Migracion umana
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una migracion umana es un desplaçament del luòc de vida d’individús. Es un fenomèn benlèu tan ancian coma l’umanitat. Las estatisticas oficialas evaluan entre 185 e 192 milions le nombre de migrants internacionals pels ans 2000[1], per las personas avent daissat lor país per viure e se fixar dins un autre païs per al mens un an. Aquel nombre aumenta de 2 % par an, malgrat de novèlas restriccions a l'immigracion dins fòrça païses. Mesura una resèrva e compren la migracion volontària e la migracion forçada. Las migracions intèrnas als païses tanben aumentan, mas se dich alara puslèu de desplaçaments de populacion (que tanben volontàrias o forçadas).
Las estatisticas mòstran que las fòrça grandas èrsas migratòrias mermèron recentament, al benefici d'una tendencia a l'immigracion causida favorabla a l'exòdi dels cervèls e competéncia dels païses paures, al prejudici d'aqueles darrièrs. Las caracteristicas del fenomèn migratòri actual son la diversificacion dels païses de provenença e de destinacion, tot coma las formas presas per la migracion. S'estima que l'argent injectat dins los païses d'origina en provenença dels païses d'acuèlh es al mens egal o fòrça superior a la quantitat d'ajudas financièras portadas pels païses dichs « rics » als païses mai paures. Los demografs considèran que las migracions serán una importanta variabla d'ajustament d'aicí 2050, escasença ont 2 o 3 miliards d'individús suplementaris son esperats sus la planèta, alara que los efièts de la modificacions climaticas se ferán benlèu ja sentir e qu'unas zonas poirián pas noirir un demai de populacion.