Lenin
From Wikipedia, the free encyclopedia
Vladimir Ilich Ulianov (22 d'abriu de 1870, Simbirsk - 21 de genier de 1924, Gorki), dich Lenin, es un revolucionari e un òme d'Estat rus de la fin dau sègle XIX e dau començament dau sègle XX.
Eissit d'una familha anoblida e progressista, s'engatjèt dins lo movement revolucionari après l'execucion de son fraire, condamnat a mòrt per una temptativa d'assassinat dau tsar Alexandre III. Aderiguèt rapidament ai teorias de Karl Marx e comencèt d'organizar de movements obriers tre leis ans 1890. Aquò entraïnèt son arrestacion e sa desportacion en Siberia de 1897 a 1900.
Après aqueu periòde, Lenin quitèt son país per s'exiliar en Euròpa ont assaièt d'organizar lo Partit Obrier Sociau Democrata Rus. En 1902, expausèt ansin sa concepcion d'un partit centralizat, format d'un pichon nombre de revolucionaris professionaus, que deviá èsser l'avans-gàrdia dau proletariat. Pasmens, se turtèt a una viva oposicion au sen dau Partit qu'entraïnèt sa scission entre un corrent majoritari (bolchevic) e una tendància minoritària (menchevic).
Cap de la fraccion majoritària, Lenin aprofichèt l'afondrament de la monarquia russa per s'entornar dins son país en 1917. A partir d'abriu, comencèt d'organizar la presa dau poder qu'aguèt luòc amb la Revolucion d'Octòbre. Aquò marquèt lo començament d'una guèrra civila saunosa entre lei Bolchevics (dichs lei Roges), leis autrei faccions revolucionàrias, leis armadas favorablas au restabliment dau regime tsarista e divèrsei movements independentistas. S'acabèt en 1921-1922 amb una victòria dei Roges que permetèt a Lenin d'enfortir lo regime novèu.
Après aqueu succès, Lenin adoptèt de mesuras per organizar l'Union Sovietica (oficialament fondada en 1922) e per redreiçar l'economia (abandon dau « comunisme de guèrra » au profiech de la Novèla Politica Economica d'inspiracion pus liberala). Pasmens, aqueu periòde veguèt tanben la repression de l'Oposicion Obriera, corrent bolchevic opausat a la politica de Lenin que foguèt menaçat d'exclusion dau Partit, e de l'insureccion dei marins de Kronstadt.
Grèvament malaut a partir de la fin de 1921, Lenin deguèt pauc a pauc abandonar la direccion deis afaires. Son influéncia politica demeniguèt fins a sa mòrt. Ansin, sei temptativas per escartar Estalin e Trotski ò per enraiar lo desvolopament de la burocracia mau capitèron totalament. Moriguèt lo 24 de genier de 1924 e venguèt lo centre d'un important culte de la personalitat. Per exemple, de 1924 a 1991, la vila de Sant Petersborg portèt lo nom de Leningrad.