![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Tattoo_Temple_Joey_Pang_bobo_websq.jpg/640px-Tattoo_Temple_Joey_Pang_bobo_websq.jpg&w=640&q=50)
Tatoatge
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un tatoatge es un dessenh decoratiu e/o simbolic realizat injectant de tinta dins la pèl. De per abans, se fasiá amb de tinta de China o de tintas a basa de carbon o de seu. Ara s'agís mai de tintas contenent de pigments industrials. Existís diferentas colors de tinta e quitament una tinta transparenta que reagís a la lutz negra: aquel tipe de tatoatge es nomenat tatoatge « UV » o « Blacklight »[1]. Lo tatoatge es considerat coma un tipe de modificacion corporala permanenta.
![Femme nue de dos, avec des tatouages colorés de style japonais : branches de cerisier en fleur de l'épaule droite au milieu du dos, et deux carpes sur fond de gravier sur le haut du bassin.](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Tattoo_Temple_Joey_Pang_bobo_websq.jpg/320px-Tattoo_Temple_Joey_Pang_bobo_websq.jpg)
La tecnica del tatoatge consistís a injectar la tinta jos la pèl a l'ajuda d'agulhas o d'objèctes puntuts. La tinta es pausada jos la pèl entre lo dèrma e l'epidèrma. La prigondor de la fissada varia de 1 a 4 mm en foncion de tipes de pèl e de las partidas del còs, las zònas mai espessas se situant dins l'esquina, los coides e los genolhs.
Lo tatoatge se practica dempuèi de milièrs d'ans per tot lo mond. Se pòt far per de rasons simbolicas, religiosas o esteticas. Dins mai d'una Civilizacions, quitament es considerat coma un rite de passatge a causa de la dolor suportada pendent la realizacion del motiu.
Es tanben un bais de marcatge utilizat per l'identificacion dels esclaus, dels prisonièrs o dels animals domestics.