Racionalitat
From Wikipedia, the free encyclopedia
En filosofia, en psicologia e en sociologia, la racionalitat es un concèpte servissent a definir e mesurar la capacitat de rasonament, tala que se manifèsta dins un (o de) comportament(s) uman(s)[1]. Mai precisament, lo mot designa la qualitat de çò que, dins l’òrdre de la coneissença, es (es a dire tenent de l'usatge de la rason, o intelligéncia) e de çò que, mai rarament, dins l’òrdre de la practica, ten del rasonnable.
Lo concèpte de racionalitat foguèt fortament valorizat al sègle xvii pel filosòf René Descartes e lo racionalisme puèi, al sègle xviii, per la filosofia de las Luses, que l'opausèt a las cresenças (qualificant aquestas d'obscurantistas) e, de biais mai o mens mostrat, a la religion. Diferents moralistas, subretot en Grand Bretanha (coma Adam Smith) se piejèron alara sus aqueste concèpte per fondar une novèla disciplina: l'economia économie.
Es establi que lo domèni ont la racionalitat se trapa mai sovent mesa a contribucion es la scéncia. Après Smith, una majoritat d'economistas realizèron lors analisis e lors teorias sul concèpte de racionalitat, entendent atal balhar a lor disciplina l'estatut de sciéncia. Uèi encara, la formula « racionalitat economica » servís a designar lo comportament d’agents que, pel biais de procediments ven la rason, cercan a optimizar d'objectius, subretot lo benefici. Mas aquesta pretencion a l'estatut de sciéncia e, mai generalament, aquesta absolutizacion del concèpte de racionalité fa debat[2].
Estimant al sègle xx qu'aquesta quista d'optimizacion venguèron al vam e ganhèt l'ensemble de societat dels païses industrializats tanben constituissiá la causa primièra de l'industrializacion, lo sociològ Max Weber parlèt de « racionalitat en finalitat » e de « procediment de racionalizacion ». Dempuèi, lo concèpte de racionalitat questiona la sociologia e tanben l'ensemble de las sciéncias umanas, quitament aquestes que l'utilizan: « Las limitas qu'encontra l’aplicacion del principi de racionalitat a las accions socialas (...) son las mèsmas per une sciéncia d'un modèl coma l’economia o una sciéncia de l’enquista coma la sociologia? »[3].