Paracelse
From Wikipedia, the free encyclopedia
Paracelse, nascut Philippus Theophrastus Aureolus Bombastus von Hohenheim en 1493 o 1494 a Einsiedeln (en Soïssa ) e mòrt lo 24 de setembre de 1541 a Salzborg (en Àustria) foguèt un alquimista, astrològ e mètge soís, d’expression alemanda (dialècte alemanic).
Nom de naissença: | Philippus Theophrastus Aureolus Bombastus von Hohenheim |
---|---|
Profession: | alquimista, astrològ e mètge |
País: | Soïssa |
Data de naissença: | 1493 |
Luòc de naissença: | Einsiedeln |
Data de decès: | 24 de setembre de 1541 |
Luòc de decès: | Salzborg |
Aquel esperit rebèl e mistic de la Renaissença es a l’origina de pensadas plan modèrnas: «D'unes esitan pas gaire a far de Paracelse lo davancièr de tota sciéncia de la medecina del trabalh e de l'omeopatia e lo renovator de la medecina (e de la quirurgia[1], de la toxicologia e de la psicoterapia), mentre que d'autres veson en el, un del mediòcre imitator dels ancians, los autres un fòl ignorant e pretenciós. Cossí explicar aquela contradiccion? Perqué aquela polemica que torna de longa, aquela nebla a l'entorn de l'estranha figura del mètge d'Einsiedeln? Al començament del sègle XVI, mentre que tota la sciéncia s'entredormissiá repetent los oracles d'Avicena e de Galen, apareguèt un òme de vòtz fòrta, mètge e quimist, que brutlava los libres medicals dels grècs e dels arabs, parlava de filosofia en lenga vulgara, curava los malauts contra totas las règlas de l'art e percorissiá Euròpa, bevent amb lo primièr vengut, batalhant amb fòrça, estudiant amb totes. Son ròtle foguèt tan grand que quitament a la seuna epòca, son nom anèt fins a provocar de revòltas. Paracelse aguèt los seus discípols fidèls, d'admirators brusissents, de malauts reconeissents fins a la devocion; tanben aguèt, d'entre los mètges, d'enemics feroces.»[2].
«Doas màger particularitats marcan de biais distinctiva la vida de Paracelse: una perpetuala efervescéncia e un esperit critic violent»[3]. Se pòt apondre doas autras, marcantas de sa pensada: un estil ermetic (alquimic) e una recerca apregondida sul sens de las causas e los mejans de garison. Sa definicion de la vida dins lo tractat De vita longa o De la carn e de la mumia[4] separa la malautiá coma causa dirècta de la mòrt: La vida es pas mai qu’una mena de mumia[5] agissent coma un onchon e preservant lo còs mortal dels vèrmes mortals e de la corrupcion mercé a une licor mesclada de sal »[6].