Las Meninas (Velásquez)
pintura de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez / From Wikipedia, the free encyclopedia
Las Meninas («las donzèlas» en espanhòl) o La familha de Felip IV, es lo retrach mai celèbre de Diego Velázquez e foguèt pench en 1656. Lo quadre es presentat al musèu del Prado[1] de Madrid. La composicion complèxa e enigmatica de la tela interròga lo ligam entre realitat e illusion e crea una relacion incertana entre aquel que mira la tela e los personatges qu'i son representats. Aquela complexitat foguèt la font de fòrça analisis que fan d'aquela tela l'una de las mai comentadas de l'istòria de la pintura occidentala.
Aquel quadre mòstra una granda sala del palais del rei Felip IV ont se trapan fòrça personatges de la cort. La jova infanta Margarida Teresa es acompanhada de donzèlas, d'una dama de companhiá, d'un garda del còrs, d'una nana, d'un enfant italian e d'un can. Darrièr eles, Velázquez se penh d'esperel penhent, mirant al delà la pintura, coma se mirava en dirècte l'observaire de la tela[2]. Un miralh en arrièr plan rebat los imatges de la reina e del rei alara que son penches per Velázquez (o benlèu, segon unes universitaris, rebat lo quadre que penh Vélasquez mostrant lo rei e la reina). Pel jòc de miralh, lo parelh reial sembla èsser plaçat fòra de la pintura, a quita luòc ont un observaire se plaçariá per veira aquela. Al fond, José Nieto aparéis a contra jorn, coma una siloeta, sus unas grasas tenent d'una man una cortina que se descobrís un paret incertan o un espaci vuèj. Es pasmai pas lo sol autoretrach d'aquel pintor.
La peintura "Las Meninas" es reconeguda coma una tela mai importantas de la pintura occidentala. Lo pintre barròc Luca Giordano diguèt d'aquela pintura que mòstra la « teologia de la pintura » alara que Thomas Lawrence la qualificava de « filosofia de l'art ».
Los pintres del sègle XVII en Espanha beneficiavan fòrça rarament d'un estatut social naut. La pintura i èra considerada coma una tecnica e non pas coma un art[3]. Velázquez es l'excepcion que confirma la règla. Dintrat al servici de Felip IV coma pintre oficial del rei en 1623, ven lo curator de la colleccion de pintura del sobeiran a partir dels ans 1640. Sembla aver beneficiat d'un gra de libertat relativament inabitual a aquel pòste. Supervisa la decoracion interiora del palais e es responsable de la crompa dels quadres pel compte del rei d'Espanha. A partir dels ans 1650 Velázquez es conegut en Espanha coma un fin coneisseire fin de las arts. La majoritat de la colleccion del musèu del Prado coma los Tician, Raffaello, e Rubens foguèron crompat e amassat jos la curatèla de Velázquez[4]. Poja los escalons de la cort de Felip IV, es fach nòble e nomenat grand mèstre des apartaments del Palais (aposentador mayor de Palacio) en 1651, pòsta qu'occuparà fins a sa mòrt en 1660. Lo pòste li balha una reconeissença sociala e un aisit material mas li daissa pauc de temps per la pintura. Pendent los uèits darrièrs ans de sa vida ont occupa aquel pòste penh pas que pauc d'òbras, subretot de retrachs de la familha reiala[5]. Quand penh Las Meninas en 1656-1657 es al servici del rei Felip IV fa 33 ans.