Pier Paolo Pasolini
From Wikipedia, the free encyclopedia
Pier Paolo Pasolini (en Pieri Pauli Pasolini dins la siá lenga mairala e de creacion poetica, la siá merilenghe furlana, nascut a Bolonha, Itàlia, lo 5 de març de 1922, mòrt assassinat sus una plaja d'Ostia, ran Roma, lo 2 de novembre de 1975) es un escrivan remirable (romancièr, poèta, ensagista, traductor multilingüe), intellectual, lingüista, critic, jornalista mas subretot un òme de cinèma, un cineasta (realizator, scenarista, actor) màger de l'istòria vertadièra del VIIen Art, artista total del sègle XX, friolan, italian, e de verai universal.
Pier Paolo Pasolini Pieri Pauli Pasolini | |
---|---|
Retrach d'en Pier Paolo Pasolini per en Graziano Origa - 1976 | |
Naissença | 5 de març de 1922 |
N. a | |
Decès | 2 de novembre de 1975 |
D. a | |
Causa de decès | |
Assassinat/ada per | |
Luòc d'enterrament | |
Lenga mairala | |
Fogal ancestral | |
País de nacionalitat | |
Paire | |
Maire | |
Oncle | |
Tanta | |
Grands | |
Bèlamaire | |
Bèlpaire | |
Fraire | |
Sòrre | |
Conjunt | |
Companh/a | |
Filh/a | |
Religion | |
Membre de | |
Familha nòbla | |
Membre de l'equipa esportiva |
|
posicion de jòc | |
tir (esquèrra/drecha) | |
grad dan/kyu | |
Grop etnic | |
Orientacion sexuala | |
Profession | |
Emplegaire | |
Domeni d'activitat | |
Escolaritat | |
Diplòma | |
Director de tèsi | |
Estudiant de tèsi | |
Foncion politica | |
Residéncia oficiala | |
Predecessor | |
Successor | |
Partit | |
Tessitura | |
Label discografic | |
Lista de cançons | |
Discografia | |
Mission de l'astronauta | |
Distincions e prèmis | |
Branca militara | |
Grad militar | |
Etapa de canonizacion | |
Familha nòbla | |
Títol de noblesa | |
Títol onorific | |
Comandament | |
Conflicte | |
Jorn de la fèsta | |
Nacionalitat | Itàlia |
Profession(s) | Cineasta Jornalista Escrivan |
Filmes notables | Accattone Mamma Roma L'Evangèli segon Matieu Aucelasses e aucelons Edip rei Teorèma Nauc Medèa Lo Decameron Los Contes de Canterbury Las mila e una nuèches Salò o los 120 jorns de Sodòma |
Sit web | Centre d'estudis en PPP a Casarsa Friol |
Recompensa(s) | Leon d'argent del melhor filme a la Mòstra de Venècia 1962 per Mamma Roma Leon d'argent del melhor filme a la Mòstra de Venècia 1964 per L'Evangèli segon Matieu Prèmi OCIC a la Mòstra de Venècia 1964 per L'Evangèli segon Matieu Leon d'argent del melhor filme a la Mòstra de Venècia 1967 per Edip re Leon d'argent del melhor filme a la Mòstra de Venècia 1968 per Teorèma Os d'argent del melhor filme a la Berlinale 1971 per Lo Decameron Os d'argent del melhor filme a la Berlinale 1972 per Los Contes de Canterbury... |
L'òbra siá, portada per una immensa cultura universala e la coneissença de mantuna lenga, multipla e variada, polifacetica que non sai (per emplegar un tèrme eissit d'al castelhan amor de çò se ne designar d'òbras inclassificablas e diversificadas, gigantalas aital), se questionegèt la societat italiana mas tot parièr l'europèa e quitament l' occidentala tota, sul ròtle e la plaça de l'intellectual, autoreivindicat e autoproclamat marxista, comunista, omosexual e crestian, fòra glèisas e capèlas de tota mena, de tot escantilh.La siá plaça subre l'empont cultural planetari de las annadas 1960 & 1970 es immensa e gaireben illimitada.
Trobador màger de lenga friolana ( La gnove zoventût 1941 - 1974), ne cita en Pèire Vidal, lo trobador mondin, en exèrg de l'òbra siá tota furlana:
- Ab l'alen tir vas me l'aire.
Qu'eu sent venir de Proensa:
Tot quant es de lai m'agensa.
Grand coneissedor de la literatura nòstra d'a l'Edat d'Aur del Trobar, e tan nòstra que la nos panèron, usurpèron, n'acostumava el de signar molta correspondéncia siá amb las paraulas Ab joi.
Escrivan de lenga italiana totun, romancièr bèl primièr (Ragazzi di vita, Una vita violenta e ca), cineasta ancorat e plond dintre la siá cultura immensa, classica, medievala e renaissentista mas tanben contemporanèa que non sai ( Accattone - Mamma Roma - Il Vangelo secondo Matteo - Uccellacci e uccellini - Edipo re - Teorema - Medea - Il Decameron e ca), tot parièr se questionegèt el e interpellèt lo cinèma e la societat subre las lors plaças respectivas dins l'anament cultural del mond, cultural òc-ben-òc mas tanben ideologic, istoric e uman, en tot se n' encaminar en per las milanta dralhas e dralhòls de la pus divèrsa umanitat.
La siá fin tragica, crusèla e brutala, mas saique encara misteriosa assatz, el l' omosexual (mas grand aimador e respiechós de la femna, de las femnas, tota femna amai totas femnas, de totas tracas e originas o condicions...), ne foguèt coma lo sagèl de la malastrada (... aquela commare secca, aquela faramauca, del sieu scenari qu'en Bernardo Bertolucci realizèt coma primièr filme en 1962...), estampat e prigond dintre la siá carn d'òme uman, la carn viva e matrassada de la siá umanitat.
E tan fort e tan fonsala n'es que se ne ten de cridada, uèi encara entrò a... que non n'acabarà jamai