsser en perilh dins un futur pròche |
Preocupacion menora | Modèl:Icône UICN | LC | Least Concern | Complís pas lei critèris d'una categoria en perilh. |
Donadas insufisentas | Modèl:Icône UICN | DD | Data Deficient | Pas pron de donadas per evaluar lo risc d'extincion |
Non evaluat | Modèl:Icône UICN | NE | Not Evaluated | Pas encara evaluat |
Una espècia es declarada « dispareguda » ò « extencha » (EX) quand d'estudis complèts e adaptats a sa biologia permèton d'afiermar la mòrt dau darrier especimen. Existís un estatut intermediari (PE) per leis espècias que sa disparicion es supausada.
Una espècia es considerada coma « estencha a l'estat fèr » (EW) quand se tròba ges d'individús dins l'abitat premier dau taxon mai unicament en captivitat.
Una espècia es considerada coma « en perilh critic » (CR) quand lei donadas disponiblas pus favorablas indican un risc grèu de disparicion a tèrme cort. Un tau risc es definit segon cinc critèris principaus. Lo premier regarda la populacion constatada, estimada, deducha ò supausada a partir d'estimacions basadas sus l'observacion dirècta, sus un indici d'abondància adaptat, sus una reduccion de la zòna d'ocupacion, de la zòna d'occuréncia ò de la qualitat de l'abitat, sus lei nivèus d'esplecha reaus ò potenciaus ò sus leis efiechs d'espècias introduchas, de l'ibridacion, d'agents patogèns, de la pollucion, d'espècias concurrentas ò parasitas. Dins aqueu cas, intran dins la categoria « en perilh critic » leis espècias presentant :
Lo segond critèri es fondat sus la reparticion geografica de l'espècia. Dins lo premier cas, l'estatut es atribuït se la zòna d'occuréncia estimada es inferiora a 100 km² ò se la zòna d'ocupacion efectiva es inferiora a 10 km² amb d'estimacions indicant una possibilitat de fragmentacion importanta de la populacion ò, au contrari, una concentracion importanta sus una localizacion unica, ò un declin continú de la zòna d'occuréncia ò d'ocupacion, de la superficia ò de la qualitat de l'abitat, dau nombre de localizacions ò dau nombre d'individús maturs. De variacions extrèmas de zòna d'occuréncia ò d'ocupacion, au nombre de localizacions ò dau nombre d'individús maturs entraïnan tanben un classament dins la categoria « en perilh critic ».
Leis autrei critèris majors regardan la talha estimada de la populacion. Ansin, un taxon es considerat coma « en perilh critic » se sa populacion es inferiora a 250 individús maturs e que presente un declin demografic continú estimat a 25% en tres ans ò en una generacion (segon lo periòde pus long sensa passar 100 ans) ò de caracteristicas de vulnerabilitat particulara (ges de sospopulacion de mai de 50 individús maturs ò, au contrari, una sospopulacion concentrant mai de 90% deis individús maturs). De fluctuacions extrèmas dau nombre d'individús maturs entraïna pereu un classament dins la categoria « en perilh critic ».
Enfin, una populacion estimada de mens de 50 individús maturs ò una analisi quantitativa mostrant un risc de disparicion a l'estat fèr d'au mens 50% dins lei 10 ans ò dins lei tres generacions que vènon (segon lo periòde pus lòng sensa passar 100 ans) justifican tanben l'atribucion de l'estatut « en perilh critic ».
Una espècia es considerada coma « en perilh » (EN) quand lei donadas disponiblas pus favorablas indican un risc de disparicion. Un tau risc es definit segon cinc critèris principaus. Lo premier regarda la populacion constatada, estimada, deducha ò supausada a partir d'estimacions basadas sus l'observacion dirècta, sus un indici d'abondància adaptat, sus una reduccion de la zòna d'ocupacion, de la zòna d'occuréncia ò de la qualitat de l'abitat, sus lei nivèus d'esplecha reaus ò potenciaus ò sus leis efiechs d'espècias introduchas, de l'ibridacion, d'agents patogèns, de la pollucion, d'espècias concurrentas ò parasitas. Dins aqueu cas, intran dins la categoria « en perilh » leis espècias presentant :
Lo segond critèri es fondat sus la reparticion geografica de l'espècia. Dins lo premier cas, l'estatut es atribuït se la zòna d'occuréncia estimada es inferiora a 5 000 km² ò se la zòna d'ocupacion efectiva es inferiora a 500 km² amb d'estimacions indicant una possibilitat de fragmentacion de la populacion entre au mens cinc localizacions ò un declin continú de la zòna d'occuréncia ò d'ocupacion, de la superficia ò de la qualitat de l'abitat, dau nombre de localizacions ò dau nombre d'individús maturs. De variacions extrèmas de zòna d'occuréncia ò d'ocupacion, au nombre de localizacions ò dau nombre d'individús maturs entraïnan tanben un classament dins la categoria « en perilh ».
