Jaufré Rudèu
trobador / From Wikipedia, the free encyclopedia
Jaufré Rudèu[1][N 1][N 2], variantas Jaufre, Jaufret[2], Rudèl[2] (Jaufre, Jaufret, Rudèl (l.), Rudèu en nòrma mistralenca[2][3]; Jaufre Rudel en occitan ancian; v. 1113 a Blaia - v. 1170) èra un gentilòme e un grand trobador occitan. Escaissat lo prince de Blaia (mistralenc: prince de Blaio[2]), vila que ne foguèt lo senhor, prenguèt part a la Segonda Crosada.
Escriguèt de cançons d'amor au cors de la permèira mitat dau sègle XII e canta « l'amor de lonh », es a dire l'amor impossible e sens espèr.
Segon sa vida (de segur en granda partida inventada après sa vida vertadèira) celebrèt benlèu la comtessa Odièrna de Trípol (dau comtat de Trípol, estat occitan d'Orient dins l'actuala Siria), ben nascuda e inaccessibla e que per ela se crosèt e lo coneguèt pas sonque un pauc abans de morir. Sembla que s'enamorèt efectivament d'una dama establida en Orient e que, per de rasons materialas o psicologicas, aqueste amor demorèt un amor de luènh .
Sèt poèmas de Rudèl an subreviscut, dont quatre amb lor notacion melodica.