Ofensiva de la Prima de 1945 en Itàlia
From Wikipedia, the free encyclopedia
L’Ofensiva de la Prima de 1945 en Itàlia se debanèt dau 6 d'abriu au 2 de mai de 1945 durant la Segonda Guèrra Mondiala (1939-1945). Opausèt lei fòrças germanoitalianas encargadas de tenir lo nòrd d'Itàlia comandadas per lo generau Heinrich von Vietinghoff (394 000 òmes) a doas armadas aliadas dirigidas per Mark Wayne Clark e Richard McCreery (900 000 òmes)[1].
En inferioritat numerica, dotadas d'un equipament insufisent e incapablas d'arrestar lei bombardaments aerians aliats, lei 25 divisions de l'Aisse foguèron rapidament en dificultat. Lo 15 d'abriu, la resisténcia organizada venguèt impossibla. Leis unitats alemandas s'enfugiguèron vèrs lo nòrd ò foguèron enceuclats per leis Aliats. Entre lo 22 e lo 24, la linha de Pò foguèt passada e leis Aliats se dirigiguèron vèrs Milan e Turin a l'oèst e Àustria a l'èst. Lo 29, lo generau von Vietinghoff signèt la capitulacion de son grop d'armadas. Intrèt en vigor lo 2 de mai e entraïnèt la conquista dau territòri italian fins ais Aups per leis armadas aliadas.
Aquelei combats entraïnèron la pèrda de 16 000 tuats e bleçats per leis Aliats còntra 32 000 per l'Aisse. En lei victimas, figura Benito Mussolini que foguèt capturat per de partisans italians lo 27 d'abriu. Rapidament jutjat, foguèt fusilhat lo 28.