Leis autrei critèris majors regardan la talha estimada de la populacion. Ansin, un taxon es considerat coma « en perilh » se sa populacion es inferiora a 2 500 individús maturs e que presente un declin demografic continú estimat a 20% en cinc ans ò en doas generacions (segon lo periòde pus long sensa passar 100 ans) ò de caracteristicas de vulnerabilitat particulara (ges de sospopulacion de mai de 250 individús maturs ò, au contrari, una sospopulacion concentrant mai de 95% deis individús maturs). De fluctuacions extrèmas dau nombre d'individús maturs entraïna pereu un classament dins la categoria « en perilh ».
Enfin, una populacion estimada de mens de 250 individús maturs ò una analisi quantitativa mostrant un risc de disparicion a l'estat fèr d'au mens 20% dins lei 20 ans que vènon ò en cinc generacions (segon lo periòde pus lòng) justifican tanben l'atribucion de l'estatut « en perilh ».
Una espècia es considerada coma « vulnerabla » (VU) indican una demenicion importanta de sa populacion. Un tau risc es definit segon cinc critèris principaus. Lo premier regarda la populacion constatada, estimada, deducha ò supausada a partir d'estimacions basadas sus l'observacion dirècta, sus un indici d'abondància adaptat, sus una reduccion de la zòna d'ocupacion, de la zòna d'occuréncia ò de la qualitat de l'abitat, sus lei nivèus d'esplecha reaus ò potenciaus ò sus leis efiechs d'espècias introduchas, de l'ibridacion, d'agents patogèns, de la pollucion, d'espècias concurrentas ò parasitas. Dins aqueu cas, intran dins la categoria « vulnerabla » leis espècias presentant :
Lo segond critèri es fondat sus la reparticion geografica de l'espècia. Dins lo premier cas, l'estatut es atribuït se la zòna d'occuréncia estimada es inferiora a 20 000 km² ò se la zòna d'ocupacion efectiva es inferiora a 2 000 km² amb d'estimacions indicant una possibilitat de fragmentacion de la populacion entre au mens dètz localizacions ò un declin continú de la zòna d'occuréncia ò d'ocupacion, de la superficia ò de la qualitat de l'abitat, dau nombre de localizacions ò dau nombre d'individús maturs. De variacions extrèmas de zòna d'occuréncia ò d'ocupacion, au nombre de localizacions ò dau nombre d'individús maturs entraïnan tanben un classament dins la categoria « vulnerabla ».
Leis autrei critèris majors regardan la talha estimada de la populacion. Ansin, un taxon es considerat coma « en perilh » se sa populacion es inferiora a 10 000 individús maturs e que presente un declin demografic continú estimat a 10% en dètz ans ò en doas generacions (segon lo periòde pus long sensa passar 100 ans) ò de caracteristicas de vulnerabilitat particulara (ges de sospopulacion de mai de 1 000 individús maturs ò, au contrari, una sospopulacion concentrant totei leis individús maturs). De fluctuacions extrèmas dau nombre d'individús maturs entraïna pereu un classament dins la categoria « vulnerabla ».
Enfin, una populacion estimada de mens de 1 000 individús maturs, un abitat reduch (mens de 20 km² ò cinc localizacions maximalas) ò una analisi quantitativa mostrant un risc de disparicion a l'estat fèr d'au mens 10% dins lei 100 ans que vènon justifican tanben l'atribucion de l'estatut « vulnerabla ».
L'estatut « quasi menaçada » (NT) es atribuït ais taxons que son susceptibles de complir lei critèris CR, EN ò VU dins un futur pròche.
Una espècia es dicha de « preocupacion menora » (LC) quand complís pas lei critèris deis autrei categorias. Dins aqueu grop, se tròban lei taxons abondós e espandits coma Homo sapiens.
Per identificar leis espècias animalas e vegetalas menaçadas de disparicion, la CITES a definit tres listas, dichas annèxs, que gropan aperaquí 34 000 taxons classats segon la gravitat deis efiechs dau comèrci internacionau sus sa subrevida. Leis espècias pus menaçadas son inscrichas dins l'annèx I[3]. D'un biais generau, lor comèrci es enebit franc de cas particulars coma lei besonhs de la recèrca scientifica. Dins aqueu cas, de permés d'exportacion e d'importacion son requists[4].
L'annèx II definís la lista deis espècias que podrián èsser menaçadas d'extincion se son comèrci es pas estrictament contrarotlat. Per aquò, se lo comèrci d'aquelei taxons es pas sistematicament enebit, l'obtencion de permés d'exportacion es necessària (mai aquela d'importacion es facultativa). De condicions regardant leis efiechs dau comèrci sus la subrevida de l'espècia son de respectar per la desliurança d'aquelei permés[5].
Enfin, l'annèx III de la CITES contèn la lista deis espècias inscrichas a la demanda d'una partida que ne'n reglementa ja lo comèrci e qu'a besonh de la cooperacion deis autrei partidas per n'empachar l'esplecha illegala e non duradissa[6]. Lo comèrci internacionau deis especimens d'aqueleis espècias es unicament autorizat sus presentacion de permés ò de certificats adaptats[7].
Lo nombre d'espècias menaçadas de disparicion es malaisat de mesurar d'un biais precís. Premier, totei leis espècias son pas encara identificadas maugrat l'aumentacion regulara e rapida dau nombre de taxons reconeguts per la comunautat scientifica (mai de 2,1 milions en 2020). De mai, lo metòde de l'UICN necessita de reünir de donadas sus lei populacions d'una espècia donada e sei probabilitats d'evolucion. Aquò es pas totjorn possible, especialament dins lo cas d'espècias novèlas ò vivent dins d'endrechs d'accès malaisat. Enfin, fau tanben tenir còmpte de l'evolucion de la biosfèra que subís a l'ora d'ara de cambiaments rapids en causa de l'accion de l'òme (rescaufament climatic, destruccion deis abitats, urbanizacion totjorn mai importanta...).
Dins aqueu contèxte, lo trabalh de l'UICN sembla pasmens indicar una lenta degradacion deis ecosistèmas. D'efiech, lo nombre d'espècias menaçadas enumerats per lei listas rojas aumenta regularament : 11 406 en 2000, 16 928 en 2008 e 32 441 en 2020[8][9]. En parallèl, lo caractèr exaustiu de la lista roja vèn mai e mai complèt amb una presa en còmpte d'un nombre creissent d'espècias qu'es passat de solament 16 507 espècias a 120 372 en 2020.
Dins la màger part d'Occitània, la legislacion sus leis espècias menaçadas es regida per la lèi francesa n° 2016-1087 dau 8 d'aost de 2016 per la reconquista de la biodiversitat, de la natura e dei païsatges[10]. Segon aqueu tèxte, lei penas previstas en cas d'abséncia dei permés ò dei certificats requists per la reglementacion CITES son :
Leis infraccions pòdon èsser constatadas per lei fòrças de polícia classicas (polícia nacionala, gendarmariá nacionala) mai egalament per leis agents dei doanas, de l'ofici nacionau de la caça e de la fauna fèra (ONCFS) ò dei servicis veterinaris[11].
Lo còdi dei doanas contèn tanben de dispausicions regardant lo trafec d'espècias menaçadas. Preveson una pena d'empresonament de 3 ans, la confiscacion de l'objècte de la frauda, la confiscacion dei mejans de transpòrt que li son liats, deis objèctes utilizats per l'escondre e dei bens e avers que ne'n son eissits e una emenda compresa entre un e dos còps sa valor estimada.
Region ben poblada per l'èsser uman (88 ab/km²) amb d'ecosistèmas fragils ò marcats per un taus d'endemisme important (Mediterranèa, Aups...), Occitània assosta plusors espècias animalas e vegetalas que son localament menaçadas de disparicion. Pasmens, s'existís de donadas dins certanei regions, i a ges de donada regardant dirèctament tot l'espaci occitan. Ben sovent, es donc necessari de crosar de donadas francesas, italianas e espanhòlas per determinar lei taxons menaçats.
En 2017-2020, au mens 13 espècias de mamifèrs èran consideradas coma menaçadas en Occitània. En mai d'aquò, 17 èran declaradas coma quasi menaçada e 2 avián totalament disparegut[12],[13][14].
En 2015-2016, au mens 4 taxons d'aucèus èran classats coma regionalament dispareguda en Occitània e au mens 64 espècias èran declaradas menaçadas (3 en perilh critic, 23 en perilh e 34 vulnerablas)[15][16]. Pasmens, aquela situacion escond de situacions fòrça variadas. Ansin, se lei populacions de rapaças demòran fòrça limitadas, son generalament en aumentacion. En revènge, lei populacions d'aucèus pus pichons son a demenir rapidament, especialament dins lei zònas urbanas.
La situacion dei reptils e deis amfibís en Occitània mòstra un declin continú amb una proporcion importanta d'espècias menaçadas. Ansin, en 2015, 4 taxons èran classats en perilh (EN) e 12 coma vulnerablas (VU). De mai, lei persepectivas son relativament negativas en causa de la reduccion dei zònas umidas que son necessàrias a la reproduccion deis amfibís e de la fragmentacion deis abitats dei reptils[17][18][19].
S'existís ges de lista unica recensant l'ensemble deis espècias d'insèctes menaçadas de disparicion, se pòu trobar de listas pus reduchas regardant una categoria donada d'insèctes. Ansin, es possible d'observar l'existéncia d'un nombre fòrça important de taxons menaçats dins lei regions orientalas d'Occitània. En particular, son fòrça tocats lei espècias necessitant de zònas umidas dins son cicle de vida[20][21][22][23][24].
Plusors desenaus d'espècias de vegetaus son menaçadas en Occitània, principalament en causa de la reduccion de son abitat, de l'introduccion d'espècias invasivas e dau cambiament climatic[25].
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.