Leonardo de Pisa
From Wikipedia, the free encyclopedia
Leonardo Pisano (c. 1170 – c. 1250), conegut coma Leonardo de Pisa, Leonardo Bonacci, Leonardo Fibonacci, o, mai comunament Fibonacci, foguèt un matematician italian, benlèu un dels matematicians de talent mai grand de l'Edat Mejana.[1] Faguèt fòrça viatges dins tota l'airal mediterranèu: Siria, Egipte, Grècia, França, Sicília e lo nòrd d'Africa.[2]
Mai d'informacions FibonacciLeonardo de Pisa, Naissença ...
Fibonacci Leonardo de Pisa | |
---|---|
Naissença | 1175 Pisa |
N. a | |
Decès | 1250 Pisa |
D. a | |
Causa de decès | |
Assassinat/ada per | |
Luòc d'enterrament | |
Lenga mairala | |
Fogal ancestral | |
País de nacionalitat | |
Paire | |
Maire | |
Oncle | |
Tanta | |
Grands | |
Bèlamaire | |
Bèlpaire | |
Fraire | |
Sòrre | |
Conjunt | |
Companh/a | |
Filh/a | |
Religion | |
Membre de | |
Familha nòbla | |
Membre de l'equipa esportiva |
|
posicion de jòc | |
tir (esquèrra/drecha) | |
grad dan/kyu | |
Grop etnic | |
Orientacion sexuala | |
Profession | |
Emplegaire | |
Domeni d'activitat | |
Escolaritat | |
Diplòma | |
Director de tèsi | |
Estudiant de tèsi | |
Foncion politica | |
Residéncia oficiala | |
Predecessor | |
Successor | |
Partit | |
Tessitura | |
Label discografic | |
Lista de cançons | |
Discografia | |
Mission de l'astronauta | |
Distincions e prèmis | |
Branca militara | |
Grad militar | |
Etapa de canonizacion | |
Familha nòbla | |
Títol de noblesa | |
Títol onorific | |
Comandament | |
Conflicte | |
Jorn de la fèsta | |
País d'origina | Itàlia |
Nacionalitat | |
Profession | matematician |
Ocupacion | |
Luòc de trabalh | |
Distincions | |
Mestressas | |
Religion | |
Estudis | |
Títol | ( - ) |
Dinastia | |
Servici | de a |
Grad militar | |
Arma | |
Coronament | |
Investitura | |
Predecessor | |
Successor | |
Conflictes | |
Comandament | |
Faches d’armas | {{{faitsdarmas}}} |
Omenatge | |
Autras foncions |
Tampar
Fibonacci es conegut per:[3]
- Aver contribuit a la difusion del sistèma de numeracion indoarabi a Euròpa, subretot amb la publicacion al començament del sègle XIII del seu Libre dels calculs, Lo Liber Abaci.
- Una seguida numerica fòrça utilizada, la seguida de Fibonacci, qu'utilizèt coma exemple dins lo Liber Abaci.[4]
Apliquèt l'algèbra als problèmes geometrics. Desenvolupèt la trigonometria e faguèt d'òbras interessantas sus las equacions quadraticas.[5]