Robotica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La robotica es una branca de la tecnologia qu'estudís lo dessenh e la construccion de maquinas capablas d'exercir de tascas repetitivas, prètzfaches que necessitan una nauta precision, dangieroses per l'èsser uman o irrealizables sens l'intervencion d'una maquina. Las sciéncias e tecnologias que permetèron aquelas realizacions son l'algèbra, los automats programables, la mecanica, l'electronica e l'informatica.
L'escrivan chèc Karel Čapek empleguèt en 1921 lo tèrme "robòt" dins son òbra dramatica Rossum's Universal Robots / R.U.R. dempuèi lo mot chèc Robbota, que significa servitud o trabalh forçat. Lo tèrme robotica foguèt emplegat per Isaac Asimov, definissent la sciéncia qu'estudia los robòts. Asimov tanben crèet las Tres Leis de la Robotica. Dins la sciéncia ficcion l'òme imagina los robòts visitant de monds nòus, prenguent lo poder, o simplament aleugissent las tascas quotidianas.
Aquelas tres leis de la robotica descrichas per Isaac Asimov, un escrivan rus de sciéncia ficcion, totes los robòts dels seus recits e novèlas son dessenhats per las realizar. Apareguèron pel primièr còp dins "Runaround", (1942), reculhit dins lo libre "Ièu, robòt". Las leis dison que:
- Un robòt pòt pas far mal a un èsser uman o, per inaccion, permetre qu'un èsser uman subisca de prejudicis.
- Un robòt se deu d'obeir als òrdres dels èssers umans, levat se entran en conflicte amb la primièra lei.
- Un robòt deu aparat la seuna pròpia existéncia dins la mesura qu'aquela proteccion intra pas en conflicte amb la primièra o la segonda lei.
Los robòts agisson sempre respectant las leis de la robotica, pas coma una règla morala mas perque l'estructura del seu "cervèl positronic" es bastida a l'entorn d'aquelas. Aquelas leis se revèlan coma una mesura de proteccion dels umans. Segons Isaac Asimov, la concepcion d'aquelas leis voliá contrariar la paur que los robòts se poirián rebellar e atacar los seus creators, e que son pas mai que una aplicacion de las leis regissent las aisinas, no formuladas mas fòrça evidentas: una aisina deu èsser segura, deu far la tasca per la que foguèt fabricada e causar pas damatges (amb aquel òrdre de prioritats).
Romà Gubern analiza dins lo seu libre Lo monin informatizat[1] los motius de l'èsser uman per crear d'èssers artificials als seus imatge e semblança. De robòts son dissenhats ara per semblar als umans.