Illíria
From Wikipedia, the free encyclopedia
Illíria foguèt un reialme fondat a Shkodër, Albania actuala, en −385, pel rei Bardilis (−385/−358). Annexiada per Roma pendent l'Antiquitat, designarà mai tard una region istorica de las còstas de la riba orientala de l'Adriatic, correspondent gaireben ara a l'oèst d'Eslovènia, de Croàcia, de Bòsnia e Erzegovina, de Montenegro, d'Albania e de Kosova. Los Illirians apareisson vèrs lo sègle XX AbC. Son de pòbles eteroclits de soca indoeuropèa que comprenián de Dalmats e de Panonians, abans l'arribada dels Sèrbes e dels Croats dins los Balcans al sègle VII. Vèrs −1300, s'establiguèron sus las còstas nòrd e èst de l'Adriatic. Al començament del sègle XX, los arqueològs los associan a la cultura de Hallstatt.
Èran divisadas en tribús (o etné), las màger essent: los Ardians (Ardianes), los Dalmats, los Dardanians, los Labeatesls, los Penèsts, los Taulantians, etc. Caduna aviá un rei; existissiá donc pas d'unitat politica comuna a totes. Al sègle VII AbC e VI AbC, l'Illíria subigièt una relativa ellenizacion resultat de sas relacions amb los Grècs, qu'i fondèron d'establiments: Apollonia, Epidamne-Dirraquion (la « Dyrrhachium » des Romains), Lissos, Orikos e sus la còsta dalmata : Issa, Corfó, Melaina, Faros. Al sègle IV AbC, se realiza la formacion de mai d'unes reialmes illirians.
La granda dificultat per la coneissença de l'istòria dels Illirians demora en l'abséncia de tèxte escrich dins la lenga illiriana. Totes las fonts son eissidas de la literatura grecoromana. Polibi, istorian e teorician politic grèc, (−210/−126) afirma que la lenga parlada a Scodra, (ara Shkodër, al nòrd de l'Albania), a la cort del rei Gentios (−180/−168) èra diferenta del grèc, mas se'n trobèt pas cap de rèstes. Aqueles donan una vista parciala de la vida a aquela epòca, contant subretot los conflictes opausant los monds grèc e illirian.