Teodor Llorente
escrivan espanhòl / From Wikipedia, the free encyclopedia
Teodor Llorente i Olivares (Valéncia lo 7 de genièr de 1836- 2 de julhet de 1911) èra un escrivan en lenga valenciana e castelhana. Es lo poèta mai important de la Renaissença valenciana. Foguèt tanben Majoral del Felibritge de 1876 a 1893.
Cal melhorar l'escritura d'aquel article. |
Creatz (exemple detalhat) la sospagina qu'assegurarà lo seguiment del processús de traduccion en clicant sus Projècte:Traduccion/Teodor Llorente.
Nascut dins una familha de juristas, seguiguèt los estudis de dret, filosofia e letras. Al començament, dels ans 1853 a 1857, escriguèt poesias en castelhan. Mas, avent legit "Lo Gayter del Llobregat" de l'escrivan catalan Rubio i Ors, comencèt de compausar de rimas en valencian. La visita que faguèt a Valéncia lo poèta e lingüista malhorquin Marià Aguiló acabèt de lo ganhar a la causa valencianista, fins al punt de venir la figura mai emblematica de la Renaissença de las tèrras valencianas. Al meteis temps èra jornalista en castelhan. En 1861 diriguèt lo periodic La Opinión, que se transformèt en Las Provincias en 1866, e ne foguèt lo director durant quaranta ans. Aqueste jornal sosteniá l'ideologia del Partit Conservador, del qual Llorente foguèt doas vegadas cap, deputat a l'Assemblada e senador.
Quand Marià Aguiló foguèt bibliotecari de l'Universitat de Valéncia, Llorente impulsèt e presidiguèt los Jòcs Florals en commemoracion del quatren centenari d’Ausiàs March, e ganhèt un prèmi amb Víctor Balaguer. En una autra edicion, ganhèt un accessit a la Flor Naturala pel seu poèma "vint-i-cinc anys". Llorente contribuèt amb Vicente W. Querol a l'instauracion dels Jòcs Florals en los quals obtinguèt lo títol de "Mestre en Gai Saber".
La sieuna actitud correspond a la de la borgesia conservadora, e, pus concretament, a la dels "ratpenatistes". A la seua estància en "Lo Rat Penat" tractà de traure importància a les institucions de la Renaishença de Malhòrca e Catalonha, ia que rebutjaven la literatura progressista, republicana e anticlerical, com, per exemple, la de Constantí Llombart.
A conseqüència de la politizacion dels Jòcs Florals, Llorente e los escriptors valencians no tingueren una gran presència, e se crearen los Jòcs Florals de Lo Rat Penat, però no eisherciren una gran influència sobre la festa homònima barcelonina, ia que se tancaren en la seua ideologia e per l'obertura al bilingüisme.
L'an 1906 participèt al I Congrès Internacional de la Lenga Catalana. En 1909 la ciutat de Valéncia rendèt un grand omenatge popular al poeta que havia encertat a cantar en la seua lenga autentica ab sincer e noble entusiasme les glòries passades e les belheses de la seua terra així com les gràcies senzilhes de la seua vida tradicional e familiar.
L'an 1891 foguèt elegit deputat al Congrès dels Deputats espanhòl, aconseguint la reeleccion en 1893. Perdé la seua acta de diputat lo 1986 mas en 1899 la tornà a recuperar, abandonant est càrrec en 1901.
Teodor Llorente morí a Valéncia l'an 1911. Fon filh seu Teodor Llorente Falcó.