Republica daus Escartons
From Wikipedia, the free encyclopedia
La republica daus Escartons, tanben apelaa la confederacion daus Escartons (var. dels, de lhi)[1] o lo Grand Escarton (dau Briançonés)[2][3], dich istoricament lo principat dau Briançonés, foguèt un ensems de territòris montanhòls que fasián part de Daufinat e beneficiavan d'un estatut particular resultant d'una charta dalfinala dau 29 de mai de 1343, estatut que per la part francesa durèt fins a 1789 e per la part italiana fins a 1802.
Pels articles omonims, vejatz Briançonés (omonimia). |
(fr) République des Escartons
(it) Repubblica degli Escartons
–
Estatut | Republica païsana jos l'autoritat dau Daufinat, puei dau Reialme de França |
---|---|
Capitala | Briançon |
Lenga(s) | francés, occitan (vivaroaupenc), arpitan |
Religion | catolicisme, minoritat protestanta |
Transaccion Granda / Granda Charta | |
1713 | tractat d'Utrècht |
Revolucion francesa |
Entitats precedentas :
- Daufinat (Reiaume de Borgonha)
Entitats seguentas :
- Reiaume de Sardenha
- Reiaume de França
A l'ora d'ara, aiqueles territòris son d'efècte despartits entre lo departament francés daus Auts Aups e las províncias italianas de Turin e de Coni, la part orientala de Daufinat essent estaa cedia a l'ostau de Savòia, regnant sus Piemont, en 1713 (tractat d'Utrecht).
Lo gentilici es escartonés -esa[4].
En parlar vialan, la prononciacion de los Escartons es [luz eskaʀtũ][5].