From Wikipedia, the free encyclopedia
Un restaurant es un establiment de comèrci ont se servís de plats preparats e de bevendas a consomar sus plaça, en cambi d'un pagament.
La noiritura i es sovent preparada per un cap de cosina. Lo tèrme cobrís una multiplicitat de luòcs e una una granda diversitat de tipes de cosinas, que sián localas e estrangièras. Los restaurants son a vegada lo dispositiu reservat al servici dels repais al sen d'una mai granda entitat (ostalariá, universitat, aeropòrt...), se dich alara restaurant collectiu per l'opausar al site cosina. Pòt tanben èsser associats a una activitat d'aprestaire ou d'especiariá. Lo restaurant ofrís de condicions de confòrt mai o mens importanta, e la restauracion es dicha "rapida" quand lo client pòt comandar e manjar en unas minutas, eventualament de pè.
L'activitat de restauracion existiguèt plan abans l'utilizacion del tèrme « restaurant » dins de luòcs ont se servissiá de manjar e de beure als vitjaires, lor ofrissent a vegada lo repaus e un servici d'escudariá.
Levat dins l'estatut de vitjaire e sul plan urban, lo concèpte de manjar en fàcia de desconeguts, sol o en familha, levat lo fogal e fòra dels moments de fèstas, es gaireben impensable abans l'Edat Modèrna: aqueste punt es fondamental sul plan antropologic, e pas sonque en Occident[1].
Hōshi Ryokan, dubèrta en 717 al Japon, es la mai anciana albèrgel du mond encora en activitat. Lo Stiftskeller St. Peter a Salzborg auriá estat citat pel primièr còp segon un document d'Alcuin datant de 803[2]. S'aquesta citacion es veraia, e banlèu lo mai ancian restaurant del mond encara en activitat; d'en primièr monastèri puèi albèrga, a pasmens pas pus d'activita d'ostellariá. En França, l'hostellerie de la Croix d'Or (Provins), encora en activitat, comencèt coma albèrga en 1575[3].
Segon l'istoriana Carolin C. Young, (Universitat d'Oxford de 2007 à 2010), de cafès son dobèrts dins las annadas 1450 en Turquia e en Egipte. Aqueste tipe d'establiment s'espandís lentament dins las vilas d'Euròpa, d'en primièr a Venècia, puèi Viena, fins a las annadas 1650 ont lor desvelopament s'accelèra (Marselha, Lion, París, Oxford…). Lo Café Procope, creat en 1686 a París, es lo primièr « restaurant », al sens modèrne, d'en primièr importator de produch exotics de consomar sus plaça, que sián sucrats (glaça italiana, còcas) o salats, e de segur de cafè[4].
La Casa Botin, albèrga ceada en 1725 a Madrid, que las fondacions de l'imòble data de la fin del sègle XVI, pretend que la conversion de son activitat d'albergista en restaurant es mai anciana qu'aquesta del Café Procope, los dos essent d'evolucions lentas que son pas datadas precisament. Pasmens, lo Café Procope jamai aguèt d'activitat d'ostelariá, mas sonque alimentari.
Los restaurants se multipliquèron pel mond, lo primièr restaurant dobriguèt als EUA en 1794, a Boston. Lo tipe de servici demorèt longtemps fondar sul principi del « servici a la francesa » ont los plats èran pausats sus la taula, los conviats se servissent d'espereles. Mas aqueste servici fasiá la facturacion malaisida pels restaurators. La forma actuala de servici, ont lo convidat recep un repai presentat sus las sieta, nomenat « servici a la russa », foguèt introduch en França pel prince rus Korakin dins las annadas 1810 d'ont s'espandiguèt pauc a pauc.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.