Revolucion Culturala
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Revolucion Culturala foguèt un periòde de l'istòria de China que se debanèt oficialament de 1966 a 1976. Pasmens, sei consequéncias politicas ultimas se debanèron au començament deis annadas 1980. Foguèt la contuniacion de temptativas precedentas de la part de Mao Zedong de reconquistar lo poder a partir de la fin deis annadas 1950 còntra lei faccions jutjadas tròp prochas dau « revisionisme sovietic »[1]. Sa buta majora foguèt lo Partit Comunista e sa burocràcia qu'èran, segon Mao, leis otís principaus dei revisionistas e un perilh per una Revolucion Chinesa vujada de son sens en causa de son institucionalizacion. La purga dau Partit entraïnèt donc l'eliminacion d'un nombre gròs de quadres e la destruccion de la màger part de seis organs de poder de 1966 a 1967.
De 1967 a 1969, la màger part dau país passèt sota lo contraròtle de partisans de la Revolucion Cultura magerament recrutats dins lo sistèma escolar (movement dei Gardes Roges) e dins la classa obriera. Pasmens, Mao foguèt pas capable de crear d'institucions popularas e democraticas per permetre ai massas de contraròtlar lo sistèma productiu en plaça de l'anciana burocràcia. De mai, lo contraròtle dau govèrn centrau de Mao sus lei revolucionaris foguèt pas complèt entraïnant divèrsei desòrdres. En 1968, la revirada de la Revolucion Cultura èra donc consumada e un intens esfòrç de propaganda permetèt pauc a pauc au govèrn de reprendre lo contraròtle de la situacion. Dins aquò, dins certanei regions, lei revolucionaris refusèron de se sometre a aquela decision entraïnant de combats ambé l'armada.
En 1969, lo IXen Congrès dau Partit enregistrèt la revirada de la Revolucion e lo reculament dei faccions d'extrema esquèrra au sen dei comunistas chinés. Fins a la mòrt de Mao en 1976, aquela revirada va causar de crisis prefondas dau regime e de la societat chinés. Au nivèu politic, lo periòde foguèt caracterizat per lo declin dau maoïsme. Ansin, entre 1976 e 1978, lei caps pus radicaus dau Partit Comunista foguèron rapidament eliminats au profiech dei partisans d'una liberalizacion economica.