Benasc

Benasc, oficialement Benasque/Benás^[1] (en aragonés e benasqués: Benás; en espanhòl: Benasque^[6]), es un municipi de la comarca de Ribargorça en Aragon. Es la principala vila de la val omonima.

Benasc

Nom oficial	Benasque/Benás[1][2]
Administracion
Capitala	Benasc
Lenga oficiala	espanhòl
Geografia
42° 36′ 17″ N, 0° 31′ 24″ E
Estat	Espanha
Comunautat autonòma	Aragon
Província	Província d'Òsca
Superfícia	233,195637 km²[3]
Altitud mejana	1 138 m[4]
Fus orari	UTC+01:00
Demografia
• Totala	2 362[5] ab. (2024 )
• Densitat	10,13 ab./km²
Gentilici	benasqués benasquesa
Autras informacions
Còdi postal	22440
Sit web	benasque.es

Toponimia

Los lingüistas s'interessant a l'etimologia d'aquel toponim penjan en favor d'una origina, que s'acaba pel sufix -asco probablament non-indoeuropèa. Se poiriá citar egalament una lista de localitats s'acabant per las desinéncias -asco -asca, situadas dins los territòris de las populacions vasconas e liguras, coma Behaskane (Basses Pirenèus), Venasca (Vauclusa), Venascha (Coni), Benasco (Gènoa), Benaschi (Pàdoa).^[7]

En efècte, Ballarín (1974: 159) afirma que los cercaires modèrns, avent localizat de nombroses establiments dins la region ocupada per aquel pòble [los Ilergets], tiben a identificar la forma ibèrica Vescelia amb l'actual toponim Benasque». Los primièrs documents fan pròva de la preséncia del -o final. Mantuna ipotèsi etimologica entorneja aquel toponim controvertit, qu'enumerarem aicí Ballarín (1972: p.104-105) abòrda la question de l'origina de Benasque e suggerís que, per d'unes, poiriá èsser d'origina basca, derivat de be, significant «al pè de», e asque, significant «limit o frontièra» (Cenac Moncaut).

La forma modèrna sembla es lo fruit d'una apocòpa normala en occitan, sul modèl del catalan.^[8] En mai, de raprochaments fonetics pòdon èsser realizar sus l'evolucion similara del sufix galloroman -acu(m) derivat -ācon (< celtica comun -āko-) significant «luòc de, proprietat de», caracterizat per l'amuissiment de la -m finala e la casuda progressiva de la u atòna. Pasmens, las documentacions istoricas atèstan tre lo sègle x jos las formas latinas Benasco, Benascutum e ulteriorament Benasch.

Benasco, 947, 1015-1019, 1097-1104, 1279; Benaschum, 1006 o 1010; 1015?; Uenascu, 1015-1019, 1018; Benascu, 1015-1019?, 1018, 1019-1020, 1025, 1020-1043; Uenaschu, 1015-1019?; Benascho, 1015-1019?, 1193, 1194, 1200; Benascum, 1015-1019?, 1020-1035; Venascum, 1025; Uenascum, 1020-1035; Benascon, 1045; Benastg, 1172; Benasche, 1185; Benasch, 1213, 1225, 1381, 1385, 1397, 1575; Benasc, 1218; val de benasch, 1578, 1579; Benasque en 1580. ^[9]

Geografia

La vila es traversada pel riu Éssera. Constituissi un munipic destacada dins la comarca de Ribagorça e es lo mai de septentrional de la Val de Benasc.

Lo tèrme municipal compren los nuclis de Cerler (Sarllé), lo vilatge mai naut de la val^[10] e Ancils (Ansils), situat a 1.123 mètres d'altitud.^[10]

Benasc a un climat de nauta montanha, amb d'estius cauds pendent la jornada e fresc la nuèit, e dels ivèrns freges, amb de temperaturas glacialas e de nèu sovent. Sa temperatura mejana annala es de 9 gras (a 1 138 mètres), una zòna generalament freja.

Lingüistica

Lo benasqués es l'idiòma tradicional de la Val, a la confluéncia de l'aragonés, del catalan e de l'occitan gascon.

Embessonatge

• Banhèras de Luishon (França)

Articles connèxes

• Val de Benasc
• Parc Natural de Pocets-Maladeta
• Pic d'Aneto.