Jupitèr (planeta)
planeta / From Wikipedia, the free encyclopedia
Jupitèr es la cinquena planeta dau Sistèma Solar, en foncion de sa distància au Soleu, e la pus granda. Sa massa es solament un milen d'aquela dau Soleu mai dos còps e mieg la massa combinada deis autrei planetas dau Sistèma Solar. Es una planeta giganta gasosa ambé Saturne, Uranus e Neptun. Aquelei quatre planetas son de còps dichas «planetas jovianas».
Legissètz un «bon article». |
Jupitèr vist per Cassini, 9 de decembre de 2000. | |
Caracteristicas orbitalas (Epòca J2000.0) | |
Afèli | 816 620 000 km (5,46 UA) |
---|---|
Perièli | 740 520 000 km (4,95 UA) |
Semiaxe major | 778 412 027 km (5,20336301 UA) |
Excentricitat | 0,04839266 |
Circonferéncia orbitala | 4 774 000 000 km (32,675 UA) |
Periòde de revolucion | 4 335,3545 j (11.862 a) |
Periòde sinodic | 398,8613 j |
Velocitat orbitala mejana | 13,0572 km/s |
Velocitat orbitala maximala | 13,72 km/s |
Velocitat orbitala minimala | 12,44 km/s |
Inclinason | 1,30530° |
Nos ascendent | 100,55615° |
Argument del perièli | 14,75385° |
Satellits | Io Euròpa Ganimèdes Callisto e 75 autres coneguts a aqueste jorn |
Caracteristicas fisicas | |
Rai eqüatorial | 71 492 km (11,209 Tèrras) |
Rai polar | 67 567,5 km (10,517 Tèrras) |
Perimètra eqüatorial | 449 197 km (11,21 Tèrras) |
Superfícia | 6,14 × 1010 km² (120,5 Tèrras) |
Volum | 1,43128 × 1015 km³ (1 321,3 Tèrras) |
Massa | 1,8986 × 1027 kg (317,8 Tèrras) |
Massa volumica mejana | 1 326 kg/m³ |
Gravitat a la superfícia | 24,7964249 m/s² (2,358 g) |
Velocitat de liberacion | 59,5 km/s |
Periòde de rotacion (jorn sideral) |
0,41351 j (9 h 55 min 27,3 s) |
Velocitat de rotacion (a l’eqüator) |
47 051 km/h |
Inclinason de l’axe | 3,12 |
Albedo mejan | 0,52 |
Temperatura de superfícia | Min. : 110 K (−163 °C) Mej. : 152 K (−121 °C) |
Caracteristicas de l'atmosfèra | |
Pression atmosferica | 20 a 200 × 103 kPa |
Diidrogèn : H2 | 89,8 % ± 2,0 % |
Èli : He | 10,2 % ± 2,0 % |
Metan : CH4 | 0,3 % ± 0,1 % |
Amoniac : NH3 | traças |
Etan : C2H6 | traças |
Deuterid d'idrogèn : HD | traças |
Vapor d'aiga : H2O | traças |
La planeta es coneguda dempuei l'Antiquitat. A uelh nus, pòu quasi ajónher la magnitud de –2,94 essent adonc per òrdre de luminositat aparenta lo tresen objècte dins lo cèu nocturne après la Luna e Vènus. Lei Romans li donèron lo nom de Jupitèr, lo rèi de sei dieus.
Coma planeta gasosa, Jupitèr es facha d'idrogèn e d'èli ambé probablament un nuclèu rocassós. Sa forma es aquela d'una esfèra ambé de pòls aplatits en causa d'una velocitat de rotacion fòrça importanta. Ansin, son atmosfèra es dividida en bendas diferentas causant de tempèstas grandas. Lo ponch pus celèbre de Jupitèr es d'alhors la tempèsta dicha «la Granda Taca Roja» existent benlèu dempuei lo sègle XVII. A l'entorn d'aquela planeta, i a un sistèma d'anèus tèunes, una magnetosfèra poderosa e 79 satellits. Lei quatre pus grands son lei satellits galileians (Io, Euròpa, Ganimèdes e Callisto) descubèrts en 1610 per Galilei.
L'exploracion de Jupitèr comencèt en 1973 ambé de sondas espacialas. Divèrsei missions (Pioneer, Voyager e Galileo) foguèron mandadas especialament per estudiar Jupitèr e d'autrei mission en camin per una autra planeta son passadas près de la planeta collectant d'informacions nombrosas sus lo sistèma jovian.