Juraments d'Estrasborg
From Wikipedia, the free encyclopedia
Los juraments d'Estrasborg (en latin Sacramenta Argentariae), son de manuscrits que foguèron redigit per oficializar una aliança signada lo 14 de febrièr de 842, entre dos felens de Carlesmanhe, Carles lo Calvet e Loís lo Germanic, contra las ambicions de son fraire ainat, Lotari Ir.
Los juraments son redigits dins las doas lengas dels sobeirans: lenga alemanda (germanica) per Loís lo Germanic e lenga romanica per Carles lo Calvet.
La lenga romanica del manuscrit es uèi generalament considerada coma una lenga d'oïl, primièra atestacion d'un protofrancés[1]. Pasmens, d'autres cercaires supausan que los Juraments d'Estrasborg son redigits en occitan. En particular, lo lingüista italian Arrigo Castellani a publicat d'articles nombroses per demostrar l'occitanitat del tèxt[2]: lo situa dins un ancian dialècte occitan de Peitieus, ja que Peitieus èra dins una zòna occitanofòna abans lo sègle XIII. Tanben, segon una ipotèsi d'Hans Stroh, professor d'occitan a l'universitat de Munic, aquesta lenga romanica seriá per part d'occitan, pus precisament un ancian dialècte auvernhat del sud, region qu'èra una possession de Carles lo Calvet. [3] Lo tèxt contendriá tanben un fons lexical comun francés-occitan.