Promiera Fitna
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Promiera Fitna (var. Premiera Fitna) es una guèrra civila entre musulmans a l'origina de la separacion entre sunitas, shiitas e kharijitas. Si debanèt dau 656 au 661.
Comencèt emb l'assassinat dau califa Othman ibn Affan (644-656). Lu companhons de Maomet e la populacion de Medina demandèron a Ali, gendre dau Profeta, de venir califa. Pasmens, la sieua legitimitat foguèt constestada per l'aristocracia guerriera, inquieta dei sieus projèctes de reformas en favor dei musulmans non arabes. Segon la tradicion aràbia, lu adversaris d'Ali exigissèron lo castic dau murtrier, cen qu'èra complicat per Ali car l'assassin èra un Pèrsa. La situacion si deteriorèt rapidament e lu Omeias pilhèron la tèsta de l'insureccion. Après quaucu combats, lo governador de Damasc, Muawiya, ne'n venguèt lo cap[1]. Lo rescòntre decisiu aguèt luèc a Siffin. Lu partisans d'Ali ganhèron la batalha, mas Ali deguèt acceptar un arbitratge.
Aquò afeblissèt la posicion d'Ali[2]. D'efècte, una partida dei sieus partisans considerèt coma una impietat lo fach de sometre la designacion dau califa a un tribunal uman. Dichs kharijitas, abandonèron Ali, cen que compliquèt lo conflicte en cors. En lo 659, lu kharijitas foguèron chaplats a la batalha de Nahrawan, mas de sobrevivents s'enfugissèron dins de regions periferiqui dau Califat (Magrèb, Oman, etc.). A partir d'aqueli posicions, mandèron d'assassins per eliminar lu sieus adversaris, suscitèron de revòltas e organizèron d'incursions còntra lo territòri arabe. En parallèle, totjorn en lo 659, lu arbitres concluguèron a l'illegitimitat d'Ali. Pi, quaucu mes pus tardi, Muawiya pilhèt lo contraròtle d'Egipte[3]. Enfin, fòrça afeblit, Ali foguèt assassinat en lo 661 per un kharijita e son fiu, Hassan, abandonèt li sieui pretencions au Califat. Aquò laissèt lo poder a Muawaiya e ai Omeias.