Reialme visigòt
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo Reialme visigòt (en latin: Regnum Visigothorum), foguèt un estat dirigit pels visigòts qu'existiguèt entre 418 e 711 après las grandas invasions e fins a la nauta Edat Mejana.
Mai d'informacions Descobridor o inventaire, Data de descobèrta ...
Reialme visigòt | |
---|---|
Descobridor o inventaire | |
Data de descobèrta | |
Contrari | |
Color | |
Simbòl de quantitat | |
Simbòl d'unitat | |
Proprietat de | |
Fondador | |
Compren | |
Data de debuta | |
Data de fin | |
Precedit per | |
Seguit per | |
Coordenadas | |
Reialme visigòt cap a 500 après JC | |
Caracteristicas | |
Region: | Gàllia, Ispània |
Epòca: | 418-711 |
Monarca: | Teodoric Ièr, Recared Ièr |
Lengas: | gotic |
Pòble: | visigòts |
Capitala: | Tolosa, Toledo |
Tampar
Aguèt d'en primièr Tolosa coma capitala (ocupava una granda part d'Occitània). Quora Clodovèu Ir batèt los visigòts a la batalha de Vouillé en 507, aquestes conservèron unicament Septimània (que correspond a Lengadòc) e una part de Provença actuals amb l'ajuda dels ostrogòts installats en Itàlia. Après la pèrda de Tolosa en 508, los visigòts installèron sa capitala a Narbona, puèi Barcelona, puèi Toledo; en 575 conquisitèron lo reialme sueu situat dins lo nòrd de Portugal e Galícia.
En 711 le reialme foguèt conquistat pels musulmans.