From Wikipedia, the free encyclopedia
Michel Serres, nascut lo 1èr de setembre de 1930 a Agen (Òlt e Garona), es un filosòf, istorian de las sciéncias e òme de letras d'expression francesa, elegit a l'Acadèmia francesa lo 29 de març de 1990.
Intra e l’Escòla navala en 1949 (a Brèst), puèi a l’Ecole normale supérieure de la carrièra d'Ulm en 1952 (a París), ont obten l’agregacion de filosofia en 1955. De 1956 a 1958, es oficièr dans la Marina francesa, e participa a l’expedicion de Suèz. En 1968, obten un doctorat de letras.
Frequenta Michel Foucault alara que los dos ensenhan a Clarmont-Ferrand, tanben amb Jules Vuillemin. Escambian alara regularament sus de tèmas que prendrán còs dins lo libre Los Mots e las Causas. Participa brevament a l’« experiéncia de Vincennes » puèi va ensenhar als Estats Units d'America, piejat per René Girard.
A partir de 1969, ven professor d’istòria de las sciéncias a la Sorbona, e a l’universitat Stanford dempuèi 1984[1].
Es elegit a l’Acadèmia francesa lo 29 de març de 1990.
Lancèt e dirigiguèt lo Còrp de las òbras de filosofia en llenga francesa a las edicions Fayard. Pairina la bibliotèca universitària de l’École centrale de Lyon.
Dins los années 1980, aparéis dins de films del cineasta quebequés Pierre Perrault.
En 1994, es nomenat president del conselh scientific de La Cinquième, la cadena de « television de la coneissença, del saber e de l'emplec », lançada per Jean-Marie Cavada, sus decision del govèrn d'Edouard Balladur.
Lo filosòf s’engatja dins una viá proprament litterària e artistica en abril de 2008 alara que prepare una òbra-espectacle per la vila del Mans. Lo tèma es la conservacion del patrimòni, de la catedrala, del vièlh Mans e del bestiari representat dins la vila. La representacion unica se debanèt l'11 de mai.
Michel Serres participa cada dimenge dempuèi 2004 a la cronica de France Info Le Sens de l'info amb Michel Polacco.
Michel Serres es un entosiasta de Wikipèdia coma collecion de coneissença, entrepresa « non governada per d'expèrts » de coneissença partejada[2].
La primièra partida de l'òbra de Michel Serres, filosòf epistemològ se concentra sus la problematica morala dels progresses de la sciéncia e dels sieus efièts. Cossí crear una etica, envisatjar una deontologia quand sciéncia e violéncia se ligan[3]? Rebutant tot determinisme scientific, la filosofia de Michel Serres se pièja sul principi d'incertitud de Werner Heisenberg coma metafòra de la libertat e de l'inesperat. Après aver participat a la novèla edicion del Cors de filosofia positiva d'Auguste Comte, en 1975[4], lo primièr libre publicat de Michel Serres es consacrat a Leibniz e al calcul diferencial. Dona l'obertura de son vejaire filosofic del costat de las sciéncias, e se plaça jos l'egide de la filosòfa Simone Weil[5] e d'Henri Bergson[6] per abordar los problèmas morals de la violéncia, de la condicion obrièra e del messianisme marxista fàcia a la sciéncia.
En 1977, publiquèt dos estudis màger. La primièra, titolada « La naissença de la fisica dins lo tèxte de Lucrèci. Fleuvis e remolins », presenta lo De rerum natura del filosòf latin coma un obratge scientific, a l'encontra de sa lectura abituala coma poèma metafisic, getant tanben un dobte sul concèpte de trencadura epistemologica[4].
La segonda tematica, presenta lo despassament de l'industria manufacturièra per l'impacte de la comunicacion eissida e transformada per las descobèrtas scientificas. Presenta dins sos cinc libres consacrats a Ermès, dieu grèc dels comerçants e de la comunicacion, Michel Serres s'endag a una ermeneutica dels impactes de la sciéncia dins lo mond contemporanèu. Lo tèma dels messatgièrs es tanben present dins son libre consacrat als àngels en 1993. La Legenda dels Ángesl pòt èsser legit coma una metafòra del ròtle del fiilosòf qu'anóncia e mòstra l'estat del mond contemporanèu.
Prigondament optimista[7],[8], sa filosofia podèt aver estat criticada per sa naïvetat, son scientisme[9], o sas aproximacions[10]. Utlizaant un vocabulari causit[11],[12], a vegada dificil e metaforic, repausa sus una volontat de transpausar de teorias matematicas o fisicas, que permeto segon son vejaire de transformar e enlusir lo nòstre mond. Cercant a desparetar lo saber, Michel Serres ensag de far de ligams, de lançar de ponts, de mesclar los sabers scientifics e literaris per reconciliar doas culturas que per el ne'n fan pas qu'una.
Dins Esteticas sus Carpaccio, Michel Serres, escriu dins una lenga obertament poetica e presenta sa filosofia coma un vitjaire a l'entorn de las passions e de las tribulacions d'Ermès mejans las categorias de cartografia, de topologia e d'isomorfisme per l'analisi semiologica dels quadre de Vittore Carpaccio.
Sokal e Bricmont[13], partisans de la filosofia analitica anglosaxona, critiquèron son estil dins lor libre polemic Imposturas intellectuals (Sokal e Bricmont i critican lo biais que los filosòfs e sociològs convòcan de nocions e teorias scientificas per las integrar a d'analisis tocant de sciéncias umanas, ont aquelas nocions e aquelas teorias scientificas an pas cap de validitat)[14]. Michel Serres pòt en efièch amassa dins un meteis paragraf una allusion scientifica, un rebat a l'Antiquitat greco-romana (Ermès n'es un bon exemple), l'etimologia d'un mòt, una nocion fabregada pel filosòf a partir d'etimons grècs o latins, per exemple « hominescence », bastit a partir del latin homo e del sufixe « -escence », qual designa un procediment (coma dins les mòts incandescence : fach d'emetre de calor; luminescence: fach d'emetre de la lutz; eca)[15], per descriure un edat novèl de l'òme, d'una novèla umanitat anonciada que se crea d'esperela per la tecnica un novèl còs fàcia a la mòrt e a la dolor e una novèla relacion a la natura[16]. Dempuèi Estatuas, Michel Serres abòrda lo tèma de la mòrt, del fetiche, de l'art, de la religion, dins una seguida d'articles que comença per una soscada sus l'explosion de la naveta Challenger. Vòl i mostrar cossí lo nòstre mond contemporanèu resulta a l'encòp de la civilizacion grecoromana - per exemple mejan la foncion sacrificiala de l'estatua pels romans - e de las invencions tecnicas fachas vèrs la fin del sègle XIX, coma la veitura, mejans una analisi del plan de París, que Michel Serres compara a aquel d'una vila romana tot en mostrant l'impacte de las descobèrtas scientificas e artisticas sus la topografia; la torre Eiffel o La Pòrta de l'enfern de Rodin[17].
La reflexion començada per Michel Serres sus las sciéncias, lors istòria e lors impactes[18], mena lo filosòf a concebre son escritura e sa pensada coma tant de projeccions, de desplaçaments, de transposicions del domèni scientific cap al domèni literari. Desvolopa atal sa reflexion sus la topologia dins L'Hominescence (2001) o segon la tèsi de l'autor « Lo nòstre abitat ven topologia » mercé a l'internet e al mobil. Lo messatge confond vei e escrich, e aquel que se met al servici de la votz democratica per una prigonda mutacion antropologica. L'escritura de Michel Serres se fa alara mai leugièra, personatge mediatic fa regularament passar son optimisme filosofic dins d'emissions de radio[19] ont parla volontièrs un langatge que le situa dins lo perlongament d'un Gaston Bachelard[20]. Grand orator, donèt de conferéncias als quatre cantons del mond.
Lo 1èr de març de 2011, en session solemna a l'Acadèmia francesa sul tèma « La escomesas novèlas de l'educacion », Michel Serres pronóncia lo discors « Petite Poucette », en referéncia a una generacion qu'explica que conéis de mutacions prigondas, de transformacions ominescentas fòrça raras dins l'istòria[21]: "El o ela a pas mai de còs, la meteissa esperança de vida, abita pas mai lo meteis espaci, comunica pas mai del meteis biais, percep pas mai lo mond exterior, viu pas mai dins la meteissa natura; nascut jos peridurala e de naissença prematura, crenh pas mai la mòrt, jos sonhs palliatiu. Avent pas mai la meteissa tèsta d'aquela dels sieus parents, el o ela conéis d'un autre biais». Dins aquela corta fabla descriu la revolucion de l'ensenhament mercé a las novèlas tecnologias, la revolucion, incarnada per una joventa que amb sos poces abils pianota sul clavièr de son mobil.
En febrièr de 2014, Michel Serres publiquèt Pantopie, un libre d'entretens amb Martin Legros e Sven Ortoli, jornalistas a Philosophie Magazine, que recapitula l'ensemble de son òbra fins ara e fa lo retrach d'un òme que coneguèt la guèrra e visquèt, a vegada anticipat, las grandas revolucions del sègle XX. Dins son rèire darrièr obratge, Yeux, (octobre de 2014), capvira lo mite de la cavèrna platoniciana e prepausa de prene la nuèch estelada, puslèu que lo jorn, coma modèl del nòstre saber.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.