País Valencian
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo País Valencian[2] (en valencian: País Valencià), oficialament la Comunautat Valenciana (en valencian: Comunitat Valenciana; en espanhòl: Comunidad Valenciana), es una comunautat autonòma sus la còsta mediterranèa d'Espanha, reconeguda coma nacionalitat istòrica segon l'aprobacion de l'Estatut d'Autonomia de 2006[3] en vertut de las disposicions del segond article de la Constitucion.[4] S'agís d'un país o d'una region d'Euròpa situat dins l'èst de la peninsula Iberica, que se crida comunament simplament Valéncia.
Pels articles omonims, vejatz Valéncia (omonimia). |
Comunitat Valenciana (ca) Comunidad Valenciana (es) | |
| |
Imne | Imne de la Comunautat Valenciana |
---|---|
Devisa | (cap) |
Nom oficial | Comunitat Valenciana (ca)[1] |
Entitat | comunautat autonòma d'Espanha |
Administracion | |
Estat | Espanha |
Capitala | Valéncia |
Lenga oficiala | valencian espanhòl |
Politica | |
Organ executiu | Conselh de la Generalitat Valenciana e Conselh del País Valencian |
• President | Carlos Arturo Mazón Guixot (2023–) |
Organ legislatiu | Corts Valencianas |
Geografia | |
Coordenadas | 39° 30′ N, 0° 45′ O |
Superfícia | 23 255 km² |
Banhat per | Mar Mediterranèa |
Limitròf amb | Catalonha Castelha-La Mancha Aragon Region de Múrcia |
Altitud mejana | 363 m |
Punt culminant | Alto de Las Barracas (1 837 m) |
Fus orari | UTC+01:00 (ora estandard) UTC+02:00 (ora d'estiu) |
Demografia | |
• Totala | 5 090 839 ab. (1 de genièr de 2022 ) |
Gentilici | valenciana valencian |
Istòria | |
Pairinatge | Vincenç Ferrièr |
Anterior | Reialme de Valéncia |
Autras informacions | |
ISO 3166-2 | VC |
Sit web | gva.es |
La capitala n'es la ciutat omonima, la tresena plus granda vila e zòna metropolitana d'Espanha. Sas institucions autonòmas se constituïsson de la Generalitat Valenciana (Generalitat Valenciana), qu'inclutz sustot lo Govèrn Valencian (Consell) e lo Parlament Valencian (Corts Valencianes).
Son territòri s'estend entre lo riu Sénia a Vinaròs e fins a Pilar de la Foradada, al delà de la desbocadura del riu Segura, amb una delimitacion terrèstra de 840 km de longor, e 518 km de longor de còsta. De mai de mai, las islas mediterranèas de Nòva Tabarca e de las Columbretes, son tanben d'administracion valenciana. Sa posicion geografica es 40º 47' a l'extrèm nòrd, 37º 51' a l'extrèm sud, 0º 31' E a l'extrèm oriental, e 1º 32' W a l'extrèm occidental.
Sas originas remontan a l'istoric Reialme de Valéncia creat al sègle XIII coma causa de la colonizacion feudala de catalans e aragoneses, fondamentalament e per aquel òrdre, dels reialmes de taifas islamics de Valéncia, Dénia, e part de Múrcia. Après la supression del Reialme en 1707 pels Decrèts de Nòva Planta del rei Felip V d'Espanha, tanben conegut coma Felip el Socarrat, e dels frustrats assages d'aténher l'autogovèrn a la fin del sègle XIX e al començament del XX, en 1982 obten fin finala l'autogovèrn amb un Estatut d'Autonomia qu'es estat reformat en 2006.
Administrativament limita a l'oèst amb Castelha-la Mancha e Aragon, al sud amb Múrcia, e al nòrd amb Catalonha. I vivon 5 051 250 personas (2021),[5] e mai se la chifra es fòrça superiora se comptabilizam los abitants de segonda residéncia d'autres païses d'Euròpa e los immigrants pas al cens. Aital, las vilas amb mai de 100 000 abitants son Valéncia (785 732 ab.), Alacant (310 330 ab.), Elx (209 439 ab.), e Castelló de la Plana (163 088 ab.).