Sètge de Constantinòble (1453)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo sètge de Constantinòble de 1453 es un sètge que durèt dau 6 d'abriu au 29 de mai de 1453. Eveniment istoric resclantissent que marca la fin de l'Edat Mejana, s'acabèt per la conquista de la vila per lei fòrças dau sultan otoman Mehmet II (1451-1481) e per la disparicion de l'Empèri Bizantin.
Sètge de Constantinòble (1453) | |
---|---|
Descobridor o inventaire | |
Data de descobèrta | |
Contrari | |
Color | |
Simbòl de quantitat | |
Simbòl d'unitat | |
Proprietat de | |
Fondador | |
Compren | |
Data de debuta | |
Data de fin | |
Precedit per | |
Seguit per | |
Coordenadas | |
Informacions generalas | |
Data | 6 d'abriu - 29 de mai de 1453 |
Luòc | Constantinòble |
Eissida | Victòria otomana |
Belligerants | |
Empèri Bizantin | Empèri Otoman |
Fòrças en preséncia | |
7 000 òmes | 80 000-100 000 òmes |
Lo combat opausèt una importanta armada otomana (au mens 80 000 òmes) dirigida per lo sultan eu meteis a la garnison de Constantinòble (7 000 òmes) menada per l'emperaire Constantin XI (1448-1453). Sostenguda per una artilhariá e una flòta importanta, leis asalhidors capitèron de blocar lo pòrt bizantin avans de durbir de brècas dins lei muralhas que defendián la capitala imperiala. Puei, aprofichant sa superioritat numerica, leis Otomans rompèron lei linhas bizantinas entraïnant la capitulacion e lo pilhatge de la vila. Constantin XI e plusors dignitaris bizantins foguèron tuats durant aquelei combats.
Constantinòble foguèt pasmens pas destrucha e lo pilhatge regardèt pas totei lei quartiers. D'efiech, Mehmet II decidèt rapidament de la tornar poblar e de la restaurar per i transferir sa capitala. Aquò donèt un prestigi fòrça important a l'Empèri Otoman que venguèt una poissança europèa majora fins a sa disparicion après la Premiera Guèrra Mondiala.