La transpiratcon vegetala es, per las plantas , lo procediment de contunh causat per l'evaporacion d'aiga per las fuèlhas (e la reprisa qu'i correspond a partir de las raiças dins lo sol).
Escambis al nivèl d'una fuèlha : De gas carbonic (CO2) es absorbat. D'oxigèn (O2) e d'aiga (H2 O) son rebutats
1) L'aiga penètra dins las raiças (passivament); es guidada cap als teissuts del xilèma per la benda de Caspari . Un gradient de concentracion dels solutats dins lo xilèma mena a un transpòrt ulterior passifu de l'aiga dins los elements de vaissèls de la planta.
2) Un còp dins lo xilèma, las fòrças d'aderença e de coesion agisson sus l'aiga (capillaritat). Provòcan l'aderença de las moleculas als parets dels vaissèls, e la coesion mena las moleculas a aderirr las unas a las autras, formant una colomna d'aiga que s'espandís de la raiç a la partida superiora de la planta.
3) L'aiga del xilèma arriba dins lo mesofi espongós, ont es possiblament expausada a l'aire exterior se los estomats son dobèrts; l'evaporacion se realiza alara, creant de tensions dins la colomna d'aiga, que las fòrças de coesion de las moleculas vesinas tiran cap al naut, creant una fòrça de traccion sus tota la longor del xilèma[1]
estomatas dubèrts sus una fuèlha d'Arabidopsis per quals l'aiga de la planta es transpirada (microscòpi electronic)
De plantas dels mitan arids (dichas « xerofitas ») pòdon - pendnet un cert temps - reduire lor superfícia foliari per limitar lor transpiracion en cas de estrès idric (a esquèrra).
Quand la temperatura merma e que l'aiga es de nòu disponible, las fuèlhas se gavan daiga e tornan prene lor forma normala (a drecha)