Parlament francés
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo Parlament francés exercís una granda partida del poder legislatiu e pòt en partida contraròtlar l’activitat governamentala, segon la Constitucion francesa de 1958. Se compausa del Senat, la cambra nauta, que comprend 348 senadors, e de l’Assemblada Nacionala, la cambra bassa, que compta 577 deputats. Las doas cambras tenon sesilha dins de luòcs diferents: lo palais del Luxemborg pel Senat e lo palais Borbon per l’Assemblada Nacionala.
Abans 1962, lo Parlament èra lo deteneire unic de la sobeiranetat populara. Dempuèi aquela data, es en concurréncia amb lo President de la Republica, designat a l’eleccion presidenciala al sufragi universal.
Fòrça poderós jos las Tresena e Quatrena Republicas, son poder mermèt jos la Cinquena Republica. Las evolucions actualas de las institucions francesas tendon a li tornar qualques nòvas prerogativas. Pasmens, los poders creissents de las Institucions de las Unions Europèas tendon a limitar son influéncia, prèp 70 % de son activitat essent consacrada a la mesa en òbra del Drech de l'Union Europèa[1].