Pinhon (botanica)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo pinhon es la grana de clòsc dur, que se desvelopa jos cada escata de la pinha dels pins. Qualques 20 espècias de pin produson de granas pro grossas per poder èsser acampadas, coma lo pinhièr; las granas dels autres pins son tanben manjablas, mas tròp pichonas per servir d'aliment pel umans. Lo pinhon es pas un fruch al sens estricte (botanic) del tèrme.
Pels articles omonims, vejatz pinhon. |
De forma oblonga e de color evòri, se lo pòt acampar pendent un periòde pro long.
Pendent la preïstòria, las granas èran l’objècte de tròcs. Los Romans e los Grècs cresián a las proprietats afrodisiacas de las granas e recomandavan de los prene amb de mèl e d'amètlas a jaire per de resultats melhors[1].
A l'Edat Mejana, se fa mencion d’una lecariá a basa d’amètlas, de pistachas, de pinhons e de sucre. Aqueste pinholat es una mena primièra de nogat[2].