Mussa ibn Nussayr
From Wikipedia, the free encyclopedia
Mussa ibn Nussayr —En arab موسى بن نصير, Mūsà ibn Nusṣayr— (La Mèca, can. 640 - ?, Can. 717) foguèt un general arab, conqueridor del Magrèb e de l'Al Andalós e valí de Ifriquiya.
Aqueste article es eissit d'una traduccion automatica e fa besonh d'unas correccions de gramatica, d'ortografia o de sintaxi. |
Lo sieu nom complet èra Abu-Abd-ar-Rahman Mussa b. Nussayr B. Abd-ar-Rahman B. Zayd A lo-Lakhmí (o a lo-Bakrí) —en arab, أبوعبد الرحمن موسى بن نصير بن عبد الرحمن بن زيد اللخمي أو البكري, Abū ʿAbd ar-Raḥmān Mūsà b. Nusṣayr b. ʿAbd ar-RaḥMān b. Zayd A lo-Lakhmī (o a lo-Bakrī)—. Nasquèt cap al 640 e lo sieu paire èra un dels prèps de Muàwiya ibn Abi-Sufyan, lo futur primièr califa omeia.
Cap a l'an 700 èra governador de Ifríqiya e participèt a la repression d'una importanta revòlta amazig al Marròc, tot en unificant la populacion d'aquela zòna amb l'ajuda de Tàriq ibn Ziyad. Per se defendre de las constantas menaças de la flòta de l'empèri bizantí, se constituiguèt el meteis una flòta amb la que foguèt capabla de conquistar las Ilhes Balears. Foguèt egalament a l'origina de la conquista musulmana de la peninsula Iberica: lo 711 i envièt primièr Tàriq ibn Ziyad mas, envejós de las riquesas qu'aquel aviá atengut, l'an seguent va desembarcar el meteis a Gibraltar e conquistèt Sevilla, Mèrida e fins a Saragossa. Fin finala, lo 714 foguèt destituit e obligat a tornar a Orient, acusat de menar a tèrme una politica tròp independenta del califat omeia de Damasc.