![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Barcelona_Metro_-_Liceu_entrance.jpg/640px-Barcelona_Metro_-_Liceu_entrance.jpg&w=640&q=50)
Mètro de Barcelona
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo Mètro de Barcelona es una ret de camin de fèrre metropolitan sosterranh de la vila de Barcelona e de qualques vilas dels seus environs, coma: l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Esplugues de Llobregat, el Prat de Llobregat e Montcada i Reixac. Aquel listat se veirà agrandit quand s'acabarà la Linha 9 e d'autres projèctes d'agrandiment que connectaràn melhor la comarca del Bas Llobregat e la rèsta de municipalitats del Barcelonés amb Barcelona e a l'encòp tanben melhorarà lo transpòrt a nivèl municipal e comarcal.
Mètro de Barcelona | |||
---|---|---|---|
Dubertura | 1924 | ||
Operator | FGC e TMB | ||
Autoritat | ATM Barcelona | ||
Tipe servici | transit rapid sosterranh | ||
Territòri cobèrt | Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Esplugues de Llobregat, el Prat de Llobregat e Montcada i Reixac | ||
Linhas | 11 (8 TMB + 3 FGC) | ||
Estacions | 180 (156 TMB + 24 FGC) | ||
Longor | 143,3 km | ||
Max. prigondor | 56 m | ||
Cobertura de mobila | 150 estacions (TMB + FGC) | ||
Se prenèm pas en compte las linhas de Barcelona-Valés (1863) ni Llobregat-Anoia (1912), que foncionavan alavetz mai coma camin de fèrre, la primièra linha de mètro que s'inaugurèt foguèt la nomenada Grand Mètro de Barcelona (Gran Metro de Barcelona en catalan) çò 1924 (actuala L3). Dos ans mai tard comencèt lo servici del Mètro Transversal entre Bordeta e Catalonha (actuala L1) que foguèt bastit per l'Exposicion Internacionala de Barcelona de 1929, en jonhent lo centre de la vila amb l'exposicion, a la plaça d'Espanha e Montjuïc. Foguèt inaugurat pel cònsol Darius Rumeu e Freixa, segond baron de Viver.
A l'ora d'ara la ret compta 11 linhas geridas per dos operators diferents (TMB e FGC) amb tarifas integradas (exceptat lo bilhet simple) dins lo sistèma tarifari de sièis zònas creadas per l'Autoritat del Transpòrt Metropolitan (ATM) que compren tanben autobuses urbans e interurbans, tramvia e de trens d'entorns dins l'Airal Metropolitan de Barcelona. Totas las linhas de mètro se tròban dins la zòna 1 del domeni integrat.
En 2007 395,7 milions de passatgièrs utilizèron lo mètro (366,4 las linhas de TMB e 29,3 las dels FGC), çò que signifiquèt un recobrament de mai de 205 milions d'èuros. Aiçò representa un aument de 13,1 milions d'usatgièrs respècte a 2006